Octubre 2025
| Francisco Pizarro González (Trujillo, 16 de març de 1478 - Lima, 26 de juny de 1541). Conqueridor extremeny. El 1531, Pizarro i Alamagro, amb 180 homes, iniciaren la conquesta del Perú, aprofitant la guerra civil que dividia l'Imperi Inca. Pizarro aconseguí empresonar l'emperador Atahualpa i, després de rebre el rescat en or i plata, el féu executar. Aliat amb la noblesa de Cuzco, partidària de Huáscar, el germà d'Atahualpa, Pizarro completà la conquesta del Perú i fundà la ciutat de Lima. La disputa per Cuzco va encendre la guerra civil entre pizarristes i almagristes, que acabà amb la derrota i l'execució d'Almagro, el 1538. Pizarro es dedicà aleshores a consolidar la colonització, però els partidaris d'Almagro, agrupats al voltant del seu fill, van assaltar el palau de Lima i assassinaren Pizarro, fet que desencadenà la segona guerra peruana. |
Historial toponímic
Pizarro (1965), callePizarro (30.10.1985)
| Lluís Papell i Comas (Sabadell, 16 de febrer de 1891 - 24 de gener de 1980). Periodista i escriptor. Acabats els estudis bàsics, als catorze anys començà d'aprenent al ram de la impremta i aviat va fer de caixista a diversos establiments fins que va anar a la impremta del Diari de Sabadell cridat pel director, Josep Castellet i Pont. Finalment, després de passar uns anys pel tèxtil, va establir-se com a impressor, feina que compaginava amb la de periodista i escriptor. Sobretot va escriure poesia, que deixà inèdita, tret de la lletra de la sardana Girona aimada que musicà Vicenç Bou; com a periodista va col·laborar en el Diari de Sabadell i el 1928 va participar en l'organització del VI Congrés de la Federació de la Premsa Catalano-Balear, celebrat a Sabadell. En aquests anys va freqüentar el Círcol Republicà Federal i va fer amistat amb alguns dels militants més significats com també amb alguns dirigents de la Federació Local de Sindicats. Durant la guerra va estar a Ràdio Sabadell, com a redactor i locutor. I va ser precisament aquesta la causa que en acabar la Guerra Civil fos empresonat tres anys a la Model de Barcelona i posteriorment desterrat a València. Retornat a Sabadell el 1946, aconseguí de l'alcalde Josep M. Marcet un salconduit per anar a Andorra, on l'esperava el seu fill, que se l'endugué a Bordeus amb la resta de la família. S'hi estigué fins al 1948. Quan retornà, es reintegrà al nou diari Sabadell i a la nova Ràdio Sabadell. |
Historial toponímic
Lluís Papell (29.4.1998)
| Ingressos no despesos en consum. * * * Carrer de la primera promoció d'habitatges de la Concòrdia, construïts per la Caixa de Sabadell el 1954, segons el projecte dels arquitectes Casulleras, Bracons i Vila. Tots els vials porten noms de virtuts i colors. |
Historial toponímic
Ahorro (19.12.1955), calleEstalvi (30.10.1985)
| Comarca de Catalunya, amb capital a Berga, situada al nord de la Depressió Central catalana. L'Alt Berguedà, la part septentrional de la comarca, és constituïda per l'alta conca del Llobregat i les serralades del Pirineu i el Prepirineu. Les serres del Cadí, el Moixeró, el Puig d'Alp i el Puigllançada són una autèntica barrera de més de 2000 m que tanquen pel nord la comarca i la separen de la Cerdanya. A l'est hi ha les serres de Catllaràs i els Rasos de Tubau, mentre que a l'oest, amb més alçada, hi ha el Pedraforca, les serres del Verd i d'Ensija i els Rasos de Peguera. El Baix Berguedà té uns límits més imprecisos amb el Bages al sud i pertany ja a la Depressió Central. Les ciutats de Berga, Gironella i Puig-reig acullen la majoria de la població comarcal. * * * El carrer del Berguedà es troba situat a Ca n'Oriac, en una zona de carrers amb noms de comarques catalanes. |
Historial toponímic
Bergadá (29.12.1955), calleBerguedà (30.10.1985)
| Torrent que transcorria per terres de Sant Pau de Riu-sec. Era afluent del riu Sec. |
| Barri popular de Sevilla, a la riba del Guadalquivir, frontera entre Triana i la resta de la ciutat. Tradicionalment ha estat un barri de mariners i terrissers, i ha estat habitat històricament per veïns d'ètnia gitana, fins que la pressió immobiliària els ha foragitat de l'anomenada Cava de los Gitanos. |
Historial toponímic
Triana (9.12.1965), plazaTriana (30.10.1985)
| Grup d'illes del sud-oest de les Balears, a l'est del cap de la Nau, anomenades Pitiüses pels grecs, que comprenen les illes d'Eivissa o Pitiüsa Major, la de Formentera o Pitiüsa Menor i un seguit d'illes petites i d'illots: s'Espalmador, s'Espardell, sa Conillera, Tagomago, es Vedrà... El primer poblament de les illes és pretalaiòtic, però no té una continuïtat amb l'època talaiòtica balear, de manera que el 1300 aC resten despoblades i no és fins al segle VII aC que les varen repoblar els fenicis. Hi van fundar Ibusim, que els romans llatinitzaren en Ebusus. Va ser un centre econòmic destacat que arribà a encunyar moneda pròpia. La romanització de les Pitiüses va ser lenta i a la fi de l'Imperi Romà van seguir la mateixa sort que totes les illes de les Balears: ocupades pels vàndals, reconquistades pels bizantins fins a la invasió islàmica i conquerides pels catalans al segle XIII. La plaça de les Pitiüses es troba situada al barri dels Merinals, en una zona de carrers amb noms d'illes. |
Historial toponímic
Pitiüses (25.3.1987)
| Lluís Mimó i Espinalt (Sabadell, 11 d'agost de 1913 - 1 de maig de 1986). Esperantista. Va cursar els estudis primaris als Escolapis i els completà a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis. S'inicià en el món laboral com a aprenent al taller d'ebenisteria que hi havia al carrer del Pedregar i després s'incorporà a la indústria tèxtil, a la fàbrica de J. Gumbert del carrer de la Unió. La seva formació s'anà forjant, com tants d'altres treballadors sabadellencs, a l'entorn del Círcol Republicà Federal, la Cooperativa la Sabadellenca i l'Aplec Esperanta Grupo. Als divuit anys començà a estudiar l'esperanto, llengua de la qual arribà a publicar una gramàtica i un diccionari Castellà-Esperanto, en què treballà més de vint anys. A part, va descriure una sèrie de regles gramaticals complementàries que Zamenhof no havia contemplat, que donà a conèixer als llibres Perfekteco de la Esperantaj verboj i Kompleta lernolibro de regula Esperanto. En esclatar la Guerra Civil Mimó s'incorporà al front d'Aragó, amb les milícies del POUM, partit en què militava. Al final de la guerra s'exilià a França i va ser internat al camp de Sept-Fonts, s'incorporà a un batalló de treballadors i finalment va ser ingressat a l'hospital. Quan va retornar a Catalunya a finals de 1941, va ser detingut i traslladat a la presó de Miranda de Ebro i d'allí a la Model de Barcelona, on s'estigué uns vuit mesos, malalt, fins que arribat a Sabadell s'anà incorporant a una certa normalitat. |
Historial toponímic
Lluís Mimó (25.10.1995)
| Estació del Nord. Primera estació de ferrocarril de Sabadell, de la línia Barcelona-Sabadell, que va ser inaugurada el 1855 i el 1861 ja arribava a Saragossa. |
Historial toponímic
Luisa Fernanda (banda oest, 1865)Santiago Rusiñol (1934)Maria Luisa Fernanda (1.12.1939), calleEstació (30.10.1985)
| Ciutat de Noruega, la segona més important del país, amb més de 250.000 habitants. Situada a la costa sud-occidental, en una petita plana litoral envoltada de set turons, és un important centre industrial, comercial i portuari, en què destaquen la indústria tèxtil, la naval i la pesquera. El barri de Bryggen sobre el port, amb les seves cases de fusta acolorides, va ser declarat patrimoni mundial per la Unesco. * * * El carrer de Bergen es troba situat al barri de Nostra Llar, zona amb noms de ciutats que tenen indústria tèxtil. |
Historial toponímic
Bergen (24.11.1955), calleBergen (30.10.1985)