El segon Congrés de Qualitat de l’Aire es centrarà en mesures urgents de gestió de mobilitat i emissions per disminuir la contaminació atmosfèrica
La Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’Ajuntament de Sabadell impulsen la segona edició del Congrés – virtual, en línia- els dies 14 i 15 d’Octubre de 2021 des de la ciutat de Sabadell, on es vol posar sobre la taula mesures urgents de gestió de les emissions urbanes i rurals i els plans de mobilitat efectius per mitigar els efectes de la contaminació atmosfèrica en plena emergència climàtica. Un Congrés alineat amb la proposta de la Setmana Europea de la Mobilitat: “Fes salut. Mou-te de manera sostenible”.
La qualitat de l’aire és la primera causa de mort derivada de condicions ambientals a tota la Unió Europea. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) proporciona evidències de vincles clars entre l’exposició a la contaminació atmosfèrica i la diabetis tipus 2, l’obesitat, la inflamació sistèmica, la malaltia d’Alzheimer i la demència.
8 de cada 10 ciutats superen els nivells màxims de contaminació recomanats per l'Organització Mundial de la Salut tot i que a nivell global es compleixi amb els objectius establerts a nivell europeu.
A Catalunya, s’han superat els nivells d’òxids de nitrogen (NOx) i de partícules de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) en zones molt densament poblades, com l’aglomeració de Barcelona. Tanmateix, s’han registrat superacions puntuals dels nivells d’ozó a la plana de Vic i zones del nord del país.
Fruït de la crisi sanitària, amb la Covid19, s’ha constatat el canvi que suposa la millorar de la qualitat de l’aire i la necessitat de la ciutadania de disposar i gaudir d’un espai públic per a les persones, per la seva salut, i d’un transport públic de qualitat.
Amb l’escenari excepcional actual, l’objectiu d’aquesta segona edició del Congrés, és seguir enfortint les eines de seguiment, activació i implantació de polítiques per la millora de la qualitat de l’aire al nostre territori, tant urbà com rural. Des de 2019, any de la seva posta a punt, aquest esdeveniment mediambiental bianual es postula com l’espai de referència en necessitats imperants al nostre sistema de salut, mediambiental i social. Amb una doble jornada matinal, el Congrés de Qualitat de l’Aire planteja un exhaustiu anàlisi de l’estat de la qüestió amb ponents de renom i la participació del públic, que enguany en podrà seguir el seu transcurs, a través d’un enllaç en streaming a www.congresaire.cat.
El Congrés aplega 7 ponències destacades, amb representants internacionals en certs casos, i 11 taules rodones temàtiques que recolliran els eixos estratègics: Les Zones de Baixes Emissions, els efectes de la Covid19 a nivell atmosfèric, la modelització de la qualitat de l’aire a escala urbana i regional, la rellevància de l’ozó i/o l’ús de bioindicadors, entre d’altres. Debats moderats per avalats experts en cada matèria, representant un comitè científic de referència en salut, enginyeria, mobilitat i recerca. Un videofòrum amb la projecció del documental “Something in the air” i una taula rodona amb especialistas de l’aire tancarà aquesta edició del Congrés.
La Salut, les Emissions i els nous models urbanístics, els àmbits més rellevants
Les dades continuen sent preocupants. La contaminació atmosfèrica és una de les majors causes de mort a escala global. La percepció social sobre la contaminació atmosfèrica i la consciència sobre els efectes que té sobre la salut de les persones ha crescut els darrers anys. Així les coses, les afectacions en termes de Salut pública i les Emissions en entorns industrials, urbans i rurals, així com també les noves línies de seguiment i avaluació, centren la majoria dels debats de la trobada bianual amb la qualitat de l’aire com a protagonista on també hi haurà un espai destacat per a l’urbanisme i la mobilitat, amb una immersió en el model de les “Súperilles” i les Zones de Baixes Emissions.
En aquesta 2a edició del Congrés de Qualitat de l’Aire, els àmbits temàtics són: Salut, Emissions, Avaluació, Mobilitat, Urbanisme i Governança
De nou, i encara amb més força, el Congrés busca projectar els agents sectorials i donar suport a les sinèrgies i aliances necessàries per enfortir i fer més visible la gestió de la qualitat de l’aire involucrant els agents clau –investigadors, tècnics, organismes i administració– per afavorir l’adopció de polítiques integrals en favor de la qualitat de l’aire.
L’emergència climàtica reclama Aire Net en l’agenda global i estatal
Dijous, 14 d’Octubre, el Congrés s’obre amb una doble ponència magistral que ens situarà la contaminació atmosfèrica a l’escenari global i estatal. Vicente Franco, des de la European Comission desplegarà el mapa regulador europeu representant la Clear Air Unit de DG Environment, i Marta Muñoz, subdirectora general d’Aire Net i Sostenibilitat Industrial, del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) posarà de manifest l’estat del Projecte de Llei que incorpora els plans de mobilitat urbana sostenible, les mesures adoptades a nivell nacional en la mitigació del canvi climàtic, i l’optimització de la mobilitat i l’eficiència energètica en pro d’una millor qualitat de l’aire.
Ponències magistrals s’aniran succeïnt durant els dos dies de Congrés. Comptarem amb les lliçons de Xavier Querol, investigador del CSIC que ens parlarà de l’experiència positiva de la Covid19 en termes d’ozó, Maria Neira que ens farà una radiografia a la qualitat de l’aire amb mirada des de l’OMS, Jan Mateu del Barcelona Super Computing center (BSC) i Sergi Saurí del Center for Innovation in Transport (CENIT), qur ens faran un desglòs tècnic atenent a índexs i mesures de la qualitat de l’aire i ens faran propostes alternatives i eficients de transport sostenible. La clausura del Congrés, sota el títol transversal “Del laboratori al carrer: La percepció de la qualitat de l’aire empeny mesures estructurals” serà a càrrec de la professora de Periodisme de la UPF i activista de la Plataforma de la Qualitat de l’Aire, Cristina Ribas.
Catalunya en Acció Climàtica: Vigilància, Previsió i Investigació
Les línies de treball que s’impulsaran des del nou Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, és la col·laboració amb els municipis per treballar en la millora de la qualitat de l’aire amb el suport dels agents implicats i de la comunitat científica.
A Catalunya, existeixen diversos punts amb problemes de contaminació ambiental: en alguns se superen els nivells de diòxid de nitrogen (N02) i de petites partícules a l’atmosfera (PM10) i en d’altres tenim episodis de contaminació d’ozó troposfèric. Per fer front a tot això està previst implantar majors mecanismes de control de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) per a millorar la informació i prendre les mesures escaients. Cal seguir treballant en aquelles zones de qualitat de l’aire amb més problemàtica de contaminació i prioritzar accions amb nova tecnologia entrant en contacte amb els investigadors del país.
Un repte de Salut Pública Municipal
El 2n Congrés de la Qualitat de l’Aire posa en relleu el paper fonamental que els governs locals tenen en les polítiques de millora de la qualitat de l’aire, un repte capital que ha augmentat la seva dimensió arran de la pandèmia i de la necessitat d’uns espais urbans saludables.
Des de 2011, la Diputació de Barcelona ha donat suport a la redacció de 20 plans de millora de la qualitat de l’aire, 16 de municipals i 4 de caràcter supramunicipal, al Vallès Oriental, el Vallès Occidental, Osona i el Baix Llobregat. Estem també en emergència climàtica, i moltes de les mesures que els municipis han adoptat per fer-hi front, a través dels plans d’adaptació i mitigació, redunden també en la millora de la qualitat de l’aire, molt especialment en l’àmbit de la mobilitat.
És per això que els governs municipals reclamen una aliança entre administracions que permeti als pobles i les ciutats prendre decisions per donar solució a una problemàtica inajornable.
Sabadell, una ciutat compromesa que lidera el Pacte d’Aire Net
Des de Sabadell continúen implicats en la lluita per un aire més net, afrontant els reptes ja establerts al Pla d’Acció local (pacificació de carrers o l’obtenció de dades amb sensors ), així com la seva propera adhesió al pla d’acció supramunicipal liderat pel Consell Comarcal, i amb el gran repte de l’aplicació de la Zona de Baixes Emissions a la ciutat.
Alhora, continuen treballant per impulsar mesures de diferents paràmetres ambientals amb una nova xarxa de sensors específics per a la mesura de diversos paràmetres (finançada amb fons europeus sota l’estratègia EDUSI) i dinamitzar projectes de ciència ciutadana amb públic escolar (CleanAir@School), que ajuden a mapificar els nivells actuals de pol·lució carrer a carrer.
La Metròpoli de Barcelona: model de referència europeu
L’AMB té com a eix prioritari la millora de la qualitat de l’aire de la metròpolis de Barcelona, integrada per 36 municipis. Ho fa d’una manera transversal, a partir de grans plans estratègics metropolitans i a través de les seves diferents competències, projectes i serveis.
Una de les principals mesures impulsades amb èxit per l’organisme metropolità al respecte és l’establiment de zones de baixes emissions, que regulen i delimiten la circulació dels vehicles més contaminants. És el cas de la ZBE Rondes BCN, que ha estat pionera a l’estat i ha esdevingut la més gran del sud d’Europa, i les zones de baixes emissions locals. En aquest sentit, l’AMB ha esdevingut l’administració de referència a Catalunya i a l’estat espanyol en la implementació de ZBE. Aquestes seran obligatòries abans de 2023 en municipis de més de 50.000 habitants, i l’expertise de l’AMB mostra el camí i el model a seguir. Seguint aquest lideratge de l’organisme metropolità, l’AMB ha editat, amb la FEMP, una guia per a la implementació de ZBE per a tota Espanya.
L’AMB també ha estat pionera en projectes innovadors i participatius d’anàlisi de la qualitat de l’aire, a través del projecte europeu Interreg Sudoe Nanosen-AQM, que ha mesurat la qualitat de l'aire en diversos municipis metropolitans gràcies a la implantació de nanosensors portàtils de baix cost en voluntaris que es desplacen en bicicleta i a peu. L'ús futur d'aquest tipus de tecnologia permetrà mesurar la qualitat de l'aire en temps real, en una varietat d'entorns molt més gran i a un cost molt menor que els sistemes convencionals.
Declaració de Sabadell: Per un acord polític i social per la millora de la Qualitat de l’Aire
En el marc del 2n Congrés de Qualitat de l’Aire, es proposa una declaració d’alcaldies per per avançar en les accions i estratègies de resposta des del món local, que reforci el seu paper com agents claus en la millora de la qualitat de l’aire, i que s’espera sumi el màxim nombre d’adhesions d’alcaldes i alcaldesses de tot el territori català.
La ciutat de Sabadell, continua compromesa com a seu d’aquest important esdeveniment de la Qualitat de l’Aire, en la seva ja 2a edició, esperant optimitzar les eines disponibles, informació i empenta necessàries per millorar la qualitat de vida de les persones.
Comitè Científic Assessor
Per damunt de tot, l’evidència científica. El Congrés es nodreix d’una ingent tasca de recerca per part d’un comitè científic assessor que creix en aquesta segona edició. D’aquesta manera, es compta des del minut u amb la col·laboració d’ISGLOBAL, el CSIC, l’Agència de Salut Pública, l’Ajuntament de Barcelona, l’Autoritat Metropolitana del Transport, així com també, Camins.Cat Col.legi d’Enginyers de Camins, Ports i Canals de Catalunya i el BSC Barcelona Supercomputing Center.
Inauguració Institucional del 2n Congrés de Qualitat de l’Aire
La inauguració institucional del Congrés, el dia 14 d’Octubre a partir de les 10h del matí a l’Auditori del CC Can Balsach de Sabadell, comptarà amb les autoritats representants de cada administració co-organitzadora. El proper 8 d’Octubre es farà una convocatòria oficial per a mitjans de comunicació.