Aquestes imatges son d'una petita travessa inacabada, que va des de la platja de Piemanson fins al Far de Pharaman a la Camarga, a mig matí d'un dia tranquil i assolellat de primers de gener. Hi havia prou moviment per ser l'hivern, força autocaravanes, gent que hi venia a passar el dia, quatre genets i alguns pescadors. Al migdia, a mida que va començar a bufar el vent, tothom va anar desapareixent. El Mistral creixia d'intensitat creant núvols de sorra finíssima que, a un pam de terra, volaven cap a la mar xocant contra les onades; a la fi va esclatar amb tota la seva potència. El treball vol encomanar la fascinació pel vent, reivindicar la natura i contraposar la seva força amb l'atavisme humà.