2024
| El nom de "treball" per a una via urbana, llargament reivindicat pel món sindical des dels anys vint, es féu realitat amb l'arribada dels ajuntaments democràtics, al solar que havia estat camp del futbol del Gimnàstic Mercantil. Aquest popular club del barri de Gràcia, el van fundar el 1913 professors i alumnes del "Col·legi Mercantil", del carrer de Migdia, l'escola que tothom coneixia com a "Cal Tatxé". |
Historial toponímic
Treball (1925), pl. delTrabajo (27.5.1939), plaza delTreball (30.10.1985)
Lluís Borrassà (Girona?, segle XIV - Barcelona, 1424/1426). Pintor medieval català. Pertany a una extensa família de pintors gironins. El 1380 actuava a la Seu de Girona, però tres anys més tard s'establí a Barcelona, on portà una intensa activitat com a pintor de retaules fins al 1424. No es conserven pintures seves del segle XIV, però són abundants els retaules del segle XV documentats o conservats, com el de Sant Pere d'Egara, a Terrassa; el del Salvador, a Sant Salvador de Guardiola, o el del convent de Santa Clara, a Vic. Borrassà és el representant més ben conegut de l'estil internacional dins la pintura gòtica catalana, que es caracteritza per l'expressionisme, la força del color i la varietat policroma. |
Historial toponímic
Pintor Borrassà (1925), c.Pintor Borrassá (27.5.1939), callePintor Borrasà (30.10.1985)
| Lluís Creus i March (Sabadell, 25 d'agost de 1902 - 25 de juliol de 1978). Promotor de l'excursionisme i activista cultural. Després de cursar estudis de comptabilitat al Centre de Dependents, va treballar en el tèxtil com a administratiu. L'any 1919 va ser un dels fundadors del Centre Excursionista de Sabadell, del qual va ser president el 1930. Després de la guerra el tornà a presidir des del 1955 i durant setze anys, etapa en què va promoure moltes activitats culturals. Va ser sota la seva presidència que es va instal·lar la taula d'orientació del cim de la Mola. El 1949 fou nomenat membre col·laborador de la Fundació Bosch i Cardellach i fins al 1970 va ocupar-hi el càrrec d'administrador. Cap al final del seu mandat presidencial al Centre Excursionista de Sabadell va donar un gran impuls a la creació de la Unió Excursionista de Sabadell, que aglutinava les tres entitats excursionistes que aleshores hi havia a la ciutat, el Centre Excursionista del Vallès, el Centre Excursionista de Sabadell i el Centre Excursionista Terra i Mar. El novembre de 1955, uns escaladors sabadellencs van obrir una nova via a la montserratina paret del Diable, que va ser batejada amb el nom de Via de Lluís Creus. Creus va ser també un dels grans defensors de la Casa Duran en el debat públic celebrat el 1957 sobre l'enderrocament de la vella masia, sotmès a plebiscit per l'alcalde Marcet. |
Historial toponímic
Menéndez y Pelayo (plànol 1925), calleMenéndez Pelayo (27.5.1939), calleLluís Creus (30.10.1985)
| Espirall de les aigües de mitjan segle XIX, avui desaparegut. Iniciat com a carrer de la Font de l'Espirall, el 1855 l'Ajuntament d'Antoni Casanovas li donà el nom de Mendizábal. Amb l'ajuntament democràtic recuperà el nom d'Espirall. |
Historial toponímic
Font del'Espirall (mitjan segle XIX)Serola (mitjan s. XIX, 2n tram del carrer)Mendizábal (11.12.1855)General Zumalacárregui (24.11.1939), calleEspirall (18.7.1979)
| Municipi de la Marina Baixa situat al vessant oriental de les serres subbètiques valencianes. Des de 1950 va iniciar un intens procés de creixement de la indústria de l'oci i de la construcció i avui ha esdevingut la capital turística del País Valencià. |
Historial toponímic
Benidorm (25.1.1989)
Joan Argemí i Fontanet (Sabadell, 5 de febrer de 1917 - 17 de març de 2009). Metge pediatre. Fill del doctor Joan Argemí i Lacoma i d'Emília Fontanet i Campmajó. Casat amb Teresa Renom i Gambús. El 1942 es doctorà a la Facultat de Medicina de la Universitat de Madrid. Diplomat en puericultura per l'Escola de Puericultura de Barcelona. Director de la Clínica del Nen Jesús de Sabadell entre 1957 i 1986. Membre de la Junta de la Societat Catalana de Pediatria i president de la Filial del Vallès Occidental de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques. Membre de l'Opus Dei des del 1950, fou tinent d'alcalde de Cultura entre 1958 i 1964. Sota el seu mandat es construïren escoles a Ca n'Oriac, Can Puiggener i els Merinals. Va donar suport a la fundació i arrencada de l'Associació Pro-subnormals, l'Associació de Sord-muts, el Cineclub i l'Agrupació Astronòmica. President de Palestra i de la Joventut de la Faràndula. Vicepresident del Centre d'Esports Sabadell. Membre de la Fundació Bosch i Cardellach. Premi Tenacitat de les Agrupacions Professionals Narcís Giralt 2000. |
Historial toponímic
Doctor Argemí (25.02.2011)
| La collada de Toses, depressió pirinenca de 1.800 m d'altitud, és el port més important que comunica la Cerdanya amb la Catalunya central a través de la vall d'Alp i de la vall de Toses i és aprofitat per la carretera que uneix Barcelona i Ripoll amb Puigcerdà. El carrer de Toses es troba situat al barri de la Roureda, en una zona amb predomini de noms de municipis pirinencs catalans. |
Historial toponímic
Tosses (18.3.1971), calleToses (30.10.1985)
| Nom de diversos arbres de la família de les pinàcies, de fulles en forma d'agulla i fruit cònic i llenyós que en certes espècies contenen llavors comestibles anomenades pinyons. El carrer dels Pins es troba al barri de Can De, zona de places i carrers amb noms d'arbres i arbusts.
|
Historial toponímic
Pins / Los Pinos (8.10.1970)Pins (30.10.1985)
| Lluís Companys i Jover (el Tarròs, 21 de juny de 1882 - Barcelona, 15 d'octubre de 1940). President de la Generalitat. Va ser president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre de Marina del Govern espanyol (2n semestre del 1933) i president de la Generalitat de Catalunya (1934 i 1936-1940), com també president d'Esquerra Republicana de Catalunya (1933-1934 i 1936-1940). L'any 1928 Companys es féu edificar una torre al barri de Can Rull de Sabadell, al carrer de Zorrilla, cantonada amb Antoni Vico, obra de l'arquitecte Melcior Vinyals. Hi venia a fer estades amb la seva primera dona, Mercè Micó i Busquets, i els seus dos fills, els quals hi passaven més temps que no pas ell. Sens dubte, la transcendència política d'aquest personatge dóna relleu a aquest espai. Quan esclatà la guerra, els soldats ocuparen la torre, que posteriorment fou decomissada pel nou règim. L'Ajuntament la rellogà a la família de Ventura Pinós durant molts anys, fins que retornà a mans de la família Torán, propietaris dels terrenys. |
Historial toponímic
Lucano (9.12.1965) [ sector oest], calleCampania (9.12.1965) [sector est], calleLluís Companys (21.12.1984)
| Cos sortint construït a la vora del mar, o d'un riu o d'un llac, per servir d'embarcador, per defensar els marges o per desviar el corrent. * * * El carrer de l'Espigó forma part d'una promoció d'habitatges d'Hostafrancs, en què els vials porten noms relacionats amb el mar. |
Historial toponímic
Espigó (4.6.1987)