El Museu d’Història de Sabadell ha organitzat una sessió el proper dijous, 18 de setembre, per conèixer el treball de l’equip arqueològic que està duent a terme l’excavació de diverses urnes recuperades en les intervencions a la necròpolis de Can Piteu – Can Roqueta. Aquestes urnes tenen una antiguitat de tres mil anys i contenen restes incinerades de les persones que s’hi van enterrar.

La sessió es farà en forma de visita guiada al magatzem del Museu d’Història, al carrer de l’Agricultura, 54, on es podrà conèixer de primera mà la feina de l’equip de recerca arqueològica. El projecte està coordinat per Francisco Javier López Cachero, de l'Institut d'Arqueologia i Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona.

Les visites es faran en grups petits de deu persones i tindran una durada de mitja hora cadascuna. Es faran tres torns des de les 10.30 fins a les 12 del migdia.  Les places són limitades. Les inscripcions es poden fer trucant al Museu d’Història al 93 727 85 55.

La necròpolis de Can Piteu – Can Roqueta

El jaciment de Can Piteu-Can Roqueta és una de les evidències més destacades de la presència humana a la Comarca durant l’edat del bronze final i la primera Edat del Ferro, concretament entre els segles IX i VII a. d C. La seva importància rau en el fet que constitueix un dels conjunts funeraris més ben conservats de Catalunya i representa una peça clau per a entendre els rituals funeraris i l’organització social de les comunitats protohistòriques del territori.

Les excavacions han posat al descobert una necròpolis amb més de 1.000 urnes cineràries, la gran majoria dipositades en fosses i associades a elements rituals com ara aixovars ceràmics o objectes metàl·lics Aquestes troballes permeten documentar pràctiques d’incineració que reflecteixen una clara influència de les tradicions indoeuropees, probablement lligades a contactes amb altres poblacions d’Europa Central.

Des del punt de vista patrimonial, el jaciment de Can Piteu-Can Roqueta no només aporta coneixement científic de primer ordre, sinó que reforça la necessitat de preservar els espais arqueològics dins del creixement urbanístic de les ciutats. És per això que esdevé fonamental la seva difusió pública i integració dins del relat històric de Sabadell i el seu entorn.