Érem tan joves és el que solem dir quan mirem àlbums de fotos d'abans. Som els mateixos i alhora som uns altres. Aquest llibre és un àlbum de fotos sense fotos. Una evocació de moments dolços, tendres i alegres. Perquè solem fer fotos de les coses que volem recordar.

Amb nostàlgia i voluntat de fer memòria, Sílvia Soler congela instants de vida, ens ensenya el pas del temps i aconsegueix que el lector pensi en els seus propis àlbums de fotos. I, per postres, unes fotografies impossibles, que no han existit mai i que l'autora desitjaria que fossin reals.

Sílvia Soler és periodista i escriptora de novel·les com El centre exacte de la nit (1992), El son dels volcans (1998) i L'arbre de Judes (2001). Amb Mira'm als ulls va guanyar el premi Fiter i Rossell el 2003, i amb Petons de diumenge, el premi Prudenci Bertrana 2008. Altres títols molt celebrats són 39+1, L' edat en què una dona sap que l'home de la seva vida és ella mateixa (2005), Una família fora de sèrie (2010), L'estiu que comença (2013) -amb el qual va guanyar el premi Ramon Llull-, Un any i mig (2015), Els vells amics (2017), el recull d'articles Rellotges de sol (2018), El fibló (2019), Nosaltres, després (2021), L'alegria de viure (2022), Estimada Gris (2023) i Cor fort (2025). En l'actualitat, col·labora de manera habitual en diversos mitjans de comunicació.