PLÀNOL DE SABADELLAdreces i telèfons d'emergènciesFARMÀCIES DE GUÀRDIARESTRICCIÓ DE TRÀNSIT
CA EN ES

La Comissió va admetre a tràmit aquesta comunicació i va instar que el Servei gestor de la Bústia Ètica i de Bon Govern, demanés, a través de la plataforma de comunicació, que la persona que va fer la comunicació concretés els fets als que es referia, posant exemples del que considerava comentaris denigrants i faltes de respecte, detallant les circumstàncies i el context en els que s’havien produït i expliqués perquè considerava que el seu espai de treball, no era un espai segur ni còmode de treball.

Tal com recullen les normes reguladores de la Bústia Ètica i de Bon Govern, es va donar un termini de deu dies per tal que la persona que havia  fet la comunicació, fes les aportacions que se li demanaven, advertint-la que, en el cas de que no hi hagés resposta en aquest termini, la comunicació és donaria per tancada. La persona que va fer la comunicació no va atendre en termini a aquest requeriment d’informació, per la qual cosa, tal com recull el procediment d’investigació de la Comissió d’Ètica Pública al seu punt 2.7,  al no tenir resposta en el termini de deu dies, la comunicació es va donar per tancada.

La consulta feia referència al principi ètic de responsabilitat al que estan sotmeses les persones subjectes al Codi Ètic de l'Ajuntament, que diu que aquests "respondran per les decisions i accions adoptades, com també de les omissions, tant pròpies com dels òrgans que dirigeixen", així com els principis d'Igualtat, Objectivitat i Rendició de comptes regulats al Títol I del Codi, com també a l'article 103 de la CE que ordena que l’Administració ha de servir els interessos generals amb objectivitat, la persona que fa la comunicació suggeria, pel bé de l'interès general, analitzar el cas de la d’una persona treballadora i conèixer quin tipus de proves va superar per començar a treballar a l'Ajuntament de Sabadell i si tenia formació sobre procediment administratiu, conèixer si havia superat el període de prova i si es va emetre informe negatiu en relació a aquest període, i, en el cas, quin va ser el motiu de no executar l'extinció del seu nomenament.

La Comissió d’Ètica Pública va considerar que la comunicació feia referència a l’apartat 4 del Codi ètic dels alts càrrecs, on es parla del principi de responsabilitat, però que de la lectura es desprenien altres temes que no són de caràcter ètic, si no que estarien dintre de l’àmbit de les sol·licituds d’accés a la informació pública.

La Comissió sense més informació, i tenint en compte les consultes que es feien a la comunicació, va suggerir a la persona que feia la comunicació que considerés la possibilitat de fer una sol·licitud d’accés a la informació, per poder-la adreçar directament al Servei de Recursos Humans que és qui tenia la informació sobre el tipus de prova que va superar la persona que s’esmenta, la seva formació, si s’havia emès informe negatiu sobre la seva adequació al lloc de treball i la situació en la que es trobava en aquells moments.

La Comissió, davant la informació de la que disposava, va concloure que no es podia considerar que hi hagués inacció per part de la persona alt càrrec que podria estar afectada pel Codi ètic dels alts càrrecs, i per tant, no va admetre a tràmit la comunicació.

La Comissió va tenir coneixement els fets esmentats a la comunicació s’ havien posat en coneixement de la Fiscalia de Sabadell, per la qual cosa, es va admetre a tràmit la denúncia i, en el mateix acte, suspendre la seva tramitació, de conformitat amb el que disposa l’apartat 2.8, punt 3, del procediment d’investigació de les normes de funcionament de la Comissió d’Ètica Pública, atès que es té coneixement que s’està tramitant un procediment judicial amb identitat de subjecte, fets i fonament.

La denúncia feia referència a la manca de transparència i de rigor en la gestió d’una errada per part del Servei de Recursos Humans, que comportava un greuge econòmic que s’havia repercutit a la persona afectada. La persona que feia la comunicació apuntava que aquesta errada afectava a diferents persones, i considerava que en la gestió d’aquesta errada hi havia hagut desigualtat en el tracte, ja que davant d’un mateix cas, s’havien ofert solucions diferents.

La Comissió  d’Ètica Pública, va analitzar la comunicació i ,va acordar no admetre a tràmit aquesta comunicació, atès que el tema plantejat no corresponia a temes ètics que són competència d’aquest òrgan.

La Comissió va considerar que es tractava d’una situació en la que la persona afectada, podia haver interposat el corresponent recurs administratiu contra l’acord adoptat per part del Servei de Recursos humans en relació als fets descrits en la seva comunicació o bé, en el seu cas, plantejar una reclamació de responsabilitat contra l’actuació de l’Administració pel perjudici que li havia produït aquesta errada tècnica.

Pel que fa a la presumpta desigualtat que es comentava en la seva comunicació, el Codi ètic d’alts càrrecs, en el seu article 6.3 apartat c) esmenta els possibles factors de  tracte discriminatori, en base als quals, la Comissió va acordar que, en aquest cas, no es donava cap d’aquestes situacions i que,  el Servei de Recursos Humans, per un criteri de gestió interna, tenia la potestat tècnica de, en cada cas, pactar la solució al retorn del deute en particular, procurant que fos el menys lesiu per la persona afectada.

Es va rebre una comunicació a través de la plataforma de la Bústia ètica i de Bon Govern , en la que s’expressava el malestar amb la conducta d’una persona amb càrrec electe en la relació com a treballadora, ja que considerava que aquesta persona tenia una actitud masclista i despectiva en ver les dones. A la comunicació referia haver presenciat també aquesta actitud en el tracte amb altres dones.

Es va derivar a la Comissió d’Ètica Pública, tot i que el Servei gestor de la Bústia Ètica i de Bon Govern, havia requerit una ampliació d’informació de conformitat amb l’article 12 apartat 3 de les Normes de funcionament de la Bústia Ètica i de Bon Govern i aquesta no s’havia atès. La Comissió d’Ètica Pública tenia coneixement que aquest tema perquè va sortir a la premsa.

La Comissió no va admetre a tràmit aquesta comunicació, tenint en compte que no s’havia atès el requeriment d’informació per part de la persona que havia fet la comunicació, i que les dades que es facilitaven eren insuficients per iniciar cap acció d’investigació.

La persona que feia la comunicació considerava que la ineficàcia de la Secretaria General i de la Intervenció General, atemptava contra el principi d’eficiència administrativa i la feina de les persones treballadores. A més, considerava que la Intervenció General s’estava excedint en les seves funcions, marcant obligacions que no eren de caràcter financer-econòmic.

La Comissió d’ètica Pública no va admetre a tràmit aquesta comunicació, ja que considerava que es tractava d’un tema organitzatiu i no de caràcter ètic, i que, per tant, no estava dintre del seu àmbit d’aplicació i no era de la seva competència. També va tenir en compte, que tant l’Interventor, com el Secretari General, no estan subjectes al Codi ètic dels alts càrrecs.

Dilluns 27 de maig de 2024 de 11:00h a les 12:30h
Ubicació: Consell Comarcal del Vallès Occidental

Dilluns 27 de maig de 2024 a les 11:30h
Ubicació: Edifici Consistorial- Sala de govern

Dilluns 27 de maig de 2024 a les 13:00h
Ubicació: Edifici Consistorial- Sala de govern