Tots els articles
| Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 de setembre de 1859 - Barcelona, 25 de desembre de 1933). President de la Generalitat. Després del triomf d'Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, el 14 d'abril proclamà l'Estat Català integrat en la Federació de Repúbliques Ibèriques. |
Historial toponímic
Glorias (sobre plànol, 1925), rambla de las
Arrahona (sobre plànol, 1960), rambla de
Francesc Macià (21.12.1984)
Can Fadó Vell és una masia del segle XVIII, amb teulada a doble vessant, porta adovellada i parets de tàpia, actualment en estat de ruïna, que es troba situada a l'esquerra del torrent de Canyameres. Al darrer quart del segle XIX es construí Can Fadó Nou en terres de Can Fadó Vell, darrere el barri de Torre-romeu. |
Historial toponímic
Can Fadó (2.7.1964), calle
Can Fadó (30.10.1985)
| Llorenç Juncà i Petit (Sabadell, 1808 - 5 de desembre de 1884). Ferreter i alcalde de Sabadell. Llorenç Juncà fou ferreter d'ofici, amb botiga al carrer de la Rosa, davant l'Ajuntament. Com a alcalde, va fer construir el cementiri de Sant Nicolau. |
Historial toponímic
Llorenç Juncà (30.4.2003)
| Arbre del grup de les coníferes (Cupressus sempervirens), de capçada alta i afuada, de fulles escamoses de color verd fosc i fruits arrodonits. Es cultiva en jardineria i, arredossat a les masies, era símbol d'hospitalitat. * * * La plaça dels Xiprers es troba al barri de Can Deu, on els carrers i les places porten noms d'arbres. |
Historial toponímic
Xiprers / Los Cipreses (8.10.1970)
Xiprers (30.10.1985)
| Santuari del Remei del municipi de Caldes de Montbui, al Vallès Oriental. La primera capella data del segle XVI, però abundants troballes romanes fan pensar en un origen pagà del santuari. L'edifici actual es bastí a final del segle XIX, vorejat per la casa dels ermitans i la capella. El carrer del Remei es troba situal al barri del Poblenou de la Salut, on la majoria de vials porten noms de santuaris marians. |
Historial toponímic
Remei (29.12.1955), calle
Remei (30.10.1985)
Francisco Martínez de la Rosa (Granada, 10 de març de 1787 - Madrid, 7 de febrer de 1862). Escriptor i polític liberal andalús. Fou ambaixador, diputat, ministre i cap del govern. |
Historial toponímic
Martínez de la Rosa (27.2.1975), calle
Martínez de la Rosa (30.10.1985)
| Francesc Layret i Foix (Barcelona, 10 de juliol de 1880 - 30 de novembre de 1920). Advocat i polític. Com a advocat emprengué la defensa dels treballadors i dels sindicalistes de la CNT. Va ser el principal dirigent del Partit Republicà Català i el 1919 fou elegit diputat per Sabadell. Morí assassinat davant de casa, al carrer de Balmes de Barcelona el 1920, en els moments de màxima repressió contra la CNT. |
Historial toponímic
Martí Trias (1925), c. de
Martín Trías (27.5.1939), calle
Francesc Layret (18.7.1979)
| Embassament del muncipi d'Os de Balaguer, el més gran de la conca de la Noguera Ribagorçana, de 716 milions de m3 de capacitat. Amb un salt de 96 m, la central de Canelles té una potència de 150.000 kw i una producció anual mitjana de 110.166.000 kwh. Les cues del pantà era previst que arribessin a Casserres del Castell, al riu Gruart, i al Pont de Montanyana, a la Noguera, però les pèrdues que es produeixen a través de les calcàries del congost de Blancafort ho impedeixen. * * * El carrer de Canelles es troba situat a Torre-romeu, en una zona de vials amb noms d'estanys i pantans. |
Historial toponímic
Canelles (23.3.1966), calle
Canelles (30.10.1985)
| Alberto Lavera Rey (Sabadell, 1980 - 1999). Monitor d'esplai i activista veïnal del Poblenou de la Salut, que va participar intensament en les activitats comunitàries del barri, dins i fora de les aules. |
Historial toponímic
Alberto Lavera (30.4.2003)
Xavier Sanahuja i Forgas (Sabadell, 5 de novembre de 1897 - Logronyo, 1959). Republicà federal. |
Historial toponímic
Xavier Sanahuja (30.10.1985)
