PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

CapaleraWebPMUS arxiu

  • Qui som?
  • L'arxiu

L'arxiu

L'Arxiu Històric de Sabadell té el seu origen en el vell arxiu municipal, iniciat arran de la formació i del desenvolupament del Comú de la vila, la primera forma d'organització col·lectiva dels sabadellencs a través de la constitució d'uns òrgans de govern propis. Els primers fons es referien a la constitució d'aquests òrgans de govern municipals  i a la documentació generada per la seva activitat. El 1621, el Consell adquirí la notaria feudal i, amb ella, s'incorporaren al Comú dos nous fons documentals, el de la notaria i el de les cúries senyorials (els antics jutjats), tant de Sabadell com dels pobles de l'entorn.

CL03914

Sala Miquel Carreras de l'Arxiu de Sabadell quan ocupava les dependències de l'Ajuntament de Sabadell, 1942 (AHS)

El primer arxiver pròpiament dit fou alhora metge i secretari municipal, i el primer historiador de la vila, Antoni Bosch i Cardellach, qui actuà entre 1791 i 1795 desplegant una forta activitat organitzativa. A partir de 1795, l'Arxiu patí diverses vicissituds pel que fa a la destinació de recursos, trasllats i organització. En la fase posterior a la Guerra Civil espanyola, la ciutat i l'administració creixeren vertiginosament i, malgrat que es creà un incipient arxiu fotogràfic, l'any 1977 l'arxiu es trobava en una situació d'acumulació desordenada i de pèssimes condicions de conservació dels documents.

Més endavant s'hi integraren institucions que llegaren fons documentals importants, com ara el Gremi de Fabricants. Per aquesta raó, el primer consistori democràtic constituí, el desembre de 1981, el Patronat de l'Arxiu Històric de Sabadell, que treballà per a la creació de l'Arxiu Històric de Sabadell, inaugurat el 1983 i amb seu a la Casa Ponsà. Des de l'any 2009 l'Arxiu Històric de Sabadell és un servei del Departament de Cultura de l'Ajuntament de Sabadell.

FD02591  FD02592

Seguint, doncs, la voluntat dels seus fundadors, a més del tractament tècnic dels fons històrics per excel·lència, l'activitat de l'AHS s'ha orientat cap a la recollida de fons aliens a l'administració però d'un interès indubtable per a la identitat de la Ciutat i, àdhuc, del país: 31 arxius procedents d'empreses que han cessat la seva activitat (sobretot arran la crisi del sector tèxtil dels anys 80), 27 arxius d'entitats i associacions, 42 de famílies o nissagues i 58 de persones emblemàtiques per la seva activitat professional o personal (Andreu Castells i Peig, Joan Oliver (Pere Quart), Armand Obiols, Francesc Trabal, Ricard Simó Bach, Adolf Cabané, Agustí Borgunyó, etc.).

L'AHS ha reunit, a més, una biblioteca local amb més de 14.000 volums, una hemeroteca de més de 1.300 títols, 6.000 cartells, 30.000 fotografies, 900 pergamins, etc., etc. Ensems, l'AHS ha anat constituint-se en arxiu administratiu de l'Ajuntament, amb documentació des de 1995.

FD09432

Actualment, l'AHS disposa d'un dipòsit de prestatgeria convencional i tres més d'armaris compactes, un d'ells totalment automatitzat, amb una capacitat total de 4 km lineals. Disposa també, de 3 dipòsits climatitzats, 2 per a documents en suports especials i 1 per a la documentació més antiga, a més de planeres i altres instal·lacions específiques per a documents de format gran o mural.

Serveis