2024
| Ricard Simó i Bach (Sabadell, 11 de maig de 1911 - 11 d'agost de 1991). Barber, agent comercial i biògraf. Barber d'ofici, als 19 anys s'incorporà com a professional a la barberia del seu pare, després d'uns anys d'aprenentatge a la Barberia Roca. Ja de molt jove se sentí atret per la política i freqüentà la biblioteca del Círcol Republicà Federal, on conegué els futurs companys de militància del Bloc Obrer i Camperol, que més tard s'integrà en el POUM. Exiliat a França el febrer de 1939, va ser internat al camp de concentració de Sant Cebrià i al de Barcarès, d'on aconseguí escapar-se, al locutori, canviant inadvertidament els papers de visitat per visitant. Va anar a raure a Montpeller, a la residència d'intel·lectuals catalans, on va tenir ocasió, com a barber, de conèixer i tractar els grans escriptors i artistes catalans exiliats. De retorn a Sabadell el 1943, va haver de sofrir constants i reiterades denúncies per la seva antiga militància trotskista. Escrit entre el camp de Sant Cebrià i la presó de Sabadell, el 1953 va publicar Barberos y peluqueros, que va arribà a set edicions i tingué una gran difusió per Amèrica Llatina, com a llibre de text a les escoles de capacitació professional. Amb tot, el 1959 va deixar l'ofici de barber per ingressar al Col·legi d'agents comercials; va treballar aleshores de viatjant d'una empresa tèxtil i voltant per tota la península va fer amics arreu, alguns tan singulars com el bisbe de Canàries o l'escriptor José M. de Pemán. Els darrers anys treballà en la recopilació d'un arxiu de dades personals, fotografies, documents i testimonis de personatges nascuts o relacionats amb Sabadell, per a l'edició d'un magne Diccionari biogràfic de sabadellencs, que restà inèdit. Però només en part, perquè d'aquest extens arxiu van sortir els centenars d'articles biogràfics apareguts al Diari de Sabadell i els tres volums de biografies titulats: 100 sabadellencs en els nostres carrers, Sabadellencs morts en l'exili i 63 dones sabadellenques dignes de recordar. |
Historial toponímic
Ricard Simó i Bach (29.1.1992)
| Municipi del Vallès Occidental, als vessants meridionals de la muntanya de Sant Llorenç. Bona part del terme municipal, ocupada per bosc, forma part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. La primera cita documental de Matadepera data del 959, quan pertanyia al castell de Terrassa, però el primer nucli de població del poble actual no va sorgir fins al segle XVIII amb l'església de Sant Joan de Matadepera i les masies del rodal. La proximitat de les veïnes ciutats de Terrassa i de Sabadell, l'ha anat convertint en lloc d'estiueig i, en aquests darrers anys, en zona residencial permanent. |
Historial toponímic
MatadeperaMatadepera (29.12.1955), avenidaMatadepera (30.10.1985)
| Frederic Mompou i Dencausse (Barcelona, 16 d'abril de 1893 - 30 de juny de 1987). Músic i compositor. Seduït per la música de la nova escola francesa, s'instal·là a París, del 1921 al 1941, estada durant la qual va compondre una part molt significativa de la seva obra, influït per Erik Satie i els impressionistes francesos. Mompou va ser un compositor personalíssim, un miniaturista, d'una puresa íntima. |
Historial toponímic
Frederic Mompou (25.10.1995)
| Francesc Joncar i Querol (Sabadell, 28 de novembre de 1742 - Girona, 19 de juny de 1833). Eclesiàstic, músic i compositor. Format musicalment a l'Escolania de Montserrat, va ser organista de Santa Maria del Mar i mestre de capella de les catedrals de Girona des de 1774 i de Toledo entre 1780 i 1792, data en què es jubilà i va ser nomenat canonge de Girona. El seu catàleg de composicions és format bàsicament per motets, salms, misses i oratoris. Amb la venda dels seus béns deixats en herència a l'Hospital i Casa de Beneficència es van finançar les obres de construcció de l'Hospital del Taulí. El 1924, l'Ajuntament de Sabadell, a proposta de Joan Montllor i Pujal, va acordar donar el nom del canonge Joncar a un carrer de la ciutat. |
Historial toponímic
Canonge Juncà (1925), c. delMetge Grau (6.1.1937)Canónigo Juncá (27.5.1939), calleCanonge Joncar (30.10.1985)
| Municipi del Vallès Oriental, cap de comarca, situat a la riba del Congost. Ha estat cruïlla de camins des d'època romana: el de Bàrcino a Ausa, el de Tàrraco a Roma i el d'Illuro a Aquae Calidae, dels quals encara resten vestigis arqueològics. Des de l'Edat Mitjana ha estat mercat comarcal, que es manté avui dia eixamplat a gairebé tot el Vallès i als topants més pròxims de les comarques veïnes. Es celebra setmanalment cada dijous a la plaça Gran, sota la Porxada renaixentista de l'antiga llotja del gra -restaurada dels bombargeigs de l'aviació italiana que va sofrir durant Guerra Civil- i als carrers i places dels voltants. * * * La plaça de Granollers es troba situada al nou barri de Can Llong, en què els carrers porten noms de ciutats europees. |
Historial toponímic
Granollers (27.11.2002)
| Ricard Marlet i Saret (Sabadell, 25 de setembre de 1896 - Matadepera, 8 de juny de 1976). Dibuixant, pintor i xilògraf especialitzat en la tècnica del gravat al boix. Va ser professor de dibuix a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis i a l'Escola Sant Lluc. Durant la Guerra Civil va fer classes de manualitats a l'Institut Escola, creat per la Generalitat per reprendre l'ensenyament en el caos generat per l'aixecament militar del 1936. Marlet va participar en les activitats de la Colla de Sabadell, sobretot en les de caire més cultural, dissenyà els llibres i el logotip de les Edicions La Mirada i va il·lustrar molts programes de l'Associació de Música. Els seus boixos donaven un toc noucentista als pulcres impresos de la casa Sallent amb la qual col·laborà molts anys. En esclatar la Guerra Civil s'instal·là definitivament a Matadepera, on morí el 1976. |
Historial toponímic
Ricard Marlet (21.12.1984)
| Joan Massagué i Vilarrúbias (Sabadell, 1833 - 28 d'abril de 1901). Alcalde. Acabada l'escola primària, va seguir estudis de teoria tèxtil, però aviat es sentí inclinat cap a l'activitat política. Va ser designat alcalde en tres ocasions, durant les quals dugué a terme diverses reformes urbanístiques. Col·laborà en la construcció de l'església de la Puríssima i del santuari de la Salut. Va presidir la Caixa d'Estalvis de Sabadell els anys 1890, 1891 i 1901. El 1901, l'Ajuntament va donar el nom de Massagué al tram de carretera de Manresa que anava de la plaça de l'Àngel al carrer de Vilarrúbias. |
Historial toponímic
ManresaBolsós (meitat de segle XIX)Massagué (9.4.1901), víaMateu Morral (6.1.1937)Masagué (27.5.1939), víaMassagué (30.10.1985)
Frederic Mistral (Maiano, 8 de setembre de 1830 - 25 de març de 1914). Escriptor occità. Fou un dels escriptors occitans més rellevants de la renaixença de la llengua occitana al segle XIX. Va elaborar el Tresaur dau Felibritge, el diccionari més complet de la llengua occitana. Rebé el premi Nobel de literatura el 1904. Va establir les bases del Felibritge, moviment que situà la literatura en llengua d'oc al capdavant de les llengües minoritzades d'Europa. A Catalunya és conegut sobretot pel seu poema èpic rural Mirèio, del qual es van fer diverses traduccions al català. |
Historial toponímic
Mistral (29.12.1955), calleFrederic Mistral (30.10.1985)
| Masia de la serra de Sant Iscle, dins el terme municipal de Barberà del Vallès. En terres de la masia hi ha l'anomenat Parc Paleontològic de Can Llobateres, amb el jaciment mundialment conegut per la seva riquesa en mamífers fòssils que corresponen a un nou pis geològic del Miocè Superior, batejat com a Vallesià per Miquel Crusafont. Cal consignar a aquest jaciment la troballa de l'esquelet més complet mai conegut d'un primat fòssil anomenat driopitec, ja amb trets d'homínid, que es conserva a l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell. El carrer de Can Llobateres es troba al barri de Can Roqueta, en una zona amb noms de masies del rodal. |
Historial toponímic
Can Llobateres (2.7.1964), calleCan Llobateres (30.10.1985)
| Molí de la riba dreta del Ripoll, situat uns 600 m més avall del pont de la Salut. Documentat des del segle XIII, ha estat molí fariner i paperer, però també draper, i des de mitjan XIX ha estatjat indústries tèxtils, sobretot de tints i acabats. El molí feia servir l'aigua de la sèquia Monar, que partia de la resclosa del molí de l'Amat, regava l'horta de Can Puiggener, baixava cap al molí d'en Torrella, regava l'horta Vella, entrava al molí Xic i encara feia anar el molí d'en Fontanet. Abans de ser conegut com a molí Xic, successivament s'havia anomenat molí de les Nogueres, de la Segarra, d'en Deganet, d'en Vallcorba i de l'Arderius. |
Historial toponímic
Molí Xic (29.5.2002)