El Premi Nobel de Física Didier Queloz participarà en el Congrés Estatal d’Astronomia que se celebrarà a Sabadell del 9 al 12 d’octubre

Sabadell serà l’epicentre de l’astronomia entre els dies 9 i 12 d’octubre amb motiu de la celebració del XXVII Congrés Estatal d’Astronomia (CEA 2026), organitzat per l’Agrupació Astronòmica de Sabadell en col·laboració amb l’Ajuntament de Sabadell. L’esdeveniment comptarà entre els seus principals convidats amb el Premi Nobel de Física Didier Queloz qui participarà en dues ponències per parlar dels exoplanetes. Les ponències tindran lloc a l’auditori de la Fundació 1859 Caixa Sabadell.

Els exoplanetes -planetes que orbiten estrelles fora del nostre sistema solar- i la recerca de vida extraterrestre, l’astrofísica i les noves tècniques d’observació astronòmica centraran bona part de les ponències del XXVII Congrés Estatal d’Astronomia. Entre els ponents més destacats figura el premi Nobel de Física 2019 Didier Queloz, que, dissabte 10 d’octubre (16 h), parlarà sobre exoplanetes. Queloz tornarà a participar el diumenge 11 d’octubre (12 h), per dialogar amb altres experts i aficionats a l’astronomia.

 Les troballes realitzades per Queloz i la seva metodologia han estat fonamentals per a l’astronomia actual, ja que van posar les bases de l’anomenada «revolució dels exoplanetes», transformant la nostra concepció de la formació planetària i del lloc que ocupa la Terra a l’Univers. Per aquest motiu, l’any 2019 li va ser atorgat el Premi Nobel de Física.

 Actualment, Queloz és catedràtic al Laboratori Cavendish de Cambridge i professor de Física a l’ETH de Zuric.

 El congrés començarà el dia 9 d’octubre. La conferència inaugural, oberta al públic, anirà a càrrec d’Ignasi Ribas, doctor en Física per la Universitat de Barcelona i professor d’investigació a l’Instituto de Ciencias del Espacio del CSIC. Ribas oferirà la conferència “Detectant vida a anys llum: la nova era de l’astrobiologia”. En la inauguració del congrés també participarà el director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya, Xavier Luri.

 El congrés té per objectiu fomentar la cooperació entre aficionats i professionals (Pro-Am) de l’astronomia en projectes de recerca, potenciar la participació femenina en l’astronomia amateur i difondre els avenços i les noves tècniques astronòmiques.  En la seva XXVII edició es promou la participació femenina amb científiques com Nadia Blagorodnova, investigadora de l’Instituto de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona, guanyadora del Premi Nacional d’Investigació al Talent Jove 2025. Blagorodnova estudia fenòmens astrofísics transitoris com supernoves, fusions estel·lars o estrelles esquinçades per forats negres supermassius. 

Exploració d’altres planetes

Entre els conferenciants convidats també figura Enric Pallé, professor d’investigació de l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC). Reconegut especialista en el descobriment i la caracterització d’exoplanetes, actualment lidera el projecte europeu SPEAR —finançat amb 2,5 milions d’euros pel Consell Europeu de Recerca—, orientat a preparar l’exploració de planetes similars a la Terra amb el futur Telescopi Extremadament Gran (ELT).

La conferència de clausura anirà a càrrec d’Alicia Sintes, catedràtica de Física Teòrica de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i una de les figures més destacades de l’astronomia d’ones gravitacionals al món. Sintes lidera el Grup de Física Gravitacional de la UIB i forma part de les col·laboracions LIGO i GEO des de 1997. La seva trajectòria inclou missions com eLISA i el disseny del futur Einstein Telescope, i va formar part de l’equip que va protagonitzar la detecció històrica de les ones gravitacionals predites per Einstein.

El congrés preveu, a més, un ampli programa de sessions plenàries i paral·leles, tallers i activitats divulgatives. També inclourà sessions per a persones amb problemes de discapacitat visual o auditiva amb l’organització de conferències inclusives.

Concurs d’astrofotografia i dibuix astronòmic

Les persones inscrites al congrés també podran participar en el concurs d’astrofotografia i dibuix astronòmic del congrés, en sis categories diferents. Els guanyadors es donaran a conèixer coincidint amb l’acte de cloenda del CEA.

 L’edició d’enguany coincideix amb el 50è aniversari del primer Congrés Estatal d’Astronomia, celebrat a Barcelona l’any 1976, i suposa el retorn de la trobada a Catalunya després de més de tres dècades. Sabadell ja havia acollit la segona edició del congrés, l’any 1977.

L’esdeveniment, que compta ja amb més de 300 persones inscrites, té caràcter biennal. El fet que l’Agrupació Astronòmica de Sabadell sigui la que compta amb més socis -gairebé un  miler- a tot l’Estat i que estigui reconeguda com una de les entitats de referència a Europa van ser determinants per a la seva designació com a associació organitzadora. El programa del congrés es pot consultar a la pàgina web del congrés, que arriba en un moment d’especial interès per l’astronomia. Coincideix amb el cicle d’eclipsis solars que seran visibles des de diferents punts de l’Estat entre els anys 2026 i 2028.

 Entitat de referència

L’Agrupació Astronòmica de Sabadell va néixer l’any 1960, impulsada per un grup d’aficionats a l’astronomia. Va començar amb 75 socis i en aquests moments compta amb prop d’un miler. Les segones Jornades d’Astronomia -llavor del que després esdevindria el congrés estatal- les va organitzar a Sabadell l’agrupació. Al llarg de més de sis dècades s’ha convertit en una entitat de referència en la divulgació i la pràctica de l’astronomia d’aficionats a escala estatal. L’entitat compta amb un grup d’investigadors aficionats que han col·laborat amb l’Agencia Espacial Española, l’Agència Espacial Europea (ESA) i la NASA.