PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

És l'illa més gran de l'arxipèlag de les Balears, situada a uns 200 km de la costa continental i de 3.625 km2 de superfície. Habitada per l'home des del quart mil·lenni aC, Mallorca fou colonitzada per les diverses civilitzacions protohistòriques, grecs, fenicis, cartaginesos i romans, per bé que foren ocupacions febles o tardanes. Els romans no s'hi establiren fins el 123 aC i hi fundaren Palma i Pollentia. El 425 va ser ocupada pels vàndals i el 534 reconquistada pels bizantins, que la mantingueren fins a la invasió islàmica del 903. Al segle XII sofrí el saqueig de pisans i catalans, però no va ser fins el 1229 que la va conquerir Jaume I i la va incorporar a la corona catalanoaragonesa. * * * El carrer de Mallorca es troba al barri dels Merinals, en una zona on predominen els noms d'illes.

Historial toponímic

Mallorca (24.11.1955), calle
Mallorca (30.10.1985)

Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, 10 de gener de 1854 - Barcelona, 13 d'octubre de 1909). Pedagog republicà i lliurepensador.

Creador de l'Escola Moderna que es basava en l'aplicació de mètodes moderns i científics de pedagogia i en la introducció d'una filosofia racionalista, humanitària i antimilitarista. El desenvolupament de l'Escola Moderna es va veure tallat de soca-rel quan el 1906, el sabadellenc Mateu Morral, bibliotecari de l'Escola, va atemptar contra Alfons XIII i Ferrer fou acusat de ser-ne l'inductor, però finalment fou absolt per manca de proves. El 1907, residint a Brussel·les i París va fundar la revista L'École Renovée i la Lliga Internacional per a l'Educació Racionalista dels Infants. Retornat a Barcelona el 1909, va ser acusat d'instigar la revolta durant la Setmana Tràgica, fou condemnat sense proves i afusellat a Montjuïc el 13 d'octubre de 1909, tot i la campanya i les protestes internacionals.


Historial toponímic

Ferrer i Guàrdia (30.10.1985)

Es començà a formar com a carrer Nou, al final del segle XIII, sobre el vall que encerclava la vila. Al segle XIV, els Borriana, sembla que procedents de Rubí, s'establiren al carrer Nou, que aviat es popularitzà com a carrer de la Borriana. El primer que tenim documentat és en Guillem Borriana, que el 1384 ja hi tenia casa i hort, davant l'estret call o callerís d'en Rubió, que encara avui és ben visible a la banda de ponent, poc abans d'arribar a la placeta del Pedregar.

Historial toponímic

Nou (final del segle XIII)
Burriana (segle XVIII)
Burriana (27.5.1939), calle
Borriana (30.10.1985)

Bèlgica és un estat federal de l'Europa occidental que limita a l'oest amb el mar del Nord, al nord amb Holanda, a l'est amb Alemanya i Luxemburg i al sud amb França. La capital és Brussel·les. A l'estat belga hi ha tres comunitats culturals diferenciades: els flamencs, un 60 % aproximadament de la població, de llengua neerlandesa, que viuen a Flandes; els valons, un 40% aproximadament de la població, de llengua francesa, que viuen a Valònia, i encara no un 1%, de parla alemanya, que viu als cantons fronterers amb Alemanya. La capital, Brussel·les, és considerada bilingüe per bé que la població és majoritàriament francòfona. Bèlgica és un dels estats fundadors de la Unió Europea. El carrer de Bèlgica es troba situat al barri de Can Gambús, on els vials porten noms d'estats de la Unió Europea.

Municipi del Conflent, al límit del Vallespir, que comprèn la capçalera de la vall de Lentillà, al massís del Canigó, punt culminant del terme amb 2.785 m. Bona part del municipi és ocupat pel bosc de Vallmanya, amb les antigues mines de ferro abandonades que havien proveït una important farga, possessió del monestir de Cuixà.

Historial toponímic

Vallmanya (1970), calle
Vallmanya (30.10.1985)

Una de les quatre estacions en què es divideix l'any, compresa entre l'equinocci de març i el solstici d'estiu.

Historial toponímic

Primavera (25.1.1989)

És el massís muntanyós més elevat dels Pirineus, a la part central de la serralada i una mica al sud de la divisòria d'aigües entre la Garona i l'Ebre. El cim més alt és l'Aneto (3.404 m), seguit pel pic Maleït (3.350 m), el pic de Corones (3.310 m) i el pic de la Maladeta (3.308 m). El carrer de la Maladeta es troba situat en una zona de noms de muntanyes, a Ca n'Oriac i la Plana del Pintor.

Historial toponímic

Maladeta (29.12.1955), calle
Maladeta (30.10.1985)

Jaume Ferrer de Blanes (Vidreres, 1445 - Blanes, 1523). Cosmògraf d'elit mundial, escriptor, navegant i mercader. Format a la cort de Ferran I de Nàpols, viatjà per tota la mediterrània com a negociant en pedres precioses i va ser joier i assessor de la reina. Pels seus notables coneixements de cosmografia, fou consultat pels Reis Catòlics sobre els projectes de Colom i informà sobre la línia alexandrina que marcava la frontera atlàntica entre Castella i Portugal. D'ell és el primer mapamundi, amb Amèrica inclosa, que serà tramès als reis el 1495. Es conserva correspondència seva amb els Reis Catòlics, amb Cristòfor Colom i amb Ferran de Nàpols.

Historial toponímic

Ferrer de Blanes (1925), c. de
Ferrer de Blanes (27.5.1939), calle
Ferrer de Blanes (30.10.1985)

Josep Antoni Borrell i Borgonyó (Sabadell, 1756 - 1828). Fabricant tèxtil i propietari dels terrenys en què el 1857 els seus hereus van construir el vapor d'en Borrell.

Va ser alcalde interí el 1809, nomenat pel municipi per ocupar la vacant deixada per la mort de Bartomeu Salt Amat, el primer alcalde nomenat per la Junta Superior de Catalunya durant la Guerra del Francès.




Historial toponímic

Borrell (anys 50 del segle XIX), c. de
Borrell (27.5.1939), calle
Borrell (30.10.1985)

Luxemburg és un estat d'Europa occidental, situat entre Bègica a l'oest, Alemanya a l'est i França al sud. És una monarquia parlamentària, constitucional i hereditària. La capital de l'estat és Luxemburg, ciutat de tan sols 83.000 habitants. La majoria de la població parla luxemburguès, llengua germànica, oficial des de 1984. També hi són oficials el francès, emprat principalment per l'administració, i l'alemany emprat en el comerç i la premsa. Luxemburg és un dels sis estats fundadors de la CECA el 1957 i de la posterior CEE que esdevingué Unió Europea. A més, és membre de l'ONU, de l'OCDE, del Consell d'Europa i del Benelux. El carrer de Luxemburg es troba situat al barri de Can Gambús, en què tots els vials porten noms d'estats de la Unió Europea.

Historial toponímic

Luxemburg (15.9.2006)