2024
| Cristòfol és un màrtir llegendari, víctima de la persecució de Deci (249-251), que és representat per un gegant. El seu nom significa "portador de Crist", perquè va portar Jesús a l'espatlla per ajudar-lo a travessar un riu. Segons la tradició, aquesta era la feina de sant Cristòfol, passar gent a coll d'una banda a l'altra del riu, d'aquí que fos patró de vianants i viatgers, més endavant ho seria dels barquers i modernament dels automobilistes. El carrer de Sant Cristòfol va aparèixer com a carrer del Mercat el 1907, perquè amb la prolongació del de la Indústria cap al de Sant Joan s'hi havia projectat la construcció d'un mercat cobert. En desestimar-se el projecte de mercat pel de Josep Renom al Camp de la Sang (l'actual Mercat Central), el nom va perdre sentit i va ser substituït.
|
Historial toponímic
Mercat (1907), c. delMercado (27.5.1939), calleSan Cristóbal (14.4.1955), calleSant Cristòfol (30.10.1985)
| Nadal |
Historial toponímic
La Paz (annexat de Barberà el 1959), calleNavidad (18.2.1960), calleNadal (30.10.1985)
| Formen un arxipèlag situat davant la ria de Vigo, constituït, de nord a sud, per tres illes: la de Monte Agudo, la de Monte Faro i la de San Martiño, amb alguns petits illots més. Les dues primeres es troben unides per una llengua de sorra i un estany natural. L'arxipèlag ha estat declarat Parc Nacional Maritimoterrestre i té una supefície total de 3.000 ha, 400 de les quals corresponen a l'àrea emergida. Deshabitades i protegides, les illes conserven tota la bellesa natural originària. * * * La plaça de les Illes Cíes es troba situada al barri dels Merinals, en una zona de carrers amb noms d'illes. |
Historial toponímic
Illes Cíes (24.9.1997)
| Carrer iniciat el darrer quart del segle XIX com a carrer del Comte Borrell. |
Historial toponímic
Comte Borrell (últim quart del segle XIX)Conde Borrell (27. 5.1939), calleCondes (27.10.1960), calleComtes (30.10.1985)
Tomàs Viladot i Rovira (Sabadell, 17 o 23 de novembre de 1831 - 17 de febrer de 1903). Advocat. Republicà federal, progressista i, en la terminologia de l'època, lliurepensador, era tota una institució en el Sabadell de finals del segle XIX. Va fundar la lògia maçònica Ossiris, el 1880; la societat La Emancipación. Sociedad de Actos Civiles, el 1882, que promovia les cerimònies civils per a casaments i enterraments, i en gestionava els dificultosos tràmits prop del Registre civil; i el 1881, l'Ateneo Cosmófilo Enciclopédico, en què eren acceptades les dones, com a reacció contra l'Ateneu Sabadellenc, que era força classista. Portà a Sabadell la Institución Libre de Enseñanza (l'única fora de la central de Madrid) i les escoles laiques, entre altres, l'Escola Laica de la Dona. Va ser primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sabadell que presidia Joan Vivé i com a jutge municipal intervingué en els primers casaments civils que es van celebrar a la ciutat. |
Historial toponímic
Brunete, calleAdvocat Viladot (30.10.1985)
| Bernat de Claravall (Fontaines-lès-Dijon, 1090 - Claravall, Borgonya, 1153). Abat cistercenc. Ingressat a l'orde del Císter, el 1115 va ser enviat a fundar el monestir de Claravall, del qual esdevingué abat. Va polemitzar amb els cluniacencs, ja en declivi els seus ideals reformistes, escrigué contra els càtars i predicà la Segona Croada. En els seus escrits d'estil brillant defensà l'autoritat del papa i recriminà la corrupció d'alguns eclesiàstics. El 1174 el papa Alexandre III el canonitzà.
|
Historial toponímic
San Bernardo (29.12.1955), paseoSant Bernat (30.10.1985)
| Ramon Muntaner (Perelada, 1265 - Eivissa, 1336). Cronista, funcionari reial i soldat, al servei de la corona catalanoaragonesa. La seva famosa crònica narra els fets importants dels regnats dels reis catalans, des de l'engendrament i la naixença de Jaume I, el 1208, fins a les festes de la coronació d'Alfons el Benigne, el 1328. Muntaner va participar en la majoria de fets que explica, com a funcionari reial, en tasques administratives, o com a soldat, en missions estrictament militars --conquesta de Menorca, setge de Messina, expedició a Orient i setge de Gal·lípoli amb els almogàvers, pacificació de Gerba al nord d'Àfrica, conquesta de Sardenya...--. Per això insisteix en la veracitat dels fets descrits que han de servir de guia als futurs reis d'Aragó. La "Crònica" de Muntaner és la crònica catalana més coneguda en àmbits internacionals perquè és l'única font occidental que narra l'Expedició Catalana a Orient, amb els almogàvers comandats per Roger der Flor. |
Historial toponímic
Muntaner (9.12.1965), calleMuntaner (30.10.1985)
| Iniciat a mitjan segle XIX com a carrer de les Cases d'Illa, pel nom del primer propietari, Martí Illa i Parull (Sant Feliu del Racó, 1802? - Sabadell, 1852), que hi edificà les primeres cases i s'hi establí el 1835. |
Historial toponímic
Cases d'Illa (abans de 1839)Illa (meitat del segle XIX)Foment (2.7.1936)Illa (27.5.1939), calleIlla (30.10.1985)
| Guifré I dit el Pilós ( ?, 840 - 897). Comte d'Urgell i Cerdanya (870-897), Comte de Barcelona i Girona (878-897) i Comte d'Osona (886-897). Artífex de la independència dels comtats catalans i iniciador de la dinastia catalana que durà fins a la mort de Martí l'Humà, el 1410. |
Historial toponímic
Comte Jofre (1925), c. delConde Jofre (27.5.1939), calleComte Jofre (30.10.1985)
Salvador Ribé i Garcia (Centelles, 14 de febrer de 1872 - Buenos Aires, 27 de febrer de 1944). Primer alcalde republicà de Sabadell. Vingué de molt jove a Sabadell per treballar en el tèxtil. Gran admirador de Francesc Pi i Margall, s'afilià al Círcol Republicà Federal. Es convertí en el primer alcalde de la República en ser elegit el 14 d'abril de 1931, càrrec que ocupà fins a l'1 de febrer de 1934. Durant el seu mandat es prioritzà la cultura i l'ensenyament, es construïren escoles i s'edità el llibre de Miquel Carreras Elements d'història de Sabadell, que varen regalar als col·legials. |
Historial toponímic
Alcalde Ribé (30.10.1985)