PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Octubre 2025

Matilde Montcusí i Peyrí (Sabadell, 10 de juliol de 1919 - 8 de desembre de 1973). Artista de varietats.

Després dels estudis primaris, va anar a aprendre de cosir per ser modista, ofici que assolí ben aviat gràcies a la seva habilitat i al gust innat per la moda. En esclatar la Guerra Civil, es desplaçava cada dia a Barcelona a treballar en un gran taller de confecció d'uniformes militars per als soldats de la República. Acabada la guerra, s'introduí en el món de l'espectacle com a meritòria en la revista de la famosa Celia Gámez, però aviat destacà i creà el seu propi espectacle, que triomfà als principals teatres i sales de festes de Sabadell, Barcelona, Madrid, València, Bilbao, París, Lisboa i Oporto. Maty Mont va morir als 54 anys, afectada d'una leucèmia. El seu enterrament va constituir una gran manifestació de dol ciutadà.


Historial toponímic

Cottolengo (annexat de Barberà el 1959), calle
Maty Mont (30.10.1985)

Frederic Soler i Hubert (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 - 4 de juliol de 1895). Comediògraf, dramaturg, poeta i empresari teatral, conegut com a Serafí Pitarra.

És el màxim representant del teatre català romàntic i gran revitalitzador del gènere popular amb obres de caire humorístic i satíric.


Historial toponímic

Frederic Soler (1925), c. de
Federico Soler (27.5.1939), calle
Frederic Soler (30.10.1985)

Masia, amb finestrals gòtics, de l'antic terme de Sant Julià d'Altura, que donà nom al barri. La família Oriac és documentada a Sabadell des del 1542 fins al segle XIX. El 1578, Antic Oriac adquirí el mas Boadella, que amb els temps prendria el nom de ca n'Oriac.

Historial toponímic

Can Oriach (29.12.1955), plaza
Ca n'Oriac (30.10.1985)

Torrent de la Romeua és el nom que pren el torrent de Mas Canals quan entra en terres de Ca n'Oriac, el curs del qual segueix la direcció sud-oest fins a desguassar a la Riereta o riera de Sobarber.

Historial toponímic

Romeua (27.11.2002)

Rafael del Riego y Tuñas (Santa Maria de Tuñas, Astúries, 9 d'abril de 1785 - Madrid, 7 de novembre de 1823). Militar asturià.

Riego va intervenir en la guerra contra Napoleó i va ser fet presoner a França, on va rebre la influència ideològica del liberalisme. De retorn a Espanya, el 1819 va ser destinat a Andalusia, a l'espera d'embarcar cap a Amèrica per sufocar les rebel·lions a les colònies. L'1 de gener de 1920, Riego, que havia participat en les conspiracions liberals contra el règim absolutista de Ferran VII, es va pronunciar públicament a favor de la Constitució de Cadis de 1812 i va recórrer Andalusia amb la seva columna animant els liberals a la insurrecció. Davant l'èxit de la proclama, a la qual s'havien afegit la Corunya, Barcelona, Saragossa i Pamplona, Ferran VII acabà acceptant la Constitució de 1812. S'obria així el Trienni Constitucional de 1820-23, que acabà amb la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís per restablir l'absolutisme. Riego, que resistia a Andalusia, fou finalment capturat i condemnat a mort.




Historial toponímic

Mataró (1841 aprox.)
Caritat (meitat segle XIX)
Riego (1.9.1855)
27 de Enero de 1939 (24.11.1939), calle
Riego (30.5.1979)

La carretera de Sabadell a Matadepera es va inaugurar el 1889 un cop eixamplat i asfaltat el camí que unia ambdues poblacions, que no era sinó un tram del camí ral de Barcelona a Manresa. El camí ral venia de Barcelona pel coll de Montcada i per Barberà, Sabadell, la Creu Alta, Sant Julià d'Altura i Matadepera arribava a la Barata, franquejava la serra de l'Obac i baixant al Pont de Vilomara, feia cap a Manresa. El tram urbà de la carretera de Matadepera no és res més que la prolongació de l'avinguda que vertebra el barri de Ca n'Oriac, fins al límit del terme municipal.

Historial toponímic

Sabadell a Matadepera (aprovada el 1893)
Matadepera (30.10.1985)

Frederic Rahola i Trèmols (Cadaqués, 18 de juliol de 1858 - 10 de novembre de 1919). Economista, polític i escriptor.

Estudià Dret a Barcelona i es doctorà a Madrid. De 1890 a 1902 va ser secretari general del Foment del Treball Nacional, càrrec des del qual defensà les reivindicacions econòmiques dels industrials catalans i mantingué una decidida actitud proteccionista. El 1901 va fundar la revista Mercurio, dedicada a la promoció del comerç amb Amèrica, i dos anys més tard encapçalà la delegació espanyola a l'Amèrica del Sud per promoure els productes industrials catalans. Militant de la Lliga Regionalista, el 1905 va ser diputat per Barcelona i el 1907 per Igualada, mentre que de 1910 a 1918 va ser senador per Girona. Aficionat a la literatura, participà en diversos jocs florals i el 1917 el van proclamar mestre en gai saber. Va ser fundador de l'Institut d'Estudis Americanistes, president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i membre de l'Acadèmia de les Bones Lletres.


Historial toponímic

Frederic Rahola (1925, sobre plànol), c. de
Rahola (27.5.1939), calle
Frederic Rahola (30.10.1985)

Casa de pagès, relativament moderna, situada entre la carena per on passava el camí de Castellar a Ripollet i el torrent de Can Llobateres, prop de la depuradora del Ripoll. Durant les obres de construcció de la depuradora en terres de la masia, es va localitzar el cementiri d'un poble prehistòric que es caracteritzava per la incineració dels morts i l'enterrament en camps d'urnes. En dues fases, s'hi van excavar un miler de tombes que anaven des del bronze final fins a l'edat del ferro, entre el 1100 i el 600 aC, en la que s'ha revelat la necròpolis més important del país. * * * La plaça de Can Piteu es troba situada a Can Roqueta, barri de carrers amb noms de masies del rodal.

Historial toponímic

Can Piteu (22.12.1993)

Ciutat de Biskaia, pàtria de les llibertats basques, bombardejada el 1937 per l'aviació nazi. Picasso va pintar el famós oli "Gernika", destinat al "poble espanyol", inspirat en el bombardeig d'aquesta ciutat basca, que figurà al pavelló espanyol de l'Exposició Internacional de París del 1937. * * * El carrer de Gernika es troba situat al barri de Can Llong, on tots els carrers són dedicats a ciutats europees.

Historial toponímic

Gernika (27.11.2002)

Ricard Simó i Bach (Sabadell, 11 de maig de 1911 - 11 d'agost de 1991). Barber, agent comercial i biògraf.

Barber d'ofici, als 19 anys s'incorporà com a professional a la barberia del seu pare, després d'uns anys d'aprenentatge a la Barberia Roca. Ja de molt jove se sentí atret per la política i freqüentà la biblioteca del Círcol Republicà Federal, on conegué els futurs companys de militància del Bloc Obrer i Camperol, que més tard s'integrà en el POUM. Exiliat a França el febrer de 1939, va ser internat al camp de concentració de Sant Cebrià i al de Barcarès, d'on aconseguí escapar-se, al locutori, canviant inadvertidament els papers de visitat per visitant. Va anar a raure a Montpeller, a la residència d'intel·lectuals catalans, on va tenir ocasió, com a barber, de conèixer i tractar els grans escriptors i artistes catalans exiliats. De retorn a Sabadell el 1943, va haver de sofrir constants i reiterades denúncies per la seva antiga militància trotskista.

Escrit entre el camp de Sant Cebrià i la presó de Sabadell, el 1953 va publicar Barberos y peluqueros, que va arribà a set edicions i tingué una gran difusió per Amèrica Llatina, com a llibre de text a les escoles de capacitació professional. Amb tot, el 1959 va deixar l'ofici de barber per ingressar al Col·legi d'agents comercials; va treballar aleshores de viatjant d'una empresa tèxtil i voltant per tota la península va fer amics arreu, alguns tan singulars com el bisbe de Canàries o l'escriptor José M. de Pemán.

Els darrers anys treballà en la recopilació d'un arxiu de dades personals, fotografies, documents i testimonis de personatges nascuts o relacionats amb Sabadell, per a l'edició d'un magne Diccionari biogràfic de sabadellencs, que restà inèdit. Però només en part, perquè d'aquest extens arxiu van sortir els centenars d'articles biogràfics apareguts al Diari de Sabadell i els tres volums de biografies titulats: 100 sabadellencs en els nostres carrers, Sabadellencs morts en l'exili i 63 dones sabadellenques dignes de recordar.


Historial toponímic

Ricard Simó i Bach (29.1.1992)