10 Metres és un projecte de performance-investigació que transforma l'arquitectura en so .Creat i facilitat pel dúo d'art, disseny i arquitectura Blancobual

Taller: de 10.30 a 12.30 h. (Taller 2)

Activació sonora: 12.30 h (La Vela)

Un taller que reuneix veus de dones a través de la construcció col·lectiva d'instruments.

Les participants construiran instruments a partir de tubs recuperats de sistemes de ventilació i altres conductes industrials, explorant com emergeix una veu col·lectiva a través de l'acció, l'escolta i la improvisació. A través de la fabricació d'aquests instruments es creen espais on es comparteixen l'escolta i la posada en comú de diferents veus i idees.

Els instruments s'activaran en una improvisació conjunta a l'espai La Vela, després d'una breu presentació del projecte. Com a culminació, un tub de deu metres es deixarà caure des del centre de la carpa de circ, ressonant amb una llengüeta a l'interior i transformant l'espai en un camp de vibració i memòria industrial.

Introducció

10 METRES és un projecte que combina taller i activació de l'espai per explorar la llibertat d'expressió col·lectiva, utilitzant tubs i conductes industrials com a instruments de llengüeta i transformant materials carregats d'història en eines de veu i acció.

Al voltant del 8 de Març, Dia Internacional de les Dones, el projecte obre un espai de creació i escolta a través del so per activar les veus de les dones. A partir de tubs industrials i llengüetes, cada "llengua" funciona com una metàfora de la parla i de l'expressió. La construcció d'instruments i l'exploració sonora s'entenen com una manera de compartir idees, d'escoltar i d'assajar formes d'expressió comunes. La improvisació, la col·laboració i el diàleg generen un espai de reflexió sobre quines veus són escoltades i quines romanen al marge.

La xemeneia de L'Estruch, avui silenciosa, va expulsar durant dècades l'aire de la fàbrica de tints en què les dones constituïen la major part de la mà d'obra, malgrat percebre salaris inferiors als dels homes per feines equivalents. La fàbrica va tancar el 1989, però les desigualtats laborals persisteixen. A la vigília del 8M, el recorregut de la xemeneia s'inverteix: un tub de deu metres descendeix i s'omple d'aire, produint un so mentre cau lentament. El so ja no es dispersa cap amunt, sinó que cau en l'espai compartit, sumant-se als instruments creats col·lectivament per conformar una veu comuna.

Amb aquesta activació, els instruments formen una veu col·lectiva que connecta la història de les dones, la transformació dels espais industrials i la creació artística amb l'energia i la visibilitat de l'acció col·lectiva contemporània.

Forma part del Barcelona 2026. Capital Mundial de l'Arquitectura.