La Clara té 25 anys. Estudia ADE, però no és el que realment vol fer. La música, que sempre havia estat la seva passió, s'ha quedat amagada sota la pressió, les expectatives i la por de no ser suficient.

Quan decideix marxar d'Erasmus a Viena, no només canvia de ciutat: inicia un viatge cap a ella mateixa. Entre companys de pis que acabaran esdevenint família, un teatre que esdevé refugi i noves relacions que l'ajuden a obrir-se, la Clara descobrirà que donar-se temps és començar a trobar-se. Que donar-se un respir pot ser l'acte més valent.