04
Octubre
2017

Dolors Bramon i la Fundació Ciutadania Multicultural Mescladís reben els premis Memorial Àlex Seglers 2017

Avui, dimecres 4 d’octubre, a les 7 de la tarda, acte de lliurament dels Premis Memorial Àlex Seglers 2017

Dolors Bramon i la Fundació Ciutadania Multicultural Mescladís reben els premis Memorial Àlex Seglers 2017

La Casa Duran acollirà avui, dimecres 4 d’octubre, a les 7 de la tarda, l’acte de lliurament dels Premis Memorial Àlex Seglers 2017. Els guardons són un reconeixement a la tasca feta per persones individuals, entitats o institucions en la promoció de valors que sustentin la convivència a Catalunya, que prenguin com a base comuna el respecte a la diversitat de cultures i de creences i contribueixin al diàleg entre persones en la defensa dels drets humans i dels valors del món contemporani. En aquesta sisena edició, els premis seran per a Dolors Bramon a títol individual i per a la Fundació Ciutadania Multicultural Mescladís.

Durant l’acte de lliurament, presidit per l’alcalde de Sabadell, Maties Serracant, els premiats rebran com a guardó un plat d’art de la ceramista Maria Bosch i pintats per l'artista Josep Madaula. L’acte serà conduït per la periodista Adelina Castillejo.

Dolors Bramon i la Fundació Ciutadania Multicultural Mescladís han estat escollits per unanimitat pel jurat del Memorial entre les 12 candidatures presentades. El jurat ha valorat que ambdues candidatures recullen l’essència del Memorial Alex Seglers. En el cas de la Dolors Bramon, per la seva tasca de donar a conèixer l’Islam des d’un enfocament cultural i religiós i per com el seu treball acadèmic, en permanent contacte amb les comunitats i la realitat social, esdevenen inspiradors i motivadors en la lluita contra la islamofòbia. En el cas de la Fundació Ciuta­dania Multicultural Mescladís, rep el premi per la seva tasca cohesionadora i d’atenció a col·lectius de persones en situació de vulnerabilitat, fomentant la integració i la convivència com a base de les relacions humanes igualitàries.

Han integrat el jurat d’aquesta edició: Míriam Ferràndiz, regidora de Drets Civils i Gènere de l’Ajuntament de Sabadell; Enric Vendrell, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya; Daniel Gatius, director de Banca d'Institucions, representant de l’Obra Social “la Caixa”; Eva Erill, en representació de la Diputació de Barcelona; Rafael de Yzaguirre, secretari general adjunt de l’Associació Catalana de Municipis; Josep Manel Abad, representant de la Federació de Municipis de Catalunya; Jordi Prat, director de la Fundació Autònoma Solidària, representant de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Mohamed Halhoul, secretari general de la Federació del Consell Islàmic de Catalunya.

Àlex Seglers (Manresa, 1970 – Sabadell, 2010)

Àlex Seglers va ser professor acreditat de Dret Eclesiàstic a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Expert en el fet religiós, és considerat com un gran lluitador per a la llibertat religiosa, el diàleg i la convivència entre els qui pensen i creuen de manera diferent.

Com a autor, va deixar una extensa obra. Destaquen els llibres Autogovern i fet religiós (2000), La immigració a Catalunya explicada als joves (2001) i la tesi doctoral, Libertad religiosa y estado autonómico. De la seva vessant acadèmica cal ressaltar el posicionament i la defensa incondicional vers el diàleg Interreligiós. La seva experiència i els seus vint anys d’estudi, d’ensenyament i investigació del dret eclesiàstic de l’Estat el van fer mereixedor de reconeixement arreu.

Consegüentment amb les seves pròpies creences i conviccions, el professor Seglers va contribuir a acostar les legislacions estrangeres i nacional en aquest camp a diferents grups i col·lectius religiosos. Molts d’aquests grups van participar en diferents fòrums i reunions organitzades per ell. D’aquesta manera, va fer possible que el divers fet religiós, evitant confrontacions, formés part de la convivència, amb el compromís de coincidir en els mateixos llocs i valors. Seglers estava convençut que les religions podien compartir l’espai públic.

Així mateix, va lluitar perquè la laïcitat estigués al servei de la llibertat de culte i va fer que la gestió de la diversitat de creences en els àmbits institucionals esdevingués un element essencial per a la convivència.