L’Arxiu Històric de Sabadell (AHS) i el Museu d’Història de Sabadell (MHS) han ingressat nous documents i objectes de l’enginyer sabadellenc Ferran Casablancas i Planell. El seu net, Carles Sentís Casablancas, ha formalitzat la donació aquest matí. La cessió inclou diversos documents i objectes de l’empresari i inventor, conegut popularment per idear el sistema d’estiratges que porta el seu nom.

La donació inclou fotografies dels estands de Casablancas a exposicions internacionals, llibres, revistes d’empreses i revistes tècniques dels anys 50 i 60 dedicades a la seva persona, fullets i catàlegs publicitaris d’Indústries Casablancas i una placa commemorativa de la fundació de la Companyia d’Aigües de Sabadell. La cessió també conté diversos informes justificatius de les patents presentades en diferents països, un títol acreditatiu de l’Institut Tèxtil de Manchester i un ferro forjat de l’any 1863 pertanyent a la porta d'entrada del vapor de Ferran Casablancas Peig, pare de l’enginyer.

Així, aquests documents i objectes s’afegeixen als testimonis que ja es conserven al MHS: una mostra de prototips dels seus estiratges, diplomes, documents, llibres i un àlbum de l’homenatge ciutadà que se li va fer l’any 1913 a Sabadell. Al Museu d’Art de Sabadell (MAS) també es conserva una placa de 1933 que se li va dedicar al seu carrer homònim, obra de l’escultor sabadellenc Camil Fàbregas.

Ferran Casablancas i Planell (1874-1960)

L’enginyer sabadellenc Ferran Casablancas va desenvolupar una tecnologia pròpia, els “estiratges Casablancas”, que va revolucionar la filatura del cotó a tot el món amb l’objectiu d’augmentar la producció i reduir els costos.

La seva emprenedoria va fer créixer l’empresa familiar de construccions mecàniques i filatura. L’any 1936 “Filatures Casablancas” ja havia registrat 52 patents, que van ser adquirides a 32 països. Això va donar lloc a una de les primeres empreses multinacionals, un fet insòlit en la indústria espanyola del primer terç del segle XX.

Casablancas va tenir un paper públic rellevant a Sabadell. Com a militant del partit catalanista conservador Lliga Regionalista, va ser elegit regidor municipal l’any 1911. També va ser nomenat fill predilecte de la ciutat i el seu nom és el referent d’un carrer i un institut. En el camp social i corporatiu, va formar part del Gremi de Fabricants, va crear i dirigir la Mútua Sabadellenca d’Accidents de Treball i de Malalties, va impulsar la creació del Museu de Paleontologia Miquel Crusafont i la Companyia d’Aigües i va presidir el Banc Sabadell en dues etapes importants de la seva història, del 1926 al 1935 i del 1946 al 1960.