PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Mas conegut també com a Can Pobla, al límit del terme de Sabadell, tocant a Santiga.

El carrer de Can Cinto es troba situat a Can Roqueta, barri amb noms de masies del rodal.




Historial toponímic

Can Cinto (1993)

Ciutat i capital d'Àustria, situada prop de la frontera amb Eslovàquia, que s'originà en l'antiga colònia romana de Vindobona, establerta l'any 100 aC a la riba del Danubi per protegir la frontera septentrional de l'Imperi romà. Viena, l'any 1867, es va convertir en la capital de l'Imperi austrohongarès i en un centre cultural, artístic, econòmic i polític de primer ordre mundial, que es mantingué sota els Habsburg fins al final de la Primera Guerra Europea. Avui Viena, a part de les seves funcions administratives pròpies de la capitalitat, és un gran centre cultural i polític, i acull la seu de diverses institucions i companyies internacionals com l'OPEP i l'AIEA, l'Agència Internacional d'Energia Atòmica de les Nacions Unides, en la qual va treballar molts anys com a traductor l'escriptor sabadellenc Armand Obiols. El carrer de Viena es troba al barri de Can Llong, on tots els carrers porten noms de ciutats europees.

Historial toponímic

Viena (30.4.2003)

Wilhem Richard Wagner (Leipzig, 22 de maig de 1813 - Venècia, 13 de febrer de 1883). Músic alemany, compositor, director d'orquestra i un gran teòric de la música.

A diferència dels altres compositors, Wagner escrivia els textos i creava les escenografies de les seves pròpies òperes. Wagner va transformar el pensament musical amb la idea de l'obra total, síntesi de poesia, arts visuals, musicals i dramàtiques, que va reflectir especialment en la monumental tetralogia L'anell dels Nibelungs [L'or del Rin, La Valquíria, Sigfried i El capvespre dels déus].

Les composicions de Wagner es caracteritzen per un ric cromatisme, pel contrapunt, l'harmonia i l'orquestració i, especialment, per l'ús del leitmotiv, temes musicals associats a persones, llocs o sentiments, que evoquen situacions anteriors i creen una xarxa d'al·lusions musicals i complicitats per arribar a formar una melodia sense fi.


Historial toponímic

Wagner (29.12.1955), calle
Wagner (30.10.1985)

Josep Regàs i Ribera (Barcelona, 1804/5 - Sabadell, 22 de gener de 1875). Eclesiàstic.

Arribat a Sabadell el 1846, va ser ecònom i després rector de la parròquia de Sant Fèlix. Va intervenir decisivament perquè el general Concha no entrés a Sabadell amb les seves tropes després de la revolta de quintes de 1854, any en què també destacà durant l'epidèmia de còlera que patí la ciutat per la seva solidaritat i el seu humanitarisme. Va ser membre de les juntes d'Instrucció Primària, de la Casa de Caritat i de la Caixa d'Estalvis de Sabadell, de la qual va ser vicepresident entre 1859 i 1875.


Historial toponímic

c. de Regàs (1884)
Regás (27.5.1939), calle
Regàs (30.10.1985)

És el quart dels planetes del sistema solar segons la proximitat al Sol i és un dels astres més brillants del cel. Forma part dels planetes tel·lúrics, de naturalesa rocosa, com la Terra, i té dos satèl·lits naturals o llunes, Fobos i Deimos. Mart ja fou conegut des de l'antiguitat, els egipcis l'anomenaven el Vermell i els babilonis el coneixien per l'Estrella de la Mort, i tant grecs com romans l'identificaren amb el déu de la guerra. El color roig del planeta va fer que l'associessin amb la sang, la guerra i la mort. Encara avui se l'anomena a vegades Planeta Roig.

Historial toponímic

Marte (6.12.1956), calle
Mart (30.10.1985)

Francesc Eiximenis (Girona, 1327-32 - Perpinyà, 1409). Escriptor. La seva obra és un fidel reflex de la societat catalana del segle XIV. És conegut sobretot pel "Llibre de les dones".

Historial toponímic

Eiximeniç (1925), c.
Eiximenis (27.5.1939), calle
Francesc Eiximenis (30.10.1985)

Centre d'esquí del Pirineu aragonès, prop del port de Somport, al municipi de Canfranc i tocant a la frontera francesa. Inaugurat el 1928, és una de les estacions d'esquí més antigues de l'Estat espanyol. Avui és una estació de marcat caràcter familiar, que compta amb una gran zona per a esquiadors debutants i es troba completament arrecerada del vent per la seva especial configuració orogràfica. * * * El carrer de Candanchú es troba situat a la Plana del Pintor, en una zona amb noms de relleus muntanyosos.

Historial toponímic

Candanchú (9.12.1965), calle
Candanchú (30.10.1985)

Vapor construït, el 1877, per l'industrial tèxtil Josep Vila i Fusté (Sallent, 1822 - Sabadell, 1906). El passatge de Vila i Fusté va ser obert sobre el solar que ocupava l'antic vapor.

Historial toponímic

Vila i Fusté (28.11.2003)

Walter Benjamin (Berlín, 15 de juliol de 1892 - Portbou, 26 de setembre de 1940). Filòsof, crític literari i traductor alemany d'origen jueu.

Col·laborador de l'anomenada Escola de Frankfurt, va evolucionar des del misticisme jueu fins al materialisme històric. A part dels seus assaigs, són conegudes les traduccions que va fer de Balzac, Marcel Proust i Baudelaire, i la seva obra La tasca del traductor és tot un referent de la teoria de la traducció.

Entre la seva obra assagística, el 1920 va escriure El concepte de la crítica d'art dins el romanticisme alemany, que li valgué un cum laude a la universitat de Berna. Fins a 1925 va preparar la tesi doctoral Origen de la tragèdia alemanya, rebutjada per la universitat de Frankfurt i publicada el 1928. Des de 1933, després de l'assalt de Hitler al Reichstag i la persecució de jueus i intel·lectuals d'esquerres, es va veure obligat a escriure amb pseudònim i a emigrar a París i a Nova York. El gener de 1940, de retorn a París, va escriure el seu darrer llibre, Tesis sobre la filosofia de la història, que restà inacabat.

L'agost de 1940, després d'obtenir un visat per viatjar als Estats Units, se n'anà sud avall, estalonat pels nazis, per travessar la península Ibèrica i embarcar-se a Portugal. Però Benjamin va morir a Portbou el 26 o el 27 de setembre, en circumstàncies no aclarides, després que la policia franquista hagués interceptat el grup de jueus en què s'integrava. Algunes fonts han atribuït la seva mort al suïcidi, per evitar que la policia espanyola el lliurés a la Gestapo.

A Portbou, davant el cementiri on és enterrat, el memorial Passagen, de l'escultor Dani Karavan, recorda Benjamin i tots els que com ell s'hagueren d'exiliar, perseguits per raons ètniques, culturals o polítiques, en cerca de la llibertat. Un vidre clou arran del penya-segat l'escala corredor del memorial amb paraules del mateix Benjamin: "És tasca més àrdua honrar la memòria dels éssers anònims que la de les persones cèlebres. La construcció històrica està consagrada a la memòria de qui no té nom".


Historial toponímic

Walter Benjamin (28.4.1999)

Antoni Pau Centena (Serrallonga, 16 de maig de 1616 - Barcelona, 11 de desembre de 1691). Sacerdot.

Va estudiar a les universitats de Perpinyà, València, Barcelona i Salamanca, i s'especialitzà en teologia. Ordenat sacerdot el 1643, va ser nomenat rector d'Orpí, a l'Anoia, i el 1644 vingué a Sabadell per fer-se càrrec de la rectoria de la parròquia de Sant Fèlix i s'hi estigué deu anys, fins que se n'anà a Roma el 1654 i en tornà amb el nomenament de canonge degà del capítol catedralici de Barcelona. A Sabadell gestionà la vinguda d'una comunitat de frares caputxins, que van fundar el primer convent que hi hagué a la ciutat. Centena, que com a músic gaudia d'un gran prestigi, va ser el primer clergue a Sabadell que fomentà l'educació musical dels ciutadans. Va morir a Barcelona el 1691 essent canonge de la Seu.


Historial toponímic

Centena (annexat el 1904 amb la Creu Alta), c. de
García Lorca (6.1.1937)
Rector Centena (27.5.1939), calle
Rector Centena (30.10.1985)