Tots els articles

Antoni Viladomat i Manald (Barcelona, 20 de març de 1678 - 22 de gener de  1755). Pintor, un dels màxims representants del Barroc català.

Bona part de la seva producció pictòrica s'ha perdut, però se'n conserva una mostra significativa al Museu Nacional d'Art de Catalunya, que recull els quadres de les Quatre estacions i la sèrie dedicada a la Vida de Sant Francesc d'Assís, que decoraven el claustre de l'antic convent de franciscans de Barcelona. La pintura religiosa de Viladomat és d'una gran sobrietat i d'un sentimentalisme contingut, malgrat les exageracions tan freqüents en el barroquisme de la seva època.

Rafael, nom amb què és conegut a Catalunya el pintor i arquitecte italià del Renaixement Raffaello Sanzio (Urbino, 6 d'abril de 1438 - Roma, 6 d'abril de 1520).

Rebé la primera formació a la cort d'Urbino i cap al 1500 va ser ajudant de Il Perugino. A Florència estudià l'obra de Leonardo da Vinci i de Miquel Àngel, que va deixar una profunda empremta en la seva pintura. Cridat pel papa Juli II, anà a Roma el 1508, on va rebre l'encàrrec de decorar les Estances Vaticanes i succeí Bramante com a arquitecte de la basílica de Sant Pere del Vaticà. Aquests anys a Roma pintà una sèrie de teles que representen la culminació de l'universalisme històric romà i la consolidació del manierisme, formulat a la transfiguració (1518-20, Pinacoteca Vaticana) que, tot i restar inacabada, marcà l'art italià i europeu posterior.

Joan Vila i Cinca (Sabadell, 29 de febrer de  1856 - Sant Sebastià de Montmajor, 2 de desembre de 1938). Pintor.

Estudià a Llotja, amb Josep Serra i Porson, i assistí a l'acadèmia  de Tomàs Moragas. L'Ajuntament de Sabadell el pensionà per estudiar a l'Academia de San Fernando de Madrid i, sota el mestratge de Carlos de Haes, a l'Escuela Superior de Bellas Artes. Abans d'anar a Madrid, pels volts de 1880, o el 1877 segons altres fonts,  amb Joan Figueres, Ramon Quer i Josep Espinalt varen fundar l'Acadèmia de Belles Arts, en una sala i alcova del tartaner Silvestre, al carrer de Sant Pau. El 1912, juntament amb Vicenç Renom, va iniciar unes excavacions a la serra de la Salut, al poblat ibèric i romà d'Arraona. I aquell mateix any,  l'ajuntament el va nomenar director de la Junta de Museus i Excavacions que s'acabava de constituir.

Va ser professor de dibuix general i artístic a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis, i de dibuix i pintura als Escolapis. El 1929 va ser nomenat professor de perspectiva i pintura a l'Escola del Treball, que s'havia inaugurat feia poc.

Vila Cinca va ser un aquarel·lista molt dotat i un paisatgista naturalista d'una gran força expressiva.