PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

CapaleraWebPMUS arxiu

  • Qui som?
  • La Casa Ponsà

La Casa Ponsà

El 26 de juny de 1891 el fabricant i comerciant Francesc de Paula Ponsà i Cantí (Sant Andreu de Palomar, 1850 - Puigcerdà, 1901) obtingué el permís municipal per tal de fer bastir la seva residència. La casa Ponsà fou construïda sota la direcció de l'arquitecte Gabriel Borrell i Cardona (Sabadell, 1862 - Barcelona, 1944). Poc en sabem d'aquella antiga residència familiar, de l'aspecte noble d'algunes estances o dels usos de certes cambres.

AHS AP060326 D01 00211 033

 Amb la mort del patriarca (1901), ben  aviat la família Ponsà anà a viure al poble de Sarrià, deixant la residència sabadellenca com a “casa d'estiueig” i com a seu de la Banca Ponsà i Valls (fins la seva fallida l'any 1920).

Actualment, tret dels sostres pintats que encara es conserven, o de la mateixa façana, pocs elements ens recorden el Sabadell de finals del s. XIX que va veure néixer aquesta finca. Alguns sabadellencs encara recorden les pintures d'Antoni Estruch i Bros (Sabadell, 1872 - Buenos Aires, 1957, que fou artista protegit de la família Ponsà) que decoraven l'escala principal de l'edifici o bé el magnífic pati que envoltava bona part de la finca dibuixant una L.

Poc després de l'esclat de la Guerra Civil, el 13 d'agost de 1936, el Ple de l'Ajuntament acordà la confiscació de la casa Ponsà. Durant els tres anys següents, la Casa Ponsà es destinà a diversos usos. En primer lloc, allotjà l'Escola de Formació de la Llar. Més tard, a partir de desembre del 1937, fou habilitada com a hospital militar; finalment, fou utilitzada com a jutjat i presó militars. Acabada la Guerra, la casa tornà a mans de la família Ponsà, que la llogà a diverses raons socials per tal d'hostatjar-hi les seves empreses (cal Casas i cal Monràs).

L'any 1980 l'Ajuntament de Sabadell l'adquirí per tal d'allotjar-hi l'arxiu municipal. L'edifici, de tres plantes i soterrani, té una superfície d'uns 2.000 metres quadrats distribuïts en àrees d'ingrés, tractament tècnic, dipòsits, oficines administratives i serveis. Actualment, l'AHS disposa d'un dipòsit de prestatgeria convencional i tres més d'armaris compactes, un dels quals totalment automatitzat, amb una capacitat total de 4 km lineals. Disposa també, de 3 dipòsits climatitzats, 2 per a documents en suports especials i 1 per a la documentació més antiga, a més de planeres i altres instal·lacions específiques per a documents de format gran o mural.


Casa Ponsà Jardí

Diverses instantànies de la vida cotidiana al jardí de la casa, sense data, autor desconegut (AHS).


Les darreres intervencions sobre l'edifici i instal·lacions es van produir entre els anys 2000 i 2006, en què es van restaurar part dels sostres pintats, es van decapar i recuperar totes les fusteries exteriors, es van pintar les dependències i també es va canviar tota la il·luminació interior.

FD00024FD00023FD00226

Detalls de la Casa Ponsà recuperats després de la restauració, l'any 2006. © David González, Sergi F. Moure