PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Municipi de l'illa de Sardenya, de parla catalana, últim reducte de la colonització catalana de l'illa. El 1295, el Papa Bonifaci VIII va cedir Sardenya a Jaume II de Catalunya-Aragó, que després de la lluita contra pisans i genovesos el 1326 esdevingué territori de colonització catalana. Però no va ser fins el 1354 que Pere el Cerimoniós hi establí un fort contingent de catalans després de sufocar una revolta de la població sardoligur. El 1372, derrotada una nova rebel·lió, Pere III expulsà sards i "estrangers" de l'Alguer i la repoblà amb gent procedent del Penedès i del Camp de Tarragona. La ciutat, intensament fortificada, va ser aleshores la porta d'entrada a l'illa i la base del poder militar català a tot el nord de Sardenya, que es va prolongar fins el segle XVII. La llengua catalana s'hi ha mantingut ininterrompudament des de la colonització de 1354 i ha donat lloc a un dialecte molt influït pel sard i per l'italià, que avui hi sobreviu en una situació força precària.

Historial toponímic

Alguer (18.11.1965), pasaje
Alguer (30.10.1985)

Santiago Segura i Burguès (Sabadell, 29 de setembre de 1879 - València, 7 d'octubre de 1918). Galerista, marxant, promotor d'art i editor.

Nebot de Marian Burguès, transformà la botiga de ceràmica del seu oncle, el Faianç Català, en una sala d'exposicions d'art. També fundà les Galeries Laietanes el 1915, punt de reunió d'artistes noucentistes. Amb el pas del temps adquirí una important col·lecció d'art català. El 1943 la seva vídua, Maria Cladellas, en llegà una part al Museu d'Art de Sabadell.


Historial toponímic

Sant Narcís
Santiago Segura (21.12.1984)

Riu del País Basc que neix a Peña Orduña, frontera d'Àlava i la província de Burgos. Baixant per la vall del Nerbion, entra a Biscaia i en arribar a Basauri rep les aigües de l'Ibaizábal, recorre la comarca del Gran Bilbao i travessa la capital com a Ria de Bilbao, per acabar desguassant al Cantàbric, entre Portugalete i Getxo. El carrer del Nerbion es troba al barri de Torre-romeu en una zona de carrers amb noms de rius.

Historial toponímic

Nervión (24.11.1955), calle
Nerbion (30.10.1985)

Nom originat en el jardí de la casa familiar de Pere Oliver, avi de l'escriptor Joan Oliver, Pere Quart, i constructor de l'edifici dels porxos de la Rambla que avui coneixem com a Casal Pere Quart. L'immens jardí, circumdat per les propietats dels Oliver, ocupava l'espai interior de la gran illa que formaven la Rambla, el carrer de Lacy, el de Sallarès i Pla -aleshores, Argüelles- i el del Jardí, ja que el carrer de Narcís Giralt encara no s'havia obert. Joan Oliver, en fer memòria dels anys d'infantesa a Sabadell, recorda aquell "petit reialme", escenari dels seus jocs.

Historial toponímic

Jardins (2n quart del segle XIX)
Jardí (mitjan segle XIX)
Bèlgica (1918), c. de
Bélgica (27.5.1939), calle
Jardí (18.7.1979)

Francesc Oromir (Sabadell, segle XIV). Paraire. Els Oromir apareixen documentats com a paraires des del segle XIV fins al XVI, en què van canviar de residència o bé es van extingir. El paraire era l'encarregat dels acabats de les peces un cop teixides i era el que les venia.

Historial toponímic

Cónsul Oromir (9.12.1965), plaza
Cònsol Oromir (30.10.1985)

Ciutat d'Andalusia. Situada a la costa occidental de la badia d'Algesires, és el centre de l'àrea comercial del Camp de Gibraltar. Manté actives relacions amb l'Àfrica i és el primer punt d'intercanvi de mercaderies i persones entre Espanya i el Marroc. El port és el motor econòmic de la ciutat i compta amb amb un important sector químic i metal·lúrgic que la converteixen en el primer nucli industrial d'Andalusia. Algesires va ser la capital d'un regne de taifa durant el segle IX i fou incorporada a la corona de Castella per Alfons XI després del setge de 1342-44.

Historial toponímic

Algeciras (24.11.1955), calle
Algesires (30.10.1985)

Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931). Pintor i escriptor modernista.

Fill d'una família de fabricants tèxtils originaris de Manlleu, va començar treballant a la indústria familiar. Ben aviat, però, es decantà per la pintura, primer de forma autodidacta i més endavant estudià a Llotja. El 1887, decidit a trencar amb la família, se n'anà a París, on residí llargues temporades durant set anys, i entrà en contacte amb els impressionistes, que influirien en la seva obra. De retorn a Barcelona freqüentà la tertúlia dels Quatre Gats i, després de l'exposició del 1890 a la Sala Parés, se'l començà a considerar capdavanter del Modernisme.




Historial toponímic

Angel Guimerá (annexat de Barberà el 1959), calle
Santiago Rusiñol (18.2.1960), calle
Santiago Rusiñol (30.10.1985)

Port del Sistema Central, a la Sierra de Guadarrama, de 1.849 m d'altitud, al límit de les províncies de Madrid i Segòvia. Ronda del Torrent del Capellà, en una zona de carrers amb noms de serres i muntanyes que s'estén fins a la Plana del Pintor.

Historial toponímic

Navacerrada (29.12.1955), ronda
Navacerrada (30.10.1985)

Joseph Marie Jacquard (Lió, 7 de juliol de 1752 - Oulins, Roine-Alps, 7 d'agost de 1834). Inventor francès.

Era fill d'un teixidor de brocats. Ideà la màquina jacquard, que simplifica la reproducció de dibuixos en els teixits i permet fer-ne de molt més complexos que amb  la màquina de lliços.


Historial toponímic

Jacquard (1925), c. de
Jacquard (27.5.1939), calle
Jacquard (30.10.1985)

Conrad Crespí i Vergés (Sabadell, 4 d'agost de 1908 - 22 de març de 1982). Supervivent del camp de concentració nazi de Mauthausen.

Estudià al Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria i exercí de comptable. Va ser membre de la Junta del Foment de la Sardana i del Club Natació Sabadell, i fundador de l'Esbart Dansaire. De molt jove milità al Cercle Republicà Federal i més endavant a Estat Català i a Esquerra Republicana de Catalunya.

El 1939 hagué d'exiliar-se a França, on s'incorporà a la 15a Companyia de Treballadors Estrangers. Va ser fet presoner pels alemanys a Bray-Dunes, prop de Dunkerque, el juny de 1940 i fou internat al camp de Mauthausen, d'on aconseguí sortir formant part d'un transport d'invàlids vers el camp de Dachau, en què les condicions no eren tan dures. Va ser alliberat per l'exèrcit americà el 29 d'abril de 1945. Tornà a Sabadell l'agost de 1946.

Era nét de Feliu Crespí i Cirera, l'alcalde federal de la I República.


Historial toponímic

Conrad Crespí (25.10.1995)