El dijous 20 de desembre, a les 12 del migdia, al Museu d’Art de Sabadell, Eme Rock i Roberto Piqueras pronunciaran una xerrada al voltant del projecte Uniforme hermètic, una activitat emmarcada en l'exposició temporal “Atles Sabadell. Imaginar, representar, construir la ciutat”.

El projecte Uniforme hermètic reprodueix l’acció cartogràfica tot fent servir un llenguatge només aparentment allunyat de la cartografia: el llenguatge del vestit, de l’uniforme. En concret, l’uniforme que portaven els joves –i no tan joves– quan sortien de festa per la Zona Hermètica de Sabadell. Una vestimenta que també classificava, identificava i creava un sentit de pertinença a un grup social més ampli. Amb l’uniforme passa el mateix que amb la cartografia: no representa o expressa la identitat d’una persona, la seva manera de ser, sinó que contribueix a construir-la.

La paraula hermètic ve del grec Hermes, que era un déu missatger. No és casualitat, perquè els uniformes que vestien els diferents grups socials també transportaven un missatge determinat, comunicaven alguna cosa més que la simple necessitat de resguardar-se del fred o de la pudor. No eren neutres. Tothom sabia què significava portar unes vambes o unes altres.

Sembla que els grecs traduïren i adaptaren Hermes d’una figura pròpia de la mitologia egípcia: Thot, a qui s’atribuïa la fundació de l’alquímia. L’objectiu principal d’aquesta ciència era transformar els metalls vulgars, comuns, en or. I això té tot el sentit del món, perquè l’uniforme hermètic té alguna cosa d’alquímic, és a dir, també està relacionat amb la transformació del cos nu, vulgar, indiferenciat, en un cos brillant i socialment valorat. Per mitjà de l’uniforme els joves passaven a tenir una existència pública. En aquest sentit, un Atles Sabadell no pot deixar de banda la seva cartografia social.