Octubre 2025

Joaquín Costa y Martínez (Montsó, 14 de setembre de 1846 - Graus, 8 de febrer de 1911). Polític, economista i historiador aragonès, màxim representant del moviment vuitcentista espanyol conegut com a Regeneracionisme, moviment que reflexionava sobre les causes de la decadència d'Espanya com a nació i propugnava una sèrie de reformes polítiques, econòmiques i socials per a la regeneració del país.

Diego de Almagro (Almagro, Ciudad Real, 1479 - Cusco, 1538). Militar castellà, conqueridor del Perú i de Xile.

Arribà a Amèrica el 1514. Va treballar amb Vasco Núñez de Balboa i va prendre part en les incursions, fundacions i conquestes desenvolupades al golf de Panamà. Administrà els béns de Franciso de Pizarro. El 1533 va arribar al Perú i l'any 1537 va ocupar Cusco i empresonà Hernando i Gonzalo Pizarro, fet que va provocar un sagnant enfrontament entre almagristes i pizarristes, que es va acabar amb la victòria dels Pizarro en la batalla de les Salinas el 1538. Almagro fou fet presoner i el van executar al mes de juliol a la plaça Major de Cusco.

Óscar Arnulfo Romero y Galdámez (Ciudad Barrios, El Salvador, 15 d'agost de 1917 - San Salvador, El Salvador, 24 de març de 1980). Arquebisbe de San Salvador significat per la defensa dels drets humans i per manifestar-se públicament solidari amb les víctimes de la violència política del seu país. Va morir assassinat el 24 de març de 1980 mentre deia missa a la capella de l'hospital de la Divina Providencia de San Salvador.

Joaquim Sorolla i Bastida (València, 27 de febrer de 1863 - Cercedilla, 10 d'agost de 1923). Pintor valencià.

Orfe als dos anys, el recollí un oncle serraller que li volgué ensenyar l'ofici. Als 16 anys, però, ingressà a l'Escola Superior de Belles Arts, estudis que compaginà amb la feina al taller del seu oncle. Pensionat a Roma el 1884 i després de residir una temporada a Assís, s'instal·là a Madrid el 1889 disposat a fer carrera. Però la descoberta del luminisme, en un viatge a París el 1894, el dugué a pintar a l'aire lliure, amb un gran domini de la llum, escenes de la vida quotidina i paisatges mediterranis. Extremament sensible a la llum i al color de la seva terra, es lliurà a l'ofici per damunt d'escoles i tendències. L'èxit internacional li arribà el 1909 en una magna exposició a la Hispanic Society of America, de Nova York, que agrupà més de 360 obres, i amb l'èxit li arribaren els encàrrecs i el reconeixement.

Pablo Sarasate y Navascués (Pamplona, 10 de març de 1844 - Biarritz, 20 de setembre de 1908). Violinista i compositor navarrès.

Estudià becat al Conservatori de París, el 1856, i actuà per tot Europa i per Amèrica. Entre les seves composicions hi ha Danzas españolas i Aires gitanos.