07
Febrer
2015

L’Ajuntament de Sabadell ofereix una recepció a les diferents comunitats de creences i conviccions de la ciutat

L’acte institucional s’emmarca en commemoració de la Setmana Mundial de l’Harmonia Interconfessional

Sabadell es suma a la commemoració institucional que promou les Nacions Unides des de 2010 en motiu de la Setmana Mundial de l’Harmonia Interconfessional. Ho fa amb la recepció que ha ofert aquest matí, a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Sabadell, als representants de la diversitat de creences i conviccions presents a la ciutat. L’encontre neix amb la voluntat de fomentar el diàleg que faci avançar en la comprensió mútua, l’harmonia i la cooperació entre les persones.

Tal i com ha destacat l’alcalde de la ciutat, Joan Carles Sánchez

per l’ajuntament de Sabadell és un honor rebre-us en aquesta sala perquè és un reconeixement a la tasca que feu dia a dia, i més en un context on les notícies sobre religió acostumen a anar lligades a situacions difícils a diversos punts del món. Aspectes que semblaven superats i que tornen a estar sobre la taula... Per això aquest és un moment important per reivindicar el fet religiós com un fet rellevant de la nostra societat que ens aporta identitat, que ens ajuda a configurar-la.

Sánchez també ha afegit:

avui també volem reconèixer el valor de la diversitat religiosa.

Durant la recepció diversos representants de les diferents creences i conviccions de Sabadell han intervingut per expressarel seu parer a l'entorn de la Setmana Mundial de l'Harmonia Interconfessional.

Antoni Ibañez, delegat del Moviment Ecumènic de Sabadell, ha posat de relleu el valor de la pau davant l’angoixa i ha dit que

els governs han de vetllar per la pau, la llibertat i l’harmonia social. 

A més, ha felicitat a Sabadell per

la tasca poc freqüent realitzada entre les diferents creences i religions presents a la ciutat.

De la seva banda, Toni Gorriz, representant de les Parròquies Catòliques de Sabadell ha destacat que

treballar plegats en la mateixa direcció em plau molt. Ara s’obre un futur engrescador amb esperança. La Pau ha de ser una realitat i no un objectiu. Volem que esclati la Pau.

A la trobada també ha estat present, Taoufik Ezzouak, representat del Comité de Mesquites de Sabadell i secretari de la Comunitat Musulmana Al-huda, qui ha remarcat:

l’orgull de poder estar aquests dies amb tots vosaltres per compartir i explicar-vos el que fa i sent la comunitat musulmana i l’islam. Creiem en els valors de l’amor, el diàleg i el perdó per poder viure en pau.

També Marta Matarin, representant de l’Ass. Espiritual Brahma Kumaris, ha participat a la trobada i ha comparat la diversitat religiosa amb

els instruments d’un concert, ja que tots ells són diferents i junts poden aconseguir l’harmonia.

Francisco Lobato, membre de la Missió Evangèlica de Catalunya, ha agraït la feina feta a la ciutat els darrers anys i ha afegit:

la nostra essència i arrels tenen el seu origen en l’amor a Déu i en portar-lo arreu, aquest esforç també el portem a la ciutat de Sabadell per que sigui una ciutat millor.

Maria Teresa Relat, presidenta del Grup de Diàleg Intereligiós de Sabadell, ha posat

l’accent en el diàleg com a eina essencial per la pau, ja que ens ajuda a acostar-nos als altres.

L’acte de trobada d’aquest dissabte ha tingut per objectiu l’elaboració conjunta d’un missatge de Pau cap al futur. En el marc de la recepció institucional s'ha començat a  omplir una càpsula del temps amb missatges de Pau amb el desig de fer-los realitat en un futur més o menys proper.  La càpsula de la Pau serà enterrada durant la propera edició de la jornada de portes obertes als centres de culte, la càpsula sigui coberta de terra a fi que les generacions futures la obrin i puguin compartir aquests missatges esperançadors.

Llarga tradició sabadellenca

Des de fa molts segles enrere la tradició catòlica es va instal·lar al territori amb petites esglésies i capelles. No va ser fins al finals del s. XIX que van aparèixer les primeres comunitats protestants. La primera va ser la Església Evangèlica Baptista de Sabadell cap al 1890 i, a l’any 1903 s’instal·la una comunitat Anglicana. En paral·lel, l’any 1911 es va fundar el Centre d’Estudis Psicològics, producte de la fusió dels centres espiritistes Aurora i Fraternitat, donant lloc a tot un moviment espiritual teosòfic, de gran renom arreu del món, centrats en la promoció de la vida saludable. A Sabadell s’estableix la branca Fides d’aquesta convicció.

Amb més o menys suport de les institucions, la diversitat s’estableix de manera natural a la ciutat, fins al moment de la Guerra Civil i posterior dictadura franquista que persegueix i il·legalitat qualsevol reunió amb finalitats religioses que no sigui la del règim. En tot cas les comunitats no catòliques continuen trobant-se en la clandestinitat.

L’any 67, el govern franquista es veu pressionat per la comunitat internacional a aprovar la Llei de Llibertat Religiosa, donant peu a que algunes de les comunitats no catòliques, de caràcter evangèlic comptant amb el suport de persones rellevants de la ciutat, puguin mantenir les seves pràctiques de manera més visible. També comencen a fer-se visibles les comunitats dels Testimonis de Jehovà, l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies (Mormons) i els membres de la Fe Bahà’í. En concret a Sabadell s’inaugura el segon temple de tota Espanya dels Testimonis de Jehovà. Més tard, cap als anys 80, es fa present a la ciutat el culte Evangèlic Filadèlfia.

D’aleshores ençà, el paisatge humà de Sabadell s’ha anat transformant i amb ell també la presència de pràctiques religioses i conviccionals noves.

Actualment a Sabadell comptem amb 10 tipus diferents de creences o conviccions, que es troben en uns 70 diferents espais culte o de trobada. Cadascun des dels propis dogmes i identitats, promouen els valors de ciutadania presents en el Pacte pels Valors de la Convivència, fan tasques solidàries i socials de suport als més desfavorits i estan en permanent contacte amb les persones, atenent les necessitats espirituals i darrerament, també les materials.

Categories Creences, Drets Civils i Gènere Tags creences, drets civils