PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

Carrer iniciat al segle XII com a carrer d'en Rossa, nom originat en Pere Rossa que hi construí una casa en terrenys que li va establir la Pavordia. Amb el temps, el carrer passà a anomenar-se de la Rosa, perquè la gent, oblidat l'antic propietari, l'associà al nom de la flor. Durant els segles següents el carrer prengué esporàdicament el nom de diversos propietaris notables de cada època, com els Solvany, Copons, Mateu, però s'acabà imposant el del primer propietari, modificat per l'imaginari popular. Sembla que el tram de la via Augusta que franquejava el pla de Sabadell coincidia amb el camí de Sant Cugat i passava pel carrer Fondo, pel carrer de Sant Quirze i pel carrer de la Rosa, a recer del cementiri i l'església de Sant Salvador, abans de travessar la plaça Major i pujar pel carrer de la Salut.

Historial toponímic

Rossa (segle XII)
Solvany (segle XIV)
Copons (segle XV)
Mas Mateu (segle XV)
Mateu (segle XVI)
Rosa (segle XVII)
Sardà i Salvany, c. de
Rossa (6.1.1937)
Doctor Sardá y Salvany (1939), calle
Rosa (18.7.1979)

Commemoració de la independència dels comtats catalans esdevinguda el 988. Va ser el comte Borrell II (947-992) qui aconseguí alliberar-se de la tutela dels monarques carolingis, tot i que la llegenda fa Guifré el Pilós artífex de la independència catalana.

Historial toponímic

Mil·lenari (22.12.1993)

Nom donat a diversos ocells marins de la família dels làrids, que viuen a les roques vora el mar i s'alimenten de peixos. * * * El carrer de la Gavina forma part d'una promoció d'habitatges d'Hostafrancs, en què tots els vials porten noms relacionats amb el mar.

Historial toponímic

Gavina (4.6.1987)

A la mort del rei Martí l'Humà sense successió directa, el 1410, els jutges elegits pels parlaments de Catalunya, Aragó i València, reunits a la vila aragonesa de Casp el 24 de juny de 1412, acordaren entronitzar la casa dels Trastàmara amb l'elecció de Ferran d'Antequera en detriment de Jaume d'Urgell, besnét d'Alfons el Benigne.

Historial toponímic

Caspe (27.5.1939), calle
Casp (30.10.1985)

Masia amb teulada a dos vessants i finestres gòtiques amb figures esculpides, situada a l'esquerra del torrent de Santiga, molt a prop del terme de Santa Perpètua de Mogoda. És documentada des del 1173 com a Can Pedró i Mas Vilar i des de 1582 és coneguda com a Can Lletget, tot i que durant un temps aquest nom va ser simultani amb el de Lapeira, des que a l'inici del 1700 el propietari fou Antoni Lapeira. Actualment és en ruïnes, després que als anys vuitanta del segle passat en marxessin els masovers.

El carrer de Can Lletget es troba al barri de Can Roqueta, una zona de places i carrers amb noms de masies del rodal.






Historial toponímic

Can Lletget (29.11.2000)

Fundador mític de Roma. Fill de Mart i de Rea Sílvia, acabat de néixer va ser llançat al Tíber dins una cistella, juntament amb el seu germà bessó Remus. Els trobà la lloba Luperca, que se'ls afillà i els alletà fins que un pastor reial els va recollir. Ambdós germans van fundar una ciutat al peu del Palatí, ciutat que amb el temps esdevindria Roma.

Historial toponímic

Rómulo (9.12.1965), plaza
Ròmul (30.10.1985)

Milena Jesenská (Praga, 10 d'agost de 1896 - Ravensbrück, 17 de maig de 1944). Periodista, escriptora i traductora txeca.

De família aristocràtica originària d'Eslovàquia, el seu pare era cirurgià i professor de la Universitat de Praga. Va estudiar a l'elitista institut femení Minerva i, seguint el desig patern, va iniciar els estudis de Medicina. Però els abandonà ben aviat i, casada amb Ernst Pollak, escriptor austríac d'origen jueu, s'instal·là a Viena, on començà a treballar traduint i fent classes de txec.

El 1919, havent-li llegit alguns contes, va esciure a Kafka demanant-li autorització per traduir-los al txec. Va ser l'inici d'una apassionada correspondència que va durar més de dos anys i que ha estat recollida en l'edició de "Cartes a Milena". El 1920, de Viena estant, comença a col·laborar en la premsa txeca, al diari Tribuna i a Národní Listy i a les revistes Pestry týden i Lidové Noviny i es converteix en una acreditada periodista. Entre 1938 i 1939 va dirigir el prestigiós setmanari polític i cultural Prítomnost (Presència) publicat a Praga. Els articles i reportatges de Milena constitueixen el millor periodisme txec de preguerra.

Divorciada de Pollak, retornà a Praga i es casà amb l'arquitecte Jaromír Krejcar, amb qui tingué la seva filla Jana. Durant un temps, va militar en el Partit Comunista Txec, però aviat manifestà el seu desencant per la situació política soviètica i denuncià els processos i les purgues stalinistes. D'altra banda, va ajudar els refugiats alemanys que fugien del règim de Hitler i després de l'ocupació alemanya de Txecoslovàquia, el març de 1939, s'integrà a la lluita clandestina contra els ocupants nazis.

Arrestada per la Gestapo el novembre de 1939, va ser deportada al camp de Ravensbrück on, afectada per una greu malaltia renal, va morir el 17 de maig de 1944.

El carrer de Milena Jesenská es troba a Castellarnau, barri en què la majoria dels vials porten noms de persones que s'han significat per la lluita a favor de la llibertat i la dignitat humanes.


Historial toponímic

Milena Jesenská (28.4.1999)

Antoni Gaudí i Cornet (Reus, 25 de juny de 1852 - Barcelona, 10 de juny de 1926). Arquitecte.

Figura cabdal del Modernisme, ha estat un dels grans arquitectes que ha tingut Catalunya i una figura de l'art mundial del segle XIX. Les seves obres més conegudes són la Sagrada Família, el Palau Güell, Bellesguard, el Parc Güell, la reforma de la casa Batlló o la casa Milà, coneguda com la Pedrera.


Historial toponímic

Gaudí, pg. de
Gaudí (27.5.1939), paseo de
Gaudí (30.10.1985)

Antoni Casanovas i Bosch (Sabadell, 13 de maig de 1795 - Barcelona, 7 de gener de 1867). Empresari tèxtil i alcalde.

S'inicià en la indústria tèxtil com a teixidor pel seu compte i dos o tres cops l'any anava a Saragossa a vendre les peces de drap que havia teixit a casa i en tornava amb una part dels beneficis reinvertits en llana. Ben aviat, però, el 1824, amb altres fabricants de Barcelona, ja havia creat la primera empresa, que durà deu anys. El 1848, va començar a construir l'anomenat Vapor d'en Rovira, al carrer de la Concepció, un dels establiments tèxtils més puixants i significatius de l'època, que amb la nova força motriu del vapor assolí un gran increment de producció i el situà al capdavant de la indústria tèxtil sabadellenca.

Casanovas va ser regidor i jutge municipal, alcalde en diverses ocasions i comandant de la Milícia Nacional durant la guerra carlina. El 1863 va participar en la creació de l'Institut Industrial de Sabadell i va ser també un dels promotors del Teatre Principal. El 1859 va edificar el casal que du el seu nom al carrer de Sant Antoni, actual seu del Museu d'Història de Sabadell (MHS), que anteriorment havia acollit el Jutjat de Primera Instància, la Caixa d'Estalvis de Sabadell i l'Escola Industrial.


Historial toponímic

Casanovas (3r quart del segle XIX), c. de
Casanovas (27.5.1939), calle
Casanovas
Casanovas i Bosch (30.10.1985)

Can Mimó és una masia situada prop del pla de Sant Nicolau, documentada des del 1199, totalment renovada a principis del segle XX, que es reconeix de lluny per la torre rodona d'obra vista d'un antic molí de vent. Fa uns anys que es troba abandonada i ha servit de corral per aixoplugar-hi un ramat, la qual cosa ha evitat que s'ensorrés del tot. Els Mimó intervingueren activament en la política de la vila, principalment al segle XVIII.

El carrer de Can Mimó es troba situat al barri de Can Roqueta, en què els vials porten noms de masies del rodal.


Historial toponímic

Can Mimó (29.11.2000)