PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Luis de León (Belmonte, 1527 o 1928 - Madrigal de las Altas Torres, 1591).

Escriptor en castellà i en llatí, d'ascendència jueva, és conegut sobretot per la seva poesia, que segueix el corrent horacià iniciat per Garcilaso de la Vega.


Historial toponímic

Fra Lluís de León (últim quart del segle XIX)
Fray Luis de León (27.5.1939), calle
Fra Luis de León (30.10.1985)

Masia amb teulada a dos vessants, planta i pis, amb tres finestres de pedra picada a la façana i porta adovellada de tipus renaixentista. Es troba situada a la línia divisòria dels termes de Sabadell i Polinyà. És documentada ja el 1199 com a ca n'Olzina i ca n'Oltzina, i des del segle XV apareix sempre com a ca n'Alzina. Renovada el 1988, ja fa anys va deixar les tasques agrícoles per dedicar-se a l'hípica i a la restauració. Un dels propietaris de la masia, Francesc Alzina, el 1814 va intervenir a la Guerra del Francès comandant una partida de guerrillers que va derrotar els francesos en diverses ocasions. El carrer de Ca n'Alzina es troba situat al barri de Can Roqueta, zona de vials amb noms de masies del rodal.

Historial toponímic

Can Alzina (2.7.1964), calle
Ca n'Alzina (30.10.1985)

Antonio Rodríguez Hurtado (Jerez de la Frontera, 1919 - Sabadell, 2000). Dirigent del moviment associatiu de Can Puiggener que va reivindicar espais veïnals per al barri. Va ser president de l'Associació de Veïns de Can Puiggener, entre 1974 i 1977, i del Casal de Jubilats i Pensionistes, del 1978 al 1998.


Historial toponímic

Rodríguez Hurtado (18.6.2004)

Publi Virgili Maró (Andes, Màntua, 15 d'octubre del 70 aC - Bríndisi, 21 de setembre del 19 aC). Poeta romà.

Nascut al nord d'Itàlia, prop de Màntua, era fill de propietaris de terres amb prou mitjans per enviar-lo a estudiar a Cremona, a Milà i després a Roma. Es donà a conèixer com a poeta amb les Bucòliques o Èglogues, deu petits poemes de tema pastoral que seguien el model grec de Teòcrit. Traslladat a Roma, l'èxit d'aquests poemes li va franquejar l'entrada al cercle de Mecenes i l'apropà a August, el qual li cedí un mas prop de Nàpols on pogué escriure la seva obra lluny dels convulsos esdeveniments de l'època. Entre el 37 i el 30, escriu les Geòrgiques, sota el mestratge d'Hesíode, que comprèn quatre llibres sobre agricultura, en què elogia la vida al camp i exalta l'amor a la natura. A l'Eneida, escrita entre el 30 i el 19 aC, Virgili recull la llegenda segons la qual els orígens de Roma es remunten a l'Enees fugitiu de Troia que s'estableix al Laci amb el seu fill Ascani i, d'altra banda, glorifica la família Júlia fent-la descendent d'Ascani; crea així una dinastia per a la gran Roma sorgida de la pau octaviana i la restauració de l'Imperi. L'ennobliment dels orígens de Roma, la lloança de les virtuts romanes i l'enaltiment de la família Júlia van fer de l'Eneida l'epopeia nacional i Virgili esdevingué el poeta de Roma, model de llengua i de poesia que aviat es convertiria en un clàssic i deixaria una empremta profunda a tota la cultura occidental.


Historial toponímic

Virgilio (29.12.1955), calle
Virgili (30.10.1985)

Ramon Llull (Ciutat de Mallorca, 1232/33 - 1315/16). Escriptor, poeta, filòsof i teòleg. És el primer gran escriptor en una llengua romànica i el creador del català literari. Fill d'una família de la noblesa catalana que acompanyà Jaume I en la conquesta de Mallorca, fou educat com un cavaller i va ser senescal del rei de Mallorca. Cap a 1263, unes visions místiques canviaren radicalment la vida de Llull. Abandonà família i posició social i, consagrat a la vida religiosa, es proposà escriure un llibre que no tingués rèplica possible per a la conversió dels sarraïns. Amb aquest designi aprengué llatí i àrab durant nou anys, passats els quals va escriure l'anhelat llibre:l' "Ars magna". Des d'aleshores, Llull, que de jove havia conreat la poesia cortesa, no volgué fer mai més literatura, ans es valgué sempre de la litaratura per a difondre la seva "Art", dictada per Déu. I tanmateix és l'escriptor més gran de la literatura catalana. De les més de 400 obres que va escriure, en català, en llatí i en àrab, se'n conserven 256. Les principals són: el "Blanquerna" -que inclou el "Llibre d'Amic e Amat"-,"Fèlix o Llibre de meravelles" -que inclou el "Llibre de les bèsties"-, l' "Arbre de la Ciència", l' "Arbre de filosofia d'Amor", la "Doctrina pueril", el "Llibre de l'orde de cavalleria". I en poesia: "Lo desconhort" i el "Cant de Ramon".

Historial toponímic

Ramon Llull (1925), c. de
Ramón Llull (27.5.1939), calle
Ramon Llull (30.10.1985)

Antoni Cortès d'Andrade (segles XVIII-XIX). Marquès de Ciutadilla, descendent de les antigues famílies sabadellenques dels Clasquerí i dels Meca, el 1816 donà el seu casal del Pedregar per a residència dels escolapis. L'edifici fou enderrocat el 1899 i el solar resultant formà part dels Jardinets, la plaça actual del Dr. Robert.

Historial toponímic

Marquès de Ciutadilla (últim quart del segle XIX)
Anselmo Lorenzo (6.1.1937)
Marqués de Ciutadilla (27.5.1939), calle
Marquès de Ciutadilla (30.10.1985)

Josep Miquel Serra i Ferrer (Petra, Mallorca, 1713 - Monterrey, Califòrnia, 1784). Missioner mallorquí que en professar prengué el nom de Juníper o Ginebró.

Fundador de les missions franciscanes de l'Alta Califòrnia. Creà nou missions estables que esdevingueren nuclis de ciutats, entre altres, San Diego i San Francisco.




Historial toponímic

Ramón Llull (annexat de Barberà el 1959), calle
Fray Junípero Serra (18.2.1960), calle
Fra Juníper Serra (30.10.1985)

Canadà és un estat d'Amèrica del Nord, situat a l'extrem septentrional del continent. És fronterer amb els Estats Unis al sud i a l'est, per Alaska, i té molt properes al nord-est l'illa de Grenlàndia (de sobirania danesa) i a l'est Saint Pierre i Miquelon (possessió francesa). La capital administrativa és Ottawa, seu del Parlament, però hi ha altres ciutats demogràficament i econòmicament més importants com Toronto, Mont-real o Vancouver. Les terres del Canadà han estat habitades per tribus ameríndies des de fa ben bé 10.000 anys. Els víkings van ser els primers europeus que van arribar a les costes canadenques pels volts de l'any 1000, com es demostra a l'assentament de L'Anse aux Meadows. Però no és fins a l'inici del segle XV que britànics i francesos es van disputar la colonització del territori. La colònia francesa del Canadà, Nova França, es va establir al llarg del riu St. Llorenç i a les costes del nord dels Gran Llacs. Després, sota domini britànic es va dividir en dues colònies que s'unificaren el 1841 com a Província Britànica del Canadà. Amb les guerres colonials dels segles XVII i XVIII, França va anar perdent terreny fins que pel Tractat de París del 1763, tot el territori canadenc es convertia en colònia britànica. * * * El carrer del Canadà es troba al barri dels Merinals, en una zona en què predominen les vies urbanes amb noms de països americans.

Historial toponímic

Canadá (10.10.1958), calle
Canadà (30.10.1985)

Bagatge de coneixements, llengües, formes de vida i tradicions dels pobles i les nacions.

Historial toponímic

Cultures (18.6.2004)

Flor boscana de la família de les violàcies, de color blau lilós i molt aromàtica. El carrer de les Violetes es troba al barri del Torrent del Capellà, zona de vials amb noms de plantes i flors.

Historial toponímic

Las Violetas (27.5.1970), calle
Violetes (30.10.1985)