El ple del mes d’abril debatrà l’aprovació inicial de l’Ordenança de civisme i convivència, un text que neix amb l’objectiu de preservar l’espai públic com a lloc de convivència i respecte, per augmentar el benestar de tota la ciutadania. El document serà una eina que permeti donar resposta a les demandes i necessitats ciutadanes de respecte a la llibertat i als béns comuns, a l'equilibri de drets i a la seva defensa. Per a la redacció s’ha comptat amb la participació de diferents agents socials, com per exemple la Cambra de Comerç, associacions de comerciants, el Gremi de Fabricants, Creu Roja, ActuaVallès, l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia, la Federació d’Associacions Veïnals o la Síndica Municipal de Greuges, entre molts altres.

Posar la música alta, fer festes al carrer, no recollir les defecacions dels gossos, no portar gossos perillosos lligats o deixar les escombraries fora del contenidor són actituds incíviques que alteren la convivència i tenen influència sobre la vida dels altres. Aquests drets i deures relacionats amb la convivència són els que regularà l’ordenança de civisme i convivència.

S’hi identifiquen fins a 43 infraccions que podran ser categoritzades com a lleus, greus i molt greus, depenent de la seva classificació segons criteris mínims i màxims (gravetat de la infracció, intencionalitat, reincidència o el benefici obtingut, entre d’altres criteris).

En el cas que alguna de les infraccions que es recullen a l’ordenança desemboquin en procediment sancionador, el text preveu tant multes econòmiques com mesures alternatives (MASE).

Les MASE són un conjunt d’accions que un ajuntament pot oferir a les persones infractores com a alternativa a la sanció econòmica prevista a l’ordenança. Suposen una oportunitat de fer pedagogia de la convivència, del respecte, de la solució de conflictes gràcies a un diàleg empàtic i ajuden a construir ciutats més amables i obertes. Aquestes mesures poden ser tallers convivencials, mediacions reparadores o altres vies de resolució de conflictes. Es tracta d’oferir una substitució a les sancions econòmiques que han de partir de quatre criteris: la voluntarietat, l’oportunitat, l’eficiència i la proporcionalitat.