Som el primer ajuntament que publiquem i compartim les dades d’ocupacions irregulars a partir del que ens diu el padró. I ho fem en un exercici de transparència”, ha dit la regidora d’Habitatge, Glòria Rubio, que avui ha presentat el programa d’intervenció en situacions d’ocupació irregular d’habitatges a Sabadell en roda de premsa. Rubio ha explicat la diagnosi i les línies d’actuació que el Govern planteja davant d’aquesta situació.

La situació actual

En aquests moments el nombre d’habitatges ocupats que figura al padró municipal és de 992 i el nombre de persones empadronades en aquests domicilis és de 2.985, que representen l’1,42 % de la població empadronada a Sabadell. La mitjana d’empadronats per habitatge ocupat és de 3,03, mentre que a la resta d’habitatges és de 2,38.

La franja d’edat de 0 a 14 anys representa el 37,21 % del total de persones en situació d’ocupació.

D’altra banda, malgrat que el fenomen de l’ocupació és generalitzat a la ciutat, els districtes amb un percentatge més elevat d’habitatges ocupats en relació amb els existents són, per aquest ordre, el 6, 7, 5, 2.

A Sabadell hi ha 19 blocs sencers ocupats, 4 dels quals formen part de l’Obra Social de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAHCS). Hi ha 37 edificis amb 2o més habitatges ocupats, 103 cases unifamiliars i 30 habitatges del parc públic. S’estima que més del 90 % d’habitatges ocupats pertanyen a persones jurídiques, és a dir, a entitats financeres, immobiliàries, etc.

Tenint en compte la suspensió de determinats articles de la Llei 24/2015, que obligaven els grans tenidors a oferir lloguer social a les famílies, i que la Llei 4/2016 no dona solució a la situació de l’ocupació irregular, l’Ajuntament ha estat proposant a les entitats financeres la possibilitat de desenvolupar convenis, propostes que no han estat acceptades .

Aquest escenari porta a la necessitat de dissenyar un programa d’intervenció en situació d’ocupació irregular que planteja, d’una banda, acompanyar les comunitats de propietaris on s’ha ocupat irregularment un habitatge, amb l’objectiu d’intermediar entre les persones que ocupen i la resta del veïnatge, per tal d’integrar-los en la dinàmica de la comunitat i aconseguir normalitzar la situació de cara a una regularització futur. En cas de detecció de situacions de convivència que sobrepassin l’àmbit de l’habitatge es farà una derivació a la policia municipal

Pel que fa als edificis plurifamiliars, es planteja realitzar la diagnosi dels blocs sencers ocupats i l’afectació sobre l’entorn amb l’objectiu de dur a terme processos d’intervenció socioeducativa i de regularització. Finalment, des del programa s’estan sol·licitant aturades cautelars dels desnonaments als grans tenidors, s’està mediant amb el jutjat quan es produeix un nou desnonament i es realitza el seguiment de les regularitzacions i de l’adequació dels habitatges dels convenis de la Generalitat amb grans tenidors.

Els reptes a partir d’ara

A partir d’ara, els reptes que es planteja l’Ajuntament són aconseguir el màxim de regularitzacions dels habitatges ocupats amb un pla de treball que garanteixi la solidesa del procés, elaborar propostes per la normalització dels subministraments als habitatges ocupats, treballar per eradicar els grups organitzats que s’estan lucrant amb la necessitat d’emergència habitacional. i, finalment, enfortir línies de coordinació interna com ajuntament per tal de donar respostes transversals a un fenomen que s’ha produït arran de l’emergència habitacional.

Glòria Rubio ha sintetitzat el full de ruta afirmant que “el Govern vol afrontar aquesta realitat encarant el repte de normalitzar la situació del màxim de persones que avui es troben immerses en processos d’ocupació a la ciutat”.