La Fira Sabadell ha acollit aquest matí la darrera jornada del I Congrés Català de Pobresa Energètica, que durant dos dies ha convertit Sabadell en epicentre de la reflexió i trobada entre els múltiples actors que incideixen en la lluita contra aquesta xacra. La Llei 24/2015, així com el paper del món local i del tercer sector han estat protagonistes de bona part de les sessions celebrades en aquesta segona jornada, que han abordat un total de 7 reptes relacionats amb la pobresa energètica i on també s’han posat en comú, per mitjà d’una taula rodona, diferents experiències metropolitanes. La ponència inicial d’avui l’ha protagonitzat el Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, que ha parlat de “La protecció a les persones usuàries d’energia”.

Prop de 450 persones i 98 ponents nacionals, estatals i internacionals i més de 70 entitats participen, entre avui i demà, en el I Congrés Català de Pobresa Energètica, que té lloc a la Fira Sabadell. El Congrés està organitzat pels ajuntaments de Sabadell, Barcelona i Badalona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l’associació Ecoserveis i la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.

Sabadell acollirà prop de 400 persones i 80 ponents nacionals i internacionals que participaran en el I Congrés de Pobresa Energètica que se celebrarà els propers 3 i 4 de novembre. El Congrés està organitzat pels ajuntaments de Sabadell, Barcelona i Badalona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l’associació Ecoserveis i la Taula del Tercer Sector.

L’Ajuntament va lliurar, el dimarts 25 d’octubre, diferents horts municipals a persones amb rendes baixes, com també a dues entitats socials de la ciutat: el Rebost Solidari i l’Associació d’Aturats de Sabadell. Les parcel·les pertanyen a l’horta de Can Bages.

 Més enllà de l’impacte que el desenvolupament del Pla Estratègic d’Acció Social (PEAS) de Sabadell provoqui dins l’àmbit de la pròpia ciutat, tant el contingut com la metodologia usada han despertat l’interès i reconeixement d’institucions i organismes relacionats amb les polítiques públiques. Així, tot just després de la seva aprovació per unanimitat al Ple municipal, el PEAS ha estat exposat aquesta setmana a Madrid en el marc del VII Congrés Internacional en Govern, Administració i Polítiques Públiques. I d’aquí uns dies, centrarà el desenvolupament d’un workshop (taller) dins una Conferència Internacional sobre pressupostos i democràcia participativa a Escòcia.

La xarxa de centres de tarda municipals de la ciutat s’ampliarà els propers mesos de 6 a 8 equipaments. El Govern de Sabadell impulsarà la posada en marxa d’un nou centre als Merinals i un altre a la zona nord, que se sumaran als ja existents a Can Deu, la Concòrdia, Can Rull, Can Puiggener, Torre-romeu i les Termes. Els dos serveis es posaran en funcionament l’un a la Casa dels Pins dels Merinals i l’altre a l’aulari situat al costat de l’Institut Jonqueres, que seran rehabilitats i adequats per donar resposta a les noves necessitats. El Centre de Tarda (o Centre Obert) dels Merinals s’obrirà previsiblement el proper mes de desembre i el de la zona nord, durant el primer semestre de l’any vinent.

Amb el Pla Estratègic d’Acció Social (PEAS), Sabadell disposa per primer cop d’un full de ruta a llarg termini en polítiques socials altament consensuat, tant amb l’àmbit associatiu com polític com també amb els professionals de l’àmbit municipal 

El Pla Estratègic d’Acció Social (PEAS) ja és una realitat. Amb el document, elaborat de forma participada i que ahir va rebre el vist i plau del Ple municipal, Sabadell disposa per primer cop d’un pla a llarg termini de polítiques socials altament consensuat tant amb l’àmbit associatiu com polític com amb el conjunt de professionals de l’àmbit social. Partint dels efectes de la crisi, el PEAS planteja a 10 anys vista – fins al 2025– les principals estratègies i accions que, a més de donar una resposta adient a les situacions d’emergència, permetin identificar, abordar i lluitar contra els factors que generen desigualtat a la ciutat. Es tracta de posar, de manera col·lectiva, les bases per a una veritable transformació social que eviti les situacions d’exclusió. Amb aquesta voluntat, el Pla estableix els 11 principis que han regit la seva elaboració i 4 pilars d’acció que contemplen 14 objectius estratègics i 77 objectius específics o accions més concretes. Així mateix preveu 24 objectius a assolir en la millora organitzativa a la regidoria d’Acció Social, que alhora es tradueixen en 54 objectius específics o actuacions.