2024
| Lluís Carreras i Mas (Sabadell, 4 de maig de 1884 - Barcelona, 7 de març de 1955). Eclesiàstic, escriptor i publicista. Ordenat sacerdot el 1909, va ser deixeble de Fèlix Sardà i Salvany i el seu successor en el càrrec de consiliari de l'Acadèmia Catòlica de Sabadell. Fou col·laborador directe del bisbe Josep Torres i Bages i home de confiança del cardenal Francesc Vidal i Barraquer. Fundador de Vida Cristiana i director de la Revista Popular, va col·laborar amb articles de caire religiós i social a Catalunya, El Matí, La Paraula Cristiana i Civiltà Cattolica de Roma. Durant la dictadura de Primo de Rivera va preparar la documentació que fou enviada a Roma en defensa de la llengua catalana i més tard va intervenir en l'intent de conciliació entre l'Església catòlica i la República espanyola. El 1936 s'exilià a Perpinyà i després de la guerra retornà a Barcelona com a beneficiat de la parròquia de Santa Madrona. |
Historial toponímic
Bartrina (annexat amb la Creu Alta el 1904), c. deBartrina (27.5.1939), calleLluís Carreras (30.10.1985)
| Nom donat des de l'antiguitat a la Península Ibèrica. El nom prové del llatí "Hispania", probablement d'origen fenici i de contingut exclusivament geogràfic. Avui constitueix un dels estats meridionals de la Unió Europea. |
Historial toponímic
España (plànol 1955), plazaEspanya (30.10.1985)
| Poble de la Baixa Cerdanya, situat damunt un turó encinglerat, a l'esquerra del Segre, que domina l'antic camí de la Seu a Puigcerdà. En bona part, el poble encara es troba protegit per les torres i els fragments de mur conservats de les antigues muralles que hi va fer construir Jaume II. Modernament, Bellver s'ha estès pels vessants de llevant i de ponent i al llarg de les carreteres de Puigcerdà i Alp a la Seu d'Urgell. L'obertura del túnel del Cadí, a la dècada dels 80 del segle passat, suposà la fi de l'aïllament històric en què es trobava el poble i la comarca, i la transformació de l'economia, que pasà del sector primari al turisme i la construcció. Històricament, Sabadell va mantenir una relació especial amb Bellver, perquè durant el darrer terç del segle XIX, molts bellverencs van emigrar a la nostra ciutat, atrets pel mercat laboral de la puixant indústria tèxtil. * * * El carrer de Bellver es troba al barri de la Roureda, en una zona amb noms de municipis catalans pirinencs. |
Historial toponímic
Bellver (18.3.1971), calleBellver (30.10.1985)
| Bertha Felice Sophia von Suttner, Bertha von Suttner (Praga, 9 de juny de 1843 - Viena, 21 de juny de 1914), fou una novel·lista austríaca, pacifista radical, que obtingué el Premi Nobel de la Pau l'any 1905. Bertha von Suttner va néixer amb el nom de Kinsky von Chinic und Tettau. Fou la filla pòstuma del comte Franz Kinsky von Wchinitz und Tettau i de Sophie von Körner. L'any 1876 es va casar amb l'escriptor baró Arthur Gundaccar von Suttner. Va estudiar intensament música i literatura, i va impartir-ne classes. Després d'una època de viatges per tot Europa, el 1885 la parella es va establir de nou a Àustria. El 1889, Bertha publicà la novel·la Die Waffen nieder! (o Avall les armes!), que ràpidament es va convertir en un clàssic del moviment pacifista i es va traduir a moltes llengües. El 1891 fundà una organització pacifista austríaca. De 1892 a 1899 va afermar la seva reputació internacional pronunciant diferents conferències per tot Europa i com a editora de la revista pacifista internacional que portava per títol el mateix que el del seu llibre, és a dir, Die Waffen niede! Unes altres publicacions serien el reflex del seu ideal pacifista, com Das Maschinenzeitaler (o L'edat de les màquines), en què critica els nacionalismes radicals i l'armament. En reconeixement al seu esforç pacifista, l'any 1905 fou premiada amb el Premi Nobel de la Pau. Es creu que part de la decisió d'atorgar-li el premi a ella venia de la seva relació de secretaria i amistat amb Alfred Nobel. Després del Nobel, va continuar implicant-se per la pau, aclamant la unitat europea com a prevenció de les guerres. Es va morir dos mesos abans d'esclatar la Primera Guerra Mundial. |
Historial toponímic
Bertha von Suttner (05/07/2013)
Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, 7 de febrer de 1916). Eclesiàstic i escriptor, llicenciat en Teologia. El 1899 va ser nomenat bisbe de Vic, però abans havia portat una gran activitat a Barcelona: va ser consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc, fundà la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, va presidir la secció de Propaganda religiosa de la Unió Catalanista i va intervenir en la redacció de les Bases de Manresa en qualitat de delegat de les entitats catalanistes de Barcelona. Com a escriptor és conegut sobretot per La tradició catalana, rèplica, de caire conservador, de Lo catalanisme de Valentí Almirall. |
Historial toponímic
Torras y Bages (27.2.1958), calleTorras i Bages (30.10.1985)
| Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, 25 d'octubre de 1881 - Mougins, Provença, 8 d'abril de 1973). Pintor, dibuixant, gravador, ceramista i escultor. Més conegut pel nom artístic de Pablo Picasso, ja que signava amb el segon cognom, fou un dels més reconeguts del segle XX. Va fundar el cubisme, juntament amb Georges Braque. En la seva dilatada carrera va evolucionar per diferents estils i va conrear altres disciplines, com la ceràmica, l'escultura amb bronze, el collage i, fins i tot, la poesia. Va crear més de 20.000 obres al llarg de la seva vida. Picasso va fer estada a Horta de Sant Joan (la Terra Alta) i va tenir amistat amb molts artistes catalans, aplegats al voltant dels Quatre Gats. Durant la guerra civil, va estar políticament compromès amb el govern republicà. |
Historial toponímic
Picasso (27.5.1981)
| Agustí Lluís i Llobet (Sant Llorenç de Morunys, 1752 - Sabadell, 1824/26). Adroguer i alcalde de Sabadell en dues ocasions, la primera de 1807 a 1809 i la segona, al final de la Guerra del Francès (1808-1814), amb el retorn de Ferran VIIè, que va dissoldre les Corts i els ajuntaments constitucionals i va imposar els que exercien els càrrecs el 1808 abans de ser desposseït de la corona. Agustí Lluís serà provisionalment alcalde fins al març de 1815, quan el substituirà, a proposta seva, Pau Turull, fabricant de llana. |
Historial toponímic
Lluís (9.6.1910), c. deLluís (27.5.1939), calleLluís (30.10.1985)
| Ciutat de Turquia, situada a la costa de la mar Egea. Fundada pels volts de l'any 3000 aC, va formar part de l'imperi Hitita abans de passar a mans gregues cap a l'any 1000 aC, primer dels eòlics i dels jonis després. Conquerida pel rei de Lídia, pels perses i per Alexandre Magne, al segle I aC formà part de la província romana d'Àsia. Durant cinc segles va ser una ciutat bizantina i del s. XIV fins al 1919 va formar part de l'imperi Otomà. I encara va passar per mans gregues abans de retornar als turcs el 1922 després de la guerra grecoturca. Avui, Esmirna és la tercera ciutat més gran de Turquia i la més occidentalitzada. Després d'Istanbul, és el segon port del país per on passa tota l'exportació a la Mediterrània. És també un important nucli industrial, amb una potent indústria tèxtil, especialment de la seda i el cotó, però també de la llana, que nodreix una afamada producció artesanal de catifes. * * * El carrer d'Esmirna es troba al barri de Nostra Llar, zona amb noms de ciutats amb indústria tèxtil. |
Historial toponímic
Esmirna (24.11.1955), calleEsmirna (30.10.1985)
| Bonaventura Bellsolà i Rovira (Sabadell, 1788 - 7 de novembre de 1832). Prevere sabadellenc. Bellsolà va ser administrador de l'Hospital de Beneficència, que ell va fer ampliar amb la construcció d'un nou cos d'edifici, en terrenys de la casa del Retir, entre l'església dels pares missioners i el carrer Baix del Pedregar. El nou edifici fou estatge de l'Hospital fins que no el van traslladar al carrer del Convent, el 1856. |
Historial toponímic
Bellsolá (9.12.1965), calleBellsolà (30.10.1985)