PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

Corneli Tàcit (?, 55 dC - ?, 116 dC). Historiador llatí que seguí la carrera política després dels preceptius estudis d'oratòria i lleis. Amb una notable fama d'orador arribà a senador, pretor i cònsol. Paral·lelament al seu ascens polític, es lliurà a la literatura. Entre 112-113 dC, quan era procònsol a l'Àsia Menor, va començar a escriure les seves grans obres històriques, la crònica intitulada anomenada "Històries" i, dos anys més tard, el 115 dC, una altra crònica coneguda com els "Annals". La seva obra mostra el pas de l'eloqüència a la història, que elaborava valent-se de testimonis orals i escrits amb la intenció d'assolir un cert grau d'imparcialitat.

Historial toponímic

Tácito (9.12.1965), calle
Tàcit (30.10.1985)

Pau Claris i Casademunt (Barcelona, 1 de gener de 1586 - 27 de febrer de 1641). Polític i eclesiàstic.

Doctorat en dret i lleis, va ser nomenat síndic a les corts de Barcelona el 1632 i s'oposà a la pretensió reial de cobrar el delme sobre els eclesiàstics. El 1638 va ser elegit president de la Generalitat i aviat s'enfrontà a les autoritats reials. El Corpus de Sang de 1640 desencadenà la ruptura definitiva entre la Generalitat i el govern del comte duc d'Olivares. Aleshores, davant la imminent invasió castellana, demanà ajut militar a França i el 16 de gener de 1641 proclamà la República Catalana sota protecció francesa, però hagué de reconèixer Lluís XIII com a comte de Barcelona, i el 26 de gener de 1641 les tropes francocatalanes van derrotar les castellanes a Montjuïc. Claris morí sobtadament poc després de la victòria.


Historial toponímic

Claris (1886), c. de
Clarís (27.5.1939), calle
Onésimo Redondo (23.8.1940), calle
Pau Claris (30.5.1979)

Grup d'escriptors sabadellencs, liderats pel triumvirat Obiols-Oliver-Trabal, renovadors de la literatura catalana d'entreguerres, que es movien entre les accions i els muntatges de caire dadaista i l'ideari de la Catalunya-ciutat promogut pels noucentistes. "L'any que ve", primer títol de les Edicions La Mirada creades per la Colla, és el llibre col·lectiu que revelà el seu humor iconoclasta i provocà un gran enrenou en els reductes culturals del país. La Mirada va publicar divuit títols entre 1925 i 1930, a part de romanços il·lustrats per Ricard Marlet, Josep Vives i A. Vila Arrufat. Amb criteris força eclèctics quant a la tria d'autors, va editar obres de Carner, Riba, Pla, Guerau de Liost, Sagarra, Soldevila, Millàs-Raurell, Esclassans, Rovira i Virgili, Feliu Elias, C. A. Jordana, Joan Oliver i Francesc Trabal. Tenia també en cartera una sèrie de llibres d'art amb dibuixos de Picasso, Dalí i Miró. I al costat d'actes de provocació com els campaments a la Font del Saüc i a Cala Pola o les activitats del Casino dels Senyors, veritables "happenings" dadaistes, van crear l'Associació de Música, que van estendre a divuit capitals de comarca en una veritable xarxa d'associacions que va permetre portar a Catalunya els concertistes europeus més interessants de l'època i van donar a conèixer l'avantguarda musical francesa, amb Erik Satie i el Grup dels Sis. Al final de la dictadura de Primo de Rivera, l'activitat del Grup s'havia desplaçat a Barcelona i durant la República i la Guerra Civil van participar activament en la creació i la gestió de l'Agrupació d'Escriptors Catalans, el Servei de Biblioteques al Front i la Institució de les Lletres Catalanes, i van ser peces fonamentals per al menteniment de les institucions culturals del país fins al darrer moment.

Historial toponímic

Colla de Sabadell (25.3.1987)

Alfons de Gandia i de Foix (1332 - 5 de març de 1412). Duc de Gandia.

Alfons IV de Ribagorça (Alfons d'Aragó i Foix, el Vell, també conegut com a Alfons de Gandia), marquès de Villena, comte de Ribagorça (1381-1412), senyor de Gandia (1359-1399) i comte de Dénia, fou candidat al tron de la Corona d'Aragó durant el Compromís de Casp. Primogènit de l'Infant Pere d'Aragó, el 1399 rebé de Martí l'Humà el títol de duc, amb Gandia com a centre del ducat, i hi establí una cort famosa a l'època.




Historial toponímic

Duque de Gandía (9.12.1965), calle
Duc de Gandia (30.10.1985)

L'illa Àurea forma part d'una promoció d'habitatges de l'empresa VISASA, construïts el 1962 al barri de les Termes. No es va donar nom als carrers de la nova urbanització, sinó a les illes delimitades per cada polígon, de manera que les adreces s'ordenaven per blocs. Com en altres promocions semblants, els noms responien a una visió idealitzada de la realitat urbana.

Historial toponímic

Illaáurea (9.12.1965), calle
Àurea (30.10.1985)

Ciutat australiana, capital de Nova Gal·les del Sud, és el principal port del país i un notable centre industrial, que compta amb indústria tèxtil, metal·lúrgica, aeronàutica, automobilística, química, petroquímica i alimentària. El carrer de Sydney es troba situat al barri de Nostra Llar, on tots els carrers porten noms de ciutats relacionades amb la indústria tèxtil.

Historial toponímic

Sydney (24.11.1955), calle
Sydney (30.10.1985)

Pau Abad i Piera (Sabadell, 15 de juliol de 1896 - 10 de desembre de 1981). Industrial i inventor.

De jove treballà en la mecànica de precisió aplicada a maquinària tèxtil i als automòbils i el 1924 va muntar una fàbrica d'aparells de ràdio. Pioner de l'enginyeria electrònica a Catalunya, el 1930 va patentar un sistema de transmissió d'imatges a distància mitjançant la ràdio. Va estar vinculat a l'emissora EAJ-15 Ràdio Associació, però la Guerra Civil va estroncar la seva activitat en la radiodifusió i va tornar al seu antic ofici.


Historial toponímic

Pau Abad (30.10.1985)

Peça de terra que termenejava amb el Ripoll, sota l'indret conegut com les Tres Creus i molt a prop del molí del Gall. Era coneguda també com a Pas de Granollers. * * * El carrer de la Baldona es troba al barri de Can Roqueta, en una zona en què predominen els noms de masies del rodal.

Historial toponímic

Baldona (25.10.1989)

Ciutat i capital de la República d'Irlanda, anomenada Baile Atha Cliath en gaèlic, la llengua cèltica originària de l'illa. La ciutat, situada en una ampla badia oberta al mar d'Irlanda, a la desembocadura del riu An Life, s'originà al nord del riu i durant erls segles XVIII i XIX va experimentar un gran creixement que s'incrementà amb la independència irlandesa. Dublin és el centre de comunicacions més important de l'estat, origen de la xarxa de ferrocarrils i del Gran Canal, que compta amb un aeroport internacional i amb el primer port pesquer i comercial del país, construït el 1714. D'origen celta, la van ocupar els noruecs al segle IX i els anglonormands d'Enric II d'Anglaterra al segle XII, que la va convertir en colònia. L'escassa autonomia de què gaudia fou reduïda el 1495 amb la pràctica supressió del parlament irlandès. Però les reiterades revoltes antiangleses des de l'inici del segle XVI van culminar amb la independència de 1921, en què Dublín esdevingué capital de la nova República d'Irlanda. * * * El carrer de Dublin es troba situat a Can Llong, barri en què els carrers porten noms de ciutats europees.

Historial toponímic

Dublín (28.4.1999)

Via romana que unia Roma amb Cadis. En bona part seguia una ruta vella, la via Heràclia, i constituïa l'eix bàsic de comunicació dels Països Catalans. Segons els vasos de Vicarello, Arragonem era una de les estacions d'aquest itinerari.

Historial toponímic

Augusta (9.12.1965), vía
Augusta (30.10.1985)