2024
| Lluís Mas i Gomis (Barcelona, 21 de juny de 1890 - Sabadell, 26 de gener de 1971). Teòric tèxtil i historiador. Mas fou alumne i després professor de l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis. Va ser un dels fundadors del Museu d'Història, que va presidir de 1931 a 1939 i del qual fou director honorari fins que morí. Fou membre fundador de la Fundació Bosch i Cardellach i president de l'Acadèmia de Belles Arts. Va col·laborar assíduament en la premsa i en diverses revistes locals. |
Historial toponímic
Lluís Mas (30.10.1985)
| José de Espronceda Delgado (Almendralejo, 1808 - Madrid, 1842). Escriptor. |
Historial toponímic
Espronceda, paseoEspronceda (27.5.1939), paseo deEspronceda (30.10.1985)
| Ramon Berenguer III de Barcelona, dit el Gran (Rodés, Roergue, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, 23 de gener de 1131). Comte de Barcelona (1096-1131). El 1112 es casà amb Dolça de Provença, que li cedí els seus dominis. Amb la incorporació de Provença, Catalunya assolí un lloc destacat en la política europea i un gran avenç cultural. |
Historial toponímic
Berenguer el Gran (1925), c. deBerenguer el Grande (27.5.1939), calleBerenguer el Gran (30.10.1985)
| Giovanni Bosco (Becchi [Castelnuovo don Bosco], Piemont, 16 d'agost de 1815 - Torí, 31 de gener de 1888). Eclesiàstic i pedagog italià, conegut popularment per Don Bosco. El 1841 inicià la tasca pastoral entre els infants. Posteriorment, el 1859, fundà la futura congregació salesiana. El 1886 visità Barcelona i rebé una donació de terrenys al Tibidabo, on s'alçà una petita ermita. Escriví unes 150 obres de divulgació, principalment històrica, didàctica i apologètica. Com a pedagog fou partidari del sistema preventiu, de la participació completa del mestre en la vida dels alumnes i de l'educació postscolar; donà molta importància a la formació pel treball (tallers a les escoles, escoles professionals, etc.) i humanitzà la disciplina escolar. També fou el primer que envià els religiosos a les universitats de l'estat. Fou canonitzat el 1934, i és venerat als Països Catalans amb el nom de sant Joan Bosco. És patró dels editors (1936) i dels aprenents (1958). |
Historial toponímic
SabadellSabadell (24.11.1955), avenidaSabadell (30.10.1985)Don Bosco (25/02/11)
| El poble de Tredòs es troba a 1.348 m d'altitud, a la dreta de la Garona i des de 1968 forma part del nou municipi de Cap d'Aran. L'església parroquial va ser substituïda per la de Santa Maria de Cap d'Aran, al nord de la població. Es tracta d'una església romànica del segle XI amb planta basilical i un campanar amb torre exempta. Les pintures murals romàniques de Santa Maria actualment es troben al museu The Cloisters de Nova York. |
Historial toponímic
Tredos (29.12.1955), calleTredòs (30.10.1985)
| Francisco Pradilla y Ortiz (Villanueva del Gállego, 24 de juliol de 1848 - Madrid, 1 de novembre de 1921). Pintor. Pensionat a Roma, pintà Juana la Loca, que li valgué la medalla d'honor de l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid, el 1878. Va obtenir també diversos premis a París, Viena, Munic i Berlín. Fou director del Museo del Prado i de l'Academia Española de Bellas Artes en Roma. |
Historial toponímic
Pintor Pradilla (9.10.1922), c. delPintor Pradilla (27.5.1939), callePintor Pradilla (30.10.1985)
Lluís Dalmau (València, ? - Barcelona?, d 1460). Pintor. Dalmau és un dels grans pintors del gòtic català, introductor de la tècnica de la pintura a l'oli i de l'estil flamenc als Països Catalans. Se'n conserven dues obres documentades, el retaule de la Mare de Déu dels Consellers, per a la capella de la casa de la ciutat de Barcelona, que data de 1445, i la taula central del retaule de sant Baldiri (1448), de l'església parroquial de Sant Boi de Llobregat. El retaule dels Consellers mostra clarament la influència de Jan van Eyck, màxim exponent de l'art medieval i iniciador de la pintura del Renaixement, que Dalmau havia conegut durant un viatge a Flandes el 1431. |
Historial toponímic
Dalmau (9.12.1965), calleLluís Dalmau (30.10.1985)
| Moviment asociatiu de caire progressista, sorgit al final dels anys 60, dedicat a l'organització d'activitats per al lleure infantil i juvenil. |
Historial toponímic
Esplai (23.2.2000)
| Benjamín García Castillo (Tetuan, 1919 - Sabadell, 29 de març de 1984). Sindicalista. García era fuster d'ofici. Al final de la Guerra Civil s'exilià a França, on estigué a diversos camps de treball. El 1958 vingué a Sabadell, treballà de fuster i donà classes de taller a l'Institut Ferran Casablancas. Fou membre de la Coordinadora d'Associacions de Veïns de Sabadell. |
Historial toponímic
San Fructuoso, plaza, i Demóstenes, pasaje (1965)Benjamín García (30.10.1985)
Josep Germà i Homet (Castellar del Vallès, 15 d'octubre de 1873 - Sabadell, 17 d'agost de 1936). Industrial licorer, mecenes de la cultura i l'esport i alcalde de Sabadell. Propietari de l'Anís del Taup, va ser un personatge inquiet i actiu dins la vida sabadellenca. Presidí l'Atlètic de Sabadell, quan jugaven al camp on, anys després, es construí el Mercat Central. Va presidir el Centre d'Esports Sabadell, com també l'Aeroclub Sabadell i el del Vallès. Arran dels Fets del 6 d'octubre de 1934, l'autoritat militar el va nomenar alcalde. Va ser, doncs, batlle de Sabadell des de l'octubre de 1934 fins al febrer de 1936, per força. Va morir assassinat a la cuneta de la carretera de Castellar a Matadepera el 17 d'agost de 1936, quan tornava de les Arenes. |
Historial toponímic
Josep Germà (25.2.2011)