La segona edició del programa “Ei jove, Sabadell t’acull”, que ofereix una acollida especialitzada als joves que arriben a Sabadell per mitjà del reagrupament familiar, ha iniciat aquest juliol les seves activitats, amb una participació de 20 nois i noies d’entre 12 i 19 anys. El grup l’integren joves procedents de diferents països: Bolívia, El Salvador, Kènia, Mali, Marroc, Romania i Xina.

El programa està dividit en dues fases: una primera al mes de juliol, i una segona que es desenvolupa en el darrer trimestre de l’any. En aquesta primera fase nois i noies reben classes de català, fan activitats lúdiques, culturals i de coneixement de l’entorn. També s’organitzen sortides (platja, Tibidabo) per reforçar la cohesió de grup mitjançant l’oci.

En una segona fase, entre l’octubre i el novembre, nois i noies es retrobaran per fer seguiment del que fan i les necessitats que tenen, per tal de donar resposta. Es treballarà la cohesió de grup amb tallers, tutories grupals i individuals, reforç d’hàbits i sortides de caire lúdic o de coneixement de l’entorn, com ara visites als espais joves dels seus respectius barris.

Adolescència i procés migratori

“Ei jove, Sabadell t’acull” neix l’any 2017 amb l’objectiu d’oferir una acollida especialitzada als joves que arriben a la ciutat per mitjà del reagrupament familiar. Aquest col·lectiu respon de diverses maneres a la separació i al retrobament dels seus familiars. Alhora, el temps de separació entre els pares i les mares i entre aquests i els fills i filles és també un factor que intervé en l’experiència de reunificació familiar. La transició pot generar diverses reaccions, com excitació, anticipació i esperança, així com també ansietat, ira o depressió.

A més, s’ha d’afegir que el col·lectiu de joves migrants ha de fer front a una doble transició: l’adolescència i el procés migratori. És en l’adolescència quan la persona comença a definir-se davant la societat, quan inicia el procés de construcció de la seva identitat que li permetrà desenvolupar-se en ambients diversos com l’escola, a casa, amb els amics i amigues o en el món laboral.

La limitació comunicativa que tenen molts dels i les joves quan arriben per no saber parlar català (llengua vehicular a l’escola) i, en alguns casos, castellà, fa que no puguin entendre ni fer-se entendre. Això obstaculitza poder integrar-se en el treball diari tant a l’institut com en el dia a dia a la ciutat i té conseqüències en la relació amb els seus iguals i l’entorn.

Per tot això, es va dissenyar aquest programa, amb una actuació integral que tingués en compte tant l’aprenentatge de la llengua com el coneixement de la ciutat i l’entorn i la gestió del dol migratori.