Tots els articles
| Amílcar Barca (Cartago, ? - Elx?, 228). General cartaginès, pare d'Anníbal. Participà en la Primera Guerra Púnica com a comandant en cap de l'exèrcit cartaginès a Sicília, des del 247 aC fins al 241aC, en què va signar la pau amb Roma, cosa que significà per als púnics la pèrdua de Sicília i després la de Sardenya. Retornat a Cartago, Amílcar va prendre el comandament contra els mercenaris i els númides revoltats, en una guerra civil que va durar més de tres anys, fins el 237 aC. Acabada la guerra dels mercenaris, Amílcar va ser enviat amb un exèrcit a Hispània, on només Gades i alguna altra colònia fenícia eren dins l'òrbita cartaginesa. Combinant guerra i diplomàcia, Amílcar va dominar tribus i ciutats i va aconseguir riquesa amb les mines de plata del sud peninsular i amb el botí de guerra i les contribucions dels vençuts. Aleshores l'objectiu de Cartago va ser clarament la conquesta d'Hispània. Amílcar va fundar-hi la base d'Akra Leuké. Morí en el setge de la ciutat d'Eliké, que tradicionalment s'ha identificat amb Elx. El va substituir el seu gendre Àsdrubal, fundador de Qart Hadasht, que els romans anomenarien Cartago Nova. |
Historial toponímic
Amílcar (24.11.1955), calleAmílcar Barca (30.10.1985)
| Maties (? - Etiòpia, 80?). Deixeble de Jesús de Natzaret. Poc després de la mort de Jesús, sant Pere va reunir la comunitat cristiana per determinar qui seria el substitut de Judes Iscariot. D'entre tots els reunits es van proposar dos candidats i Maties va ser l'escollit. Maties va anar a predicar a Etiòpia i hi va morir martiritzat. |
Historial toponímic
San Matias (annexat el 1904 amb la Creu Alta), c.Jaume Vera (6.1.1937)San Matias (27.5.1939), calleSant Maties (30.10.1985)
| Ciutat d'Ucraïna situada a la riba del mar Negre. És l'antiga colònia grega d'Odisos, successivament ocupada per tàrtars, lituans, polonesos, turcs i russos. A la segona meitat del segle XIX era la quarta ciutat de Rússia i d'aquella època encara conserva força edificis neoclàssics d'influència renaixentista, molts dels quals eren obra de l'arquitecte italià Francesco Boffo, inclosa la gran escalinata de 192 graons que baixa fins al port i que va ser l'escenari de la revolta obrera de 1905 i del motí del cuirassat Potemkin, portat al cinema per Sergei Eisenstein. El parc d'Odessa es troba situat a Can Llong, barri de places i carrers amb noms de ciutats europees. |
Historial toponímic
Odessa (24.9.1997)
Joan Bartomeu i Valls (Sabadell, 28 de març de 1907 - Ambernac, 27 de juliol de 1944). Contramestre de telers i víctima del nazisme. Va estudiar al col·legi del pastor Antoni Estruch, als Escolapis i a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis i com a tècnic tèxtil va entrar a treballar a l'empresa Carol i Cia., coneguda com a Cal Jepó, on arribà a ser contramestre de telers. Es formà culturalment i políticament a la biblioteca del Círcol Republicà Federal, quan militava en la formació republicana, i a l'inici dels trenta va ser un dels fundadors del Bloc Obrer i Camperol, de Sabadell. Col·laborà en la premsa d'esquerra: La Humanitat, òrgan d'ERC; L'Hora, òrgan del BOC; La Batalla, diari del POUM, i L'Impuls. En esclatar la guerra se n'anà voluntari al front d'Aragó, al cap d'una columna de Sabadell formada per 18 milicians que integraren un regiment d'artilleria. Al front, Bartomeu publicà un periòdic de campanya que anomenà Artilleria Roja, la redacció del qual era a càrrec dels companys del POUM Camil Formosa, Evarist Ribell i Ricard Simó. Després dels Fets de Maig de 1937, com molts militants trotskistes, Bartomeu va ser perseguit i detingut. En acabar la guerra, s'exilià a França, on fou internat a diversos camps de concentració. Els companys sabadellencs del POUM l'ajudaren a evadir-se del camp de Barcarès i l'acolliren a Montpeller. Però, fidel als seus ideals antifeixistes, de llibertat i democràcia, s'enrolà voluntari a les files de la Resistència Francesa. Bartomeu caigué en ple combat contra les forces nazis el 27 de juliol de 1944. El van enterrar al cementiri de Chasseneuil (Charente), prop d'on havia mort. |
Historial toponímic
Joan Bartomeu (30.10.1985)
| Assemblea extraordinària convocada pel rei de la corona catalano-aragonesa, amb la participació dels diferents braços o estaments de la població, per prendre acords i legislar. Tingué l'origen en la cort comtal convocada per primer cop pel comte Ramon Borrell cap a l'any 1000. |
Historial toponímic
Corts Catalanes (1925), pl. de lesCortes Catalanas (27.5.1939), plazaCorts Catalanes (30.10.1985)
| El nou continent descobert per Cristòfor Colom, el 1492. * * * El carrer d'Amèrica es troba situat en una zona de carrers amb noms de països americans, al barri dels Merinals. |
Historial toponímic
América (10.10.1958), calleAmèrica (30.10.1985)
| Llorenç ( ? - Roma, 258). Diaca de l'església de Roma, nomenat pel papa Sixt II, i administrador dels béns dels pobres. Segons la llegenda, sant Llorenç morí cremat en unes graelles, però és molt probable que fos decapitat durant la persecució de l'emperador Valerià. Va ser un sant molt popular a Roma. Constantí, el primer emperador romà que professà el cristianisme, li va fer construir un oratori a Campo Verano, el vell cementiri romà de la via Tiburtina, que es convertiria en basílica al segle VI. A Catalunya, a les Illes i a València, la toponímia i les esglésies dedicades al sant fan palesa la seva popularitat. * * * El carrer de Sant Llorenç es va començar a construir durant el segon quart del segle XIX i s'anomenà carrer del Camp d'en Guixa, sens dubte un propietari de l'indret. |
Historial toponímic
Camp d'en Guixa (entre 1824 i 1841)Sant Llorenç (entre 1841 i 1859)Vicenç del Barrio (6.1.1937)San Lorenzo (27.5.1939), calleSant Llorenç (30.10.1985)
| Santuari de la Mare de Déu de Núria, situat al centre de la vall de Núria, al Ripollès. És documentat des del segle XII en què una butlla papal autoritzava la construcció d'una església, la fundació d'una confraria i l'establiment del 8 de setembre com a festa de la Verge de Núria. Considerada patrona dels pastors pirinencs, també és invocada tradicionalment contra l'esterilitat femenina. El carrer de Núria es troba al barri del Poblenou, en una zona amb noms de santuaris marians. |
Historial toponímic
Nuria (29.12.1955), calleNúria (30.10.1985)
| Joan Balart i Armengol (Sabadell, 22 de novembre de 1882 - 17 de desembre de 1960). Industrial metal·lúrgic i inventor. Estudià als Escolapis i a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis, i en acabar l'escola començà treballant d'aprenent en una empresa metal·lúrgica, feina que compaginava amb l'estudi de peritatge mecànic i electricista. El 1906 s'establí com a empresari metal·lúrgic amb la construcció de motors elèctrics i instal·lacions electroindustrials. Balart fou un innovador, ja que va idear i construir la primera màquina de pastar farina per a l'elaboració de pa, basada en un sistema helicoïdal, que patentà. Com que la majoria de clients eren artesans sense gaires recursos, Balart va instaurar la venda a terminis, que al principi li causà problemes de capitalització, però aconseguí superar-los i estendre la maquinària de Tallers Balart per tota la geografia catalana i peninsular. Balart va militar en el Casal Català d'Esquerres (ERC) i el 12 d'abril de 1931, en ser elegit per la llista d'ERC, va formar part del primer ajuntament republicà com a tinent d'alcalde d'un equip de govern que encapçalava Salvador Ribé. A les eleccions al Parlament de Catalunya, el 20 de novembre de 1932, va ser escollit diputat per ERC. I encara durant la guerra va formar part de la Comissió d'Indústria de la Generalitat de Catalunya en què col·laborà amb Josep Tarradellas quan era conseller d'Economia i Finances. Al final de la guerra s'exilià a Montpeller i estigué a la Residence des Intellectuels Catalans. Però a principis de 1940 s'embarcà cap a Mèxic, on residí deu anys abans no va retornar a Sabadell. |
Historial toponímic
Rey Sancho (24.11.1955 ?), calleJoan Balart (30.10.1985)
| Còrsega, "una muntanya dins el mar", és una illa de la Mediterrània, a la mar Ligur, situada al nord de Sardenya, de la qual la separa l'estret de Bonifacio, i més a prop de la costa toscana que de la provençal. Administrativament pertany a l'estat francès. La capital històrica i cultural és Corti, però la capital política i administrativa és Ajaccio, mentre que Bastia, la segona ciutat de l'illa, és la capital econòmica. El francès i, recentment, el cors són les llengües oficials. Els cors és una llengua romànica del grup italoromànic fragmentada en dos grups de dialectes, el cismuntà i l'ultramuntà, separats per la cadena muntanyosa que travessa l'illa de nord-oest a sud-est. Habitada des del neolític i amb un dens període de cultura megalítica, fou colonitzada per grecs i fenicis des del segle VI aC fins que l'ocuparen els romans tres segles més tard. Conquerida pels vàndals al segle V, passà successivament a mans de bizantins, llombards, serraïns, francs, pisans i genovesos. Còrsega ha estat vinculada històricament a Catalunya en ser concedida en feu, el 1297, pel Papa Bonifaci VIII a Jaume II de Catalunya-Aragó, lligams que s'extingiren el 1458 amb la mort d'Alfons el Magnànim. |
Historial toponímic
Córcega (29.12.1955), calleCòrsega (30.10.1985)