2020
Dimarts 18 de maig de 2021 a les 12:00h
Ubicació: Telemàtica
Dimarts 18 de maig a les 12.30 h
Teatre Principal (c. de Sant Pau, 6)
La Fundació Main ens explica...
És habitual trobar dins la retòrica associada a la pandèmia allò de què "si alguna cosa ha fet la COVID-19, és no discriminar perquè ha afectat al món sencer per igual". Les persones involucrades en temes de cooperació però, més enllà d'afirmar o negar aquesta premissa, sabem que si més no les conseqüències a curt termini de la crisi actual, encara són incalculables per als països del Sud global. Perquè no partim des del mateix punt ni accedim a solucions amb la mateixa facilitat. Ara disposem de dades que confirmen el que, pocs mesos després del començament de l'emergència sanitària mundial per la COVID-19 ja es veia una escalada de dificultats en els grups més vulnerables. Ara, després de la incertesa inicial, abunden estudis que evidencien l'impacte desigual dels efectes de la pandèmia per als homes i per a les dones. Ara, després d'una cursa inèdita per al desenvolupament d'una vacuna, ens trobem de cara amb les dificultats per assegurar-hi l'accés de manera igualitària a les poblacions del Sud global on actualment hi ha menys de l'1% de població vacunada. Cap novetat.
La realitat és que des del sector de la cooperació per a la justícia global fa molts anys que aquests escenaris són els reptes del dia a dia. La fam, la pobresa, la desigualtat d'accés a serveis sanitaris, la lluita per la seguretat alimentària, la desatenció dels milions de persones refugiades al món que esperen per respostes institucionals per exercir el seu dret a una vida digna o els efectes de la destrucció dels ecosistemes són fenòmens globals, més coneguts i arrelats que la COVID i molt més ignorats a escala mediàtica. L'àmbit de la cooperació ha assumit, d'alguna manera, la tasca de contenció dels efectes devastadors de les moltes "pandèmies" que són conseqüència d'un món globalitzat. Per una banda, fent mans i mànigues per mantenir en peu activitats, programes i projectes malgrat múltiples restriccions; tanmateix, per una altra, sectoritzant un deure que tenim tots i totes com a societat global. No s'han fet els deures i per això, no es pot dir que les conseqüències de la pandèmia afectin a tothom per igual. Parlar del món post COVID al Nord i al Sud, no pot excloure de l'equació molts elements de desigualtats que, paradoxalment, ens han portat a aquest punt d'incertesa.
Som capaços des del Nord de mantenir una mirada objectiva sobre la situació global? I des de l'àmbit de la justícia global, les persones treballadores, voluntàries, divulgadores, perfils tècnics, cooperants, estem transmetent la informació del que passa als contextos locals en els quals treballem de manera efectiva, o simplement estem difonent experiències simbòliques als països del Sud que es dilueixen davant les circumstàncies actuals i els milions de dades disponibles? Cap a on estem dirigint el nostre discurs d'incidència? Estem aconseguint ser eco de les persones protagonistes i dels veritables reptes globals? Estem obtenint la presència pública que reclama la urgència dels afers que tenim a les nostres mans? Estem sent bons emissaris dels desafiaments que es perceben a escala local, o el missatge es queda sense força abans de moure consciències i responsabilitats a casa nostra? És un tema que requereix debats i respostes de l'alçada del problema.
És el moment d'introduir dins del relat de la pandèmia, veus diverses que aportin una dimensió més àmplia sobre els desafiaments emergents. Perquè si no ho fem, on quedaran representats els grups socialment més colpejats per les conseqüències de la COVID-19 i amb més dificultats d'accés a recursos a escala mundial? Quin és el preu que estem disposats a pagar per recuperar l'economia i, més enllà d'això, quina economia volem recuperar? Quines lliçons hem après ara que hem tingut temps de recollir i analitzar les dades dels col·lectius exclosos del benestar? En moments d'absència de respostes, cal fer-nos les preguntes adequades.
Aprofitem aquest moment de crisi com una oportunitat per reafirmar la cooperació per a la justícia global com a part del marc de referència del temps que vindran.
(Maig 2021)
Dimarts 18 de maig de 2021 a les 13:00hUbicació: telemàticaAssistents: Cap de Servei de Salut Tècnic del Servei de Salut Representants de l'entitat
Des de la Fundació Educació Solidària (FES) ens expliquen...
Després d’un any llarg de pandèmia comencem a veure el llum al final del túnel i la recuperació d’una vida “normal” sembla poder-se ja tocar amb la punta dels dits. Malauradament però aquesta crisi sanitària ve acompanyada de crisis econòmiques i socials arreu del món que tindran un fort impacte negatiu en l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). El dret a una educació de qualitat, pilar dels ODS, ha patit i pateix un revés sense precedents. Fins al punt que es parla d’una emergència educativa mundial.
La pandèmia ha sacsejat profundament els sistemes educatius de tot el món. A principis d’abril del 2020, la xifra d’infants i joves de 188 països que no podien anar a l’escola era de 1.500 milions.
Segons dades de l’UNESCO, un any després de l’aturada mundial, la meitat de l’alumnat de tot el món encara no té accés a les aules ni a una educació de qualitat. Això representa la pèrdua d’un curs i mig escolars per a molts nens i nenes. Una pèrdua que serà molt difícil de recuperar i que tindrà un cost altíssim pel seu futur. Com hem vist en crisis precedents, les bretxes augmenten entre els que tenen i els que no tenen, ja sigui la bretxa digital, l’educativa, la social o l’econòmica – indissolublement lligades.
A Catalunya, on amb els esforços de les administracions i els equips docents s’ha pogut garantir l’accés a l’educació digitalment per a la majoria de l’alumnat, el pas de la pandèmia també ha posat de manifest l’existència d’una bretxa digital que no ha fet més que consolidar les desigualtats existents entre famílies. La Plataforma d'Infància Espanya xifra en 500.000 els nens i nenes que no poden accedir a un ordinador a casa, i al voltant dels 100.000 llars que no tenen connexió a internet.
A països com el Senegal on la Fundació Educació Solidària col·labora des de fa dècades amb l’Association Education Solidaire gràcies al suport d’ajuntaments com el de Sabadell, la situació ha estat molt pitjor. La desigualtat social ha provocat que molts alumnes no hagin tingut accés a l’educació atès que “l’escola a casa” s’ha vehiculat molt a partir d’eines digitals i en moltes llars –sobretot a les zones rurals- l’accés a l’ordinador, mòbil o internet és gairebé inexistent. Malgrat els esforços de molts estats en utilitzar altres suports com la televisió o les ràdios comunitàries o fins i tot el lliurament d’exercicis, el cert és que l’alumnat ha perdut l’acompanyament dels docents. Sense comptar en la pèrdua de l’aprenentatge informal dels moments i espais de convivència amb la resta de l’alumnat.
Això té conseqüències enormes no només en termes d’aprenentatge, sinó també en el desenvolupament emocional i social de l’alumnat de totes les edats. A més, especialment en el cas dels menors en situació de vulnerabilitat, els efectes de no poder anar a l’escola es deixen notar també en aspectes tan essencials com l’alimentació, ja que molts d’ells depenien dels menjadors escolars per poder mantenir una alimentació adequada, o el risc de patir violència, ja que l’escola constitueix un entorn de protecció que, en els contextos més extrems, contribueix a evitar que els menors siguin captats per grups armats o víctimes d’abusos.
Els reptes educatius i socials per arribar a l’Agenda 2030 es fan cada cop més difícils. Garantir una educació de qualitat a distància i amb recursos limitats, així com la recuperació de les matèries perdudes durant aquest últim any, és ara per ara un objectiu per al qual cal inversió, rapidesa i creativitat.
Europa preveu grans injeccions de diners per reactivar l’economia. Però no és només qüestió de millorar l’economia a qualsevol preu, sinó de vetllar per l’equitat social i, al centre d’aquesta, l’accés a l’educació de qualitat que inclogui una bona capacitació digital. Una educació que és el pilar de molts països i que pot ser l’única manera d’avançar per un món més sostenible i on puguem cabre-hi tots.
(Maig 2021)
Dimarts 18 de maig de 2021 a les 13:30hUbicació: TelemàticaAssistents: La coordinadora de l'Àrea de Feminisme, Benestar Animal i Participació, la cap del Servei de Feminismes, el cap del Servei de Democràcia Deliberativa i Intervenció Comunitària, les caps de programes, secretàries i tècniques de comunicació
Dimarts 18 de maig de 2021 a les 13:30hUbicació: TelemàticaDimarts 18 de maig de 2021 a les 14:30hUbicació: SabadellAssistents: Alcaldessa.
Dimarts 18 de maig de 2021 a les 16:00hUbicació: TelemàticaDimarts 18 de maig de 2021 a les 16:30hUbicació: TelemàticaAssistents: La coordinadora de l'Àrea de Feminisme, Benestar Animal i Participació, el cap del Servei de Democràcia Deliberativa i Intervenció Comunitària, la cap del Servei de Cultura, la cap del Servei de Feminismes i Diversitat i la cap de Programa de Democràcia Deliberativa i Eines de Codi Obert