Tots els articles
| Enrique Tierno Galván (Madrid, 8 de febrer de 1918 - 19 de gener de 1986). Polític socialista espanyol. Doctor en dret i en filosofia i lletres, va ser catedràtic de dret polític a la universitat de Múrcia i a la de Salamanca, fins que en fou expulsat pel règim franquista; aleshores exercí la docència a les universitats americanes de Princeton i Bryan Mawr. El 1976, després de la mort de Franco, li fou retornada la càtedra. En les primeres eleccions democràtiques va ser escollit diputat per Madrid i el 1979, a les municipals, va ser elegit regidor i alcalde de Madrid. |
Historial toponímic
Tierno Galván (28.11.2003)
| Massís de l'est de França, paral·lel al Rin, antigament anomenat Vosegus, que s'estén de sud-oest a nord-est al llarg de 250 km entre la vall de Saverne al nord i el pas de Belfort al sud. El cim culminant és el Ballon de Gebweiler, de 1.424 m. La vall del Rin separa els Vosges de la cadena de la Selva Negra. El carrer dels Vosges es troba situat a la Plana del Pintor, en una zona amb noms de serralades i muntanyes. |
Historial toponímic
Vosgos (29.12.1955), calleVosges (30.10.1985)
| Ramon Sibiuda ( ? - 1436). Filòsof català. Mestre en arts, en medicina i en teologia, va ser professor d'arts i teologia a l'Estudi general de Tolosa de Llenguadoc. La seva única obra coneguda, "Scientia libri creaturarum seu nature seu liber de homine", escrita entre 1434 i 1436, harmonitza la tradició medieval i el nou racionalisme i vol ser una resposta a les preocupacions dels humanistes del seu temps. Traduïda per Montaigne, que a més en va esciure una apologia, inclosa als "Essais", i estudiada per Pascal, la influència de la seva obra s'estengué fins al segle XVII. |
Historial toponímic
Ramon Sibiuda (30.10.1985)
| Jaume Marquilles (Barcelona, 1368 - 1451). Jurista. Estudià a la Universitat de Lleida. Va escriure els "Comentaria super usaticis Barchinone", que és l'estudi més complet sobre els usatges barcelonins. També se li atribueix la redacció d'un nobiliari de Catalunya. La plaça de Marquilles s'inicià a finals del segle XVIII sobre l'era d'en Font, des d'on s'obriren els nous carrers de Sant Feliu, Sant Cugat, Sant Jaume i d'en Font. |
Historial toponímic
Era d'en Font (final s. XVIII)Marquilles (s. XIX ?)Martínez Anido ((20.1.1928), plazaMarquilles (30.3.1930)Martí Vilanova (24.4.1931)Ascaso (6.1.1937)General Martínez Anido (1.12.1939), plazaMarquilles (30.5.1979)Marquilles (25.10.1995)
Francesc Bellapart i Roca (Sant Joan de les Abadesses, 6 de febrer de 1841 - Sabadell, 11 de novembre de 1885). Mestre. Va ser director de l'Escola Municipal de Pàrvuls. El 1878 comprà un solar al carrer de Sant Josep i hi edificà una escola de pàrvuls, que el 1883 arribà a tenir més de 200 alumnes. Va ser també redactor de la Revista de Sabadell, aleshores bisetmanal. |
Historial toponímic
Eduard Brossa (1923), c.Alto del León (24.11.1939), calleBellapart (18.7.1979)Francesc Bellapart (30.10.1985)
| Jacint Bordoll i Altimir, nascut a la Seu d'Urgell el 1872, s'havia establert a Sabadell pels volts de l'any 1895. El 1906 comprà una vinya a Joan Borgonyó, situada a la partida anomenada la Pobla, i cap al 1925 s'hi construí una petita casa que, convertida amb els anys en una construcció de més entitat, fou coneguda com a Can Bordoll. L'avinguda de Can Bordoll es troba situada a Can Roqueta, barri de carrers amb noms de masies del rodal. |
Historial toponímic
Eugenio Bähr (9.12.1965), calleCan Bordoll (18.7.1979)
| Pla del bosc de Can Feu, que va ser l'escenari d'activitats culturals i festives fins a la Guerra Civil. Al Pla de l'Amor s'hi ballaven sardanes, s'hi celebraven concerts i s'hi feien representacions teatrals. El 29 de juliol del 1915 s'hi representà Terra baixa, d'Àngel Guimerà, interpretada per Enric Borràs, que inaugurava el Teatre de la Natura. I fins i tot, el 1917, la Companyia del Liceu hi portà l'òpera Carmen. |
Historial toponímic
Pla de l' Amor (30.4.2004)
| El virrei és un alt funcionari que governa amb plens poders un país o una regió en nom i representació del rei. En alguns territoris de la Corona catalanoaragonesa els monarques crearen virreis. Ho van fer a Sicília (1415), a Sardenya (1417) i a Nàpols (1505). L'actuació dels virreis sovint va ser causa de revoltes i a vegades hagueren de dominar moviments republicans o sobiranistes. Els virreis procedien de famílies aristocràtiques i solien ser militars d'alta graduació o prelats de l'Església. Els Reis Catòlics instituïren els virregnats d'Aragó, de Navarra, de Galícia i d'Índies, i Carles V va crear el càrrec de virrei de Nova Espanya (1535) i el del Perú (1544), que entre 1761 i 1776 va ser ocupat per Manuel Amat i de Junyent, el virrei Amat. |
Historial toponímic
Virreyes (1966), plazaVirreis (30.10.1985)
| Ramon Llull (Ciutat de Mallorca, 1232/33 - 1315/16). Escriptor, poeta, filòsof i teòleg. És el primer gran escriptor en una llengua romànica i el creador del català literari. [Vegeu la biografia a: carrer de Ramon Llull] |
Historial toponímic
Ramón Llull (9.12.1965), plazaRamon Llull (30.10.1985)
| Antonio López y López (Comillas, Santander, 1817 - Barcelona, 1883). Comerciant, navilier i banquer. Als 14 anys se n'anà a Cuba, on va fer una gran fortuna. Dedicat al transport marítim, va fer bastir el primer vaixell d'hèlix de la Compañía Transatlántica Española. Va ser un dels fundadors del Crèdit Mercantil i del Banc Hispano-Colonial. Fundà la Compañía General de Tabacos de Filipinas i obtingué diverses concessions de línies ferroviàries. Va ser el protector de Jacint Verdaguer, primer el posà a la Compañía Transatlántica i després l'acollí a casa seva. Quan era president de la Companyia del Nord, es va construir el Baixador de la Rambla, el popular "apeadero". Per aquest motiu, l'Ajuntament va posar el nom de Marquès de Comillas al vial paral·lel a la via que unia totes dues estacions de tren. |
Historial toponímic
Marquès de Comillas (final del segle XIX)Engels (6.1.1937)Marqués de Comillas (27.5.1939), calleMarquès de Comillas (30.10.1985)