PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Massís de Castella, a la Serralada Central, d'una altitud màxima de 2.129 m al pico del Lobo, que separa les conques del Duero i del Tajo.

Historial toponímic

Somosierra (24.11.1955), calle
Somosierra (30.10.1985)

Resclosa i petita central hidroelèctrica construïdes, el primer quart del segle XX, sobre el Ter, al congost del Pasteral, que es troba al municipi selvatà de la Cellera de Ter. El carrer del Pasteral és al barri de Torre-romeu, en una zona amb noms d'estanys i pantans.

Historial toponímic

Pasteral (9.12.1965), calle
Pasteral (30.10.1985)

Serralada d'uns 250 km de longitud que, travessant el nord-oest de Suïssa, va del Roine fins al Rin. El pic més alt de la serralada és el Crêt de la Neige, de 1.723 m d'altitud. * * * El carrer del Jura es troba situat a la Plana del Pintor, en una zona amb noms de serralades i relleus muntanyosos.

Historial toponímic

Jura (24.1.1957), calle
Jura (30.10.1985)

L'any 1977 l'Organització de les Nacions Unides (ONU) instaurà el 8 de març Dia Internacional de les Dones, jornada que s'aprofita per reivindicar la igualtat política, econòmica i jurídica de la dona respecte a l'home. L'origen d'aquesta commemoració es troba en les manifestacions de les dones al començament del segle XX, a Europa i als Estats Units, per reclamar els drets femenins, millores en les seves condicions laborals i el dret a vot de les dones.



Des de l'inici de la Revolució Industrial, àmplies capes de la població femenina dels sectors populars es van incorporar al treball assalariat. Això no les eximí, però, de continuar sent responsables de la cura de la família i de les activitats domèstiques. Les precàries i difícils condicions del treball industrial van provocar, des de mitjan segle XIX, l'aparició de moviments de dones que reivindicaven la reducció de la jornada laboral, la limitació de l'edat laboral de les criatures, la prohibició de l'horari nocturn per a les dones, la compensació econòmica per accidents laborals i les mesures per prevenir-ne. D'aquesta experiència, Catalunya no en va quedar al marge. N'és un exemple la vaga que 3.500 treballadores del sector tèxtil d'Igualada van fer l'any 1881 per demanar millors condicions laborals.



Les sabadellenques Isabel Vilà (1843-1896), Teresa Claramunt (1862-1931), Dolors Miralles (1889-1981), Eulàlia Garriga (1890-1939), Emília Claramunt, Fidela Renom (1891-1987), Maria Vinyes (1902-1989), Patro Agulló (1909-1966), Maria Teresa Duran (1909-1933) i Maria Teresa Gavarró (1915 -1986), entre altres, tenen un nom en el nomenclàtor local i han lluitat per la dignitat femenina a la ciutat.






Historial toponímic

Coro (1955), plaza
Cor
Dones (21.5.1986)

L'Assemblea de Catalunya va ser un organisme unitari constituït el novembre de 1971 com a plataforma de l'antifranquisme per assolir la democràcia. Va ser creada per la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, que havien impulsat els comunistes del PSUC, els socialistes del MSC, els independentistes del FNC i del PSAN, els nacionalistes de Jordi Pujol i els demòcrata-cristians de la UDC. L'Assemblea de Catalunya es va fundar clandestinament a l'església de Sant Agustí de Barcelona, el 7 de novembre de 1971, i s'acordà la reivindicació de tres punts: llibertat, amnistia i el restabliment de l'Estatut d'Autonomia de 1932, com a primer pas cap a l'autodeterminació i la coordinació amb les forces democràtiques dels altres pobles de l'Estat espanyol.

Historial toponímic

Assemblea de Catalunya (30.10.1985)

Comarca de la Catalunya interior, entre el Prepirineu i la Depressió central, amb capital a Solsona. Al nord el relleu és muntanyós, amb les serres de Turp (1.620 m), Odèn (1.813 m), Port del Comte (2.332 m), el Verd (2.274 m), Guixers (2.233 m), els Bastets (1.268 m) i Busa (1.516 m), en què s'obren les valls de la Ribera Salada i del Cardener. El sud de la comarca és format per un seguit d'altiplans d'una gran bellesa, de població escassa i disseminada en masies, moltes de les quals daten del segle XVI al XVIII. El Solsonès formà part del comtat de Cardona, que comprenia la batllia de Sant Llorenç de Morunys, la de Solsona, una part de la de Cardona i un sector petit de la de Torà.

Historial toponímic

Solsonès (29.1.1986)

Parmènides (Elea, Magna Grècia, 540 aC - 470 aC). Filòsof presocràtic grec, de l'escola d'Elea, posterior a Heràclit, contra el pensament del qual constituí la pròpia concepció de l'Univers. Parmènides, juntament amb Heràclit, ha estat considerat el pare de la metafísica i ha influït tota la filosofia i la física clàssica fins el segle XIX. El carrer de Parmènides es troba al barri de Via Alexandra, en una zona amb noms d'escriptors clàssics grecs i llatins.

Historial toponímic

Parmènides (30.10.1985)

És el planeta més gran del sistema solar i el cinquè per la seva proximitat al Sol. Té un diàmetre deu vegades superior al de la Terra i la massa és més del doble de la suma de masses de la resta de planetes. La composició és semblant a la del Sol, bàsicament és format per hidrogen i heli. Té un tènue sistema d'anells invisible des de la Terra i setze satèl·lits, que ja descobrí Galileu el 1610. Conegut des de l'antiguitat, va rebre el nom del més poderós dels déus de la mitologia romana, Júpiter, el Zeus dels grecs.

Historial toponímic

Júpiter (6.12.1956), calle
Júpiter (30.10.1985)

Domènec Tort i Moratonas (Barcelona, 1828? - Sabadell, 17 de març de 1880). Teixidor.

Dirigent obrer de la Societat de Teixidors de Cotó. Durant la vaga de juliol de 1855 fou empresonat i deportat a Andalusia i després internat a diversos presidis africans.


Historial toponímic

Primero de Abril (annexat de Barberà el 1959), c.
Domènec Tort (30.5.1979)

Àsdrubal (Cartago -al nord de l'actual Tunis-, 270 aC - ?, 221 aC). General cartaginès de la família dels Barca. Va acompanyar Amílcar i Anníbal a la campanya per colonitzar el sud i l'est de la península Ibèrica. El 228 aC, en morir Amílcar en una emboscada dels ibers, Àsdrubal el va succeir com a cap de les forces púniques a la península i va seguir una política d'aliança amb les tribus ibèriques. El 227 aC, sobre l'antiga ciutat ibera de Màstia, va fundar Qart Hadashat -anomenada Cartago Nova pels romans-, en un dels enclavaments més rics i estratègics de la Mediterrània, envoltat de jaciments de plata i amb un port de mar excepcional, que va convertir en una poderosa i temuda metròpolis del Mediterrani. El 226 aC, va firmar amb els romans el Tractat de l'Ebre, segons el qual es reconeixia la sobirania púnica al sud del riu. Àsdrubal va ser assassinat en circumstàncies no aclarides i Anníbal va ser aclamat pels soldats com a successor.

Historial toponímic

Asdrúbal (1960), pasaje
Àsdrubal (30.10.1985)