PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Part del títol de Barcelona en esdevenir ciutat romana: "Civitas Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino".

Historial toponímic

Favencia (1969), vía
Favència (30.10.1985)

Blasco de Garay (? 1500 - ? 1552). Inventor i mariner espanyol, capità de la marina de Carles V, que el 1543 va crear un giny per fer navegar vaixells amb rodes de pales i, suposadament, una màquina de vapor. Segons consta a l'Archivo General de Simancas, en un document de 1695, el 17 de juliol de 1543 Blasco de Garay va fer una prova al port de Barcelona amb "un sistema de navegació sense veles ni rems que tenia una gran caldera amb aigua bullent".

Historial toponímic

Blasco de Garay (18.8.1864), c.
Blasco de Garay (27.5.1939), calle
Blasco de Garay (30.10.1985)

Maria Teresa Duran i Nogués (Sabadell, 11 de novembre de 1909 - 19 de setembre de 1933). Escriptora i activista feminista.

De molt jove se sentí atreta per la literatura i va ser una assídua lectora de la Biblioteca del Círcol Republicà Federal, a la qual, al principi, assistia acompanyada pel seu pare, Lincoln Duran, un fervent militant republicà seguidor de Francesc Pi i Margall. Des de 1928, quan es va inaugurar,  freqüentà també la nova Biblioteca de la Caixa d'Estalvis de Sabadell del carrer de Gràcia. Amb aquesta formació intensa i autodidacta, Maria Teresa Duran treballà en una editorial barcelonina i col·laborà en la premsa local, el Diari de Sabadell, El Poble, La Ciutat.  Pocs mesos després de morir, tots aquests articles van ser recollits per la família en un volum titulat Tribut pòstum, que aparegué el gener de 1934. D'altra banda, pel maig de 1932, amb M. Rosa Arquimbau i Anna Murià van fundar el Front Únic Femení d'Esquerra, que amb 215 associades era l'entitat femenina més important de Sabadell.




Historial toponímic

Maria Teresa Duran (1.12.2006)

Municipi de la comarca de l'Horta i capital del País Valencià.

Historial toponímic

Valencia (29.12.1955), calle
València (30.10.1985)

Pompeu Fabra i Poch (Barcelona, 20 de febrer de 1868 - Prada de Conflent, 25 de desembre de 1948). Gramàtic i lexicògraf.

Estudià enginyeria industrial i el 1902 ocupà la càtedra de química de l'Escola d'Enginyers Industrials de Bilbao, on residí fins al 1911. Es formà lingüísticament de manera autodidacta seguint el mestratge dels Junggrammatiker i de Meyer-Lübke, Saussure i Jespersen. El 1890 ja participava en les campanyes lingüístiques de L'Avenç i l'any següent publicà un Ensayo de gramática del catalán moderno.

De 1898 data la Contribució a la gramàtica catalana, en què proposava un català literari allunyat de formes arcaïtzants i depurat de vulgarismes i barbarismes. Va tenir una actuació destacada en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, celebrat el 1906. Fruit de l'estudi dels grans romanistes, durant els anys que estigué a Bilbao, va ser la Gramática de la lengua catalana, apareguda el 1912. El 1911 anà a Barcelona cridat per Enric Prat de la Riba i va ser nomenat professor a la càtedra de català creada per la Diputació de Barcelona i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, on s'encarregà de la direcció de les oficines lexicogràfiques que van promulgar les Normes ortogràfiques, base del Diccionari ortogràfic de 1917. L'any següent, per encàrrec de l'Institut que l'adoptà com a oficial, va publicar la Gramàtica catalana. El Diccionari general de la llengua catalana, concebut com a futur diccionari de l'Institut, va aparèixer el 1932 i aquell mateix any, gràcies al prestigi científic adquirit, va ser nomenat sense oposicions catedràtic de la Universitat de Barcelona.

Encara el 1934 va haver de passar el tràngol de la presó; a causa dels Fets d'Octubre va ser reclòs, amb el president de la Generalitat i els seus consellers, al vaixell Uruguai i destituït del càrrec de president del Patronat Universitari. Al final de la Guerra Civil, el 31 de gener de 1939, va emprendre el camí de l'exili, primer a París i a Montpeller i, finalment, el 1942 a Prada de Conflent, on continuà treballant en una nova Gramàtica catalana que va aparèixer, pòstumament, el 1956, i on va morir el dia de Nadal de 1948.






Historial toponímic

Pompeu Fabra (28.11.1990)

Ciutat de Gascunya, a Occitània. Centre de pelegrinatge marià des que, el 1858, Bernadeta Soubirous afirmà que se li havia aparegut la Mare de Déu, en un cova del terme.

Historial toponímic

Nansen (plànol Can Rull 1926), calle
Virgen de Lourdes (1.12.1939), calle
Lourdes (27.10.1960), calle de
Lurdes (30.10.1985)

Orquestra sabadellenca fundada pels volts de 1840 per Feliu Bosch, conegut com el Fatxenda. Es van fer molt populars a Catalunya actuant a les festes majors. Van fer gires per Europa, el nord d'Àfrica i durant uns anys van actuar a l'Amèrica Llatina amb el nom de Casino de Sevilla. Era famosa la seva rivalitat amb els Muixins.

Historial toponímic

Fatxendes (30.10.1985)

Protagonista del "Llibre d'Evast e Blanquerna", obra de Ramon Llull, escrita entre 1283 i 1285. És una novel·la enciclopèdica que proposa un pla de reforma del món. L'obra es clou amb el "Llibre d'Amic e Amat" i "L'Art de contemplació".

Arbre caducifoli de la família de les fagàcies, de diferents espècies del gènere Quercus, de fulles sinuades, flors en grups petits i fruits en gla, d'una fusta molt dura i resistent al corc. La plaça dels Roures es troba situada al barri de Can Deu, on la majoria de carrers i places porten noms d'arbres i arbusts.

Historial toponímic

Roures / Los Robles (8.10.1970)
Roures (30.10.1985)

Miquel Ustrell i Serrabogunyà (Sant Julià d'Altura, 14 de maig de 1850 - 24 de març de 1924). Propietari de terres i de la masia de Ca n'Ustrell, documentada des del segle XIV, on va néixer i morir.

Va fer els estudis primaris a casa seva, amb la seva mare, i els secundaris amb el rector de Sant Julià, que l'acollí com a alumne. Es dedicà sempre a l'agricultura en terres de la hisenda familiar, que millorà i augmentà comprant terres veïnes. Amb l'aparició de la fil·loxera, que anorreà les vinyes del país, encapçalà una comissió d'agricultors que adoptà el sistema aplicat al Rosselló, el de replantar la vinya amb ceps americans, resistents a la malura, i empeltar-los amb les velles varietats autòctones. Uns anys més tard va crear una agrupació per mecanitzar les feines del camp de forma col·lectiva, amb la compra comuna de maquinària agrícola. Ustrell va ser també un dels promotors de la carretera de Sabadell a Matadepera, que s'inaugurà el 1889. En una de les vinyes de la propietat d'Ustrell es van descobrir restes d'una necròpolis i d'un poblat romans, que van anar al Museu d'Història de Terrassa, d'on depenia Sant Julià d'Altura en aquella època.


Historial toponímic

c. de Oriach (1885)
Oriach (27.5.1939), calle
Ustrell (27.10.1960), calle
Ustrell (30.10.1985)