2024
| Ciuitat del Flandes francès, prop de la frontera belga, centre industrial, especialment tèxtil, tant de fibres naturals com artificials, amb predomini de la llana. El carrer de Roubaix es troba al barri de Nostra Llar, on tots els vials porten noms de ciutats amb indústria tèxtil. |
Historial toponímic
Roubaix (24.11.1955), calleRoubaix (30.10.1985)
| Lloc elevat des del qual es pot veure i mirar al lluny un horitzó panoràmic. Punt d'observació del mar. * * * Carrer d'una promoció d'habitatges del barri d'Hostafrancs, en què els vials porten noms relacionats amb el mar. |
Historial toponímic
Mirador (4.6.1987)
| Gibraltar és un territori britànic situat al sud de la Península Ibèrica davant l'estret del mateix nom, que la mitologia clàssica identificava amb una de les columnes d'Hèrcules. Gibraltar va ser conquerit per les forces musulmanes de Tariq ibn Ziyad el 711 i fortificat pels almohades al segle XII. Ocupat pels castellans el 1309, tornà a mans musulmanes el 1333 i novament es va incorporar a Castella el 1462. Durant la Guerra de Successió, el 1704 el penyal fou ocupat per l'esquadra angloholandesa en nom de l'Arxiduc d'Àustria; això no obstant, el govern de Londres considerà Gibraltar domini britànic, i així li va ser reconegut pel tractat d'Utrech el 1713. El 1967, després de diversos intents espanyols per recuperar el penyal, la Gran Bretanya va convocar un referèndum entre la població de la colònia, que es va manifestar favorable al manteniment del statu quo. El nom de Gibraltar prové de l'àrab Djabal Tariq, que significa Muntanya de Tariq, en homenatge al general musulmà que va dirigir la conquesta del 711. |
Historial toponímic
Gibraltar (24.11.1955), calleGibraltar (30.10.1985)
| Marc Porci Cató (Tusculum, 234 aC - 149 aC). Polític, escriptor i orador romà, dit el Vell, que intervingué en la Segona Guerra Púnica. Va escriure una història de Roma, "Origines", de la qual només es conserven fragments. * * * El carrer de Cató es troba situat a Via Alexandra, en una petita zona amb noms d'escriptors clàssics grecs i llatins. |
Historial toponímic
Catón (9.12.1965), calleCató (30.10.1985)
| Carrer situat a l'anomenat Pla dels Belgues, sota el talús del Torrent del Capellà i paral·lel a la carretera de Prats de Lluçanès. El nom pren com a referència l'església de Jonqueres, situada en una cota més baixa a l'altra banda de la carretera. |
Historial toponímic
Barranc de Jonqueres (26.7.2000)
| Comarca del nord-est de Catalunya, compresa entre el coll de Ternera i el mar, a la regió de Perpinyà, ciutat que n'és la capital. El nucli del Rosselló és una extensa plana que s'allarga pel litoral fins a terres del Llenguadoc al nord i, passat el Tec, cap a terres del Vallespir al sud. La comarca correspon a l'antic comtat del Rosselló, que incloïa el Vallespir. El Rosselló i la Cerdanya es mantingueren com una unitat, des del govern conjunt del comte Sanç al segle XII fins al Tractat dels Pirineus del 1659, en què el Rosselló i l'Alta Cerdanya van passar a formar part de l'Estat francès. |
Historial toponímic
Rosellón (29.12.1955), calleRosselló (30.10.1985)
| Santuari marià del municipi de Riner, al Solsonès. Construït al segle XV i posteriorment ampliat, s'hi conserva la imatge original del segle XV, un retaule goticorenaixentista del segle XVI i un retaule barroc de talla del segle XVIII, obra de Carles Moretó. El carrer del Miracle es troba situat al barri del Poblenou de la Salut, en una zona amb noms de santuaris marians. |
Historial toponímic
Miracle (29.12.1955), calleMiracle (29.12.1955)
Gertrudis Artigas i Setó (Sabadell, 20 d'abril de 1890 - 1 d'abril de 1971). Teòrica de teixits i professora de l'Escola Industrial. Després dels primers estudis, entrà molt jove a treballar de sargidora de peces a la mateixa fàbrica en què treballava la seva mare, que li ensenyà l'ofici. La capacitat per a l'aprenentatge i l'habilitat que demostrà li van valer ben aviat el nomenament de professora i directora de l'Escola de Sargidores de l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis, càrrec que exercí durant gairebé cinquanta anys, fins que es jubilà el 1967. Ja de gran, instada pel professor Lluís Mas, havia estudiat Teroria de teixits i havia aconseguit el títol oficial. L'any 1950 rebé el Premi Ciutadania, instituït per la Caixa d'Estalvis de Sabadell, i el 1967 li fou concedida la Medalla de Plata de la Ciutat. |
Historial toponímic
Pavía (1955), pasajeGertrudis Artigas (30.10.1985)
| Nació constituïda al final del segle X com a conjunt de comtats de la Marca Hispànica, que assoleix la seva plenitud política i cultural entre els segles XIII i XV. El 1714, en perdre la Guerra de Successió davant les tropes de Felip Vè, Catalunya és annexionada a la corona castellana. El 1716, amb la publicació del Decret de Nova Planta, es posa fi jurídicament a la independència de la Corona d'Aragó. |
Historial toponímic
Catalunya (projectada el 1925), pl. deCataluña (27.5.1939, projecte), plazaCatalunya (30.10.1985)
| Nostra Llar és un barri de 334 cases unifamiliars, construïdes en terres de Sant Oleguer per l'industrial Josep Garcia-Planas, per als seus treballadors de l'empresa Artextil. Al nou barri hi va edificar, a més, una església parroquial, dues escoles, una per a nois i una altra per a noies, i el pavelló esportiu de l'Artextil; també va cedir a l'Ajuntament els terrenys per construir-hi el pavelló municipal d'esports i la pista municipal d'atletisme. |
Historial toponímic
Nostra Llar (26.7.2000)