Tots els articles

Tomàs Viladot i Rovira (Sabadell, 17 o 23 de novembre de 1831 - 17 de febrer de 1903). Advocat.

Republicà federal, progressista i, en la terminologia de l'època, lliurepensador, era tota una institució en el Sabadell de finals del segle XIX. Va fundar la lògia maçònica Ossiris, el 1880; la societat La Emancipación. Sociedad de Actos Civiles, el 1882, que promovia les cerimònies civils per a casaments i enterraments, i en gestionava els dificultosos tràmits prop del Registre civil; i el 1881, l'Ateneo Cosmófilo Enciclopédico, en què eren acceptades les dones, com a reacció contra l'Ateneu Sabadellenc, que era força classista. Portà a Sabadell la Institución Libre de Enseñanza (l'única fora de la central de Madrid) i les escoles laiques, entre altres, l'Escola Laica de la Dona. Va ser primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sabadell que presidia Joan Vivé i com a jutge municipal intervingué en els primers casaments civils que es van celebrar a la ciutat.

Salvador Ribé i Garcia (Centelles, 14 de febrer de 1872 - Buenos Aires, 27 de febrer de 1944). Primer alcalde republicà de Sabadell.

Vingué de molt jove a Sabadell  per treballar en el tèxtil. Gran admirador de Francesc Pi i Margall, s'afilià al Círcol Republicà Federal. Es convertí en el primer alcalde de la República en ser elegit el 14 d'abril de 1931, càrrec que ocupà fins a l'1 de febrer de 1934. Durant el seu mandat es prioritzà la cultura i  l'ensenyament, es construïren escoles i s'edità el llibre de Miquel Carreras Elements d'història de Sabadell, que varen regalar als col·legials.

Ignasi Iglésias i Pujades (Barcelona, 19 d'agost de 1871 - 9 d'octubre de 1928). Dramaturg.

Iglésias va estar vinculat al Modernisme i al grup de L'Avenç. Les seves primeres obres van ser molt influïdes pel teatre del dramaturg noruec Henrik Ibsen, que ell ajudà a divulgar a Catalunya. L'èxit no li arribà fins al tombant de segle amb diverses obres estrenades al Romea, com El cor del poble (1902), Els vells (1904) o Les garses (1905), que s'inserien dins el corrent naturalista. Amb l'esclat del Noucentisme va entrar en una crisi estètica que l'allunyà molt temps del teatre. Va reaparèixer el 1926 amb La llar apagada, que li estrenà Enric Borràs, un drama més aburgesat, sense l'esperit rebel que l'havia caracteritzat. El seu enterrament va ser una gran manifestació de dol popular.