2024
| Ciutat del Canadà, a la vora del llac Ontario. Centre important de negocis amb un sector industrial en què destaquen la indústria electrònica, la tipogràfica-editorial, l'automobilística, l'aeronàutica i la indústria tèxtil, de caire més tradicional. La ciutat és considerada el motor econòmic del Canadà. L'avinguda de Toronto es troba situada al barri de Nostra Llar, zona de carrers que porten noms de ciutats amb indústria tèxtil. |
Historial toponímic
Toronto (24.11.1955), avenidaToronto (30.10.1985)
| Joan Picañol i Aldavert (Monistrol de Calders, ? d'agost de 1855 - Sabadell, 4 de març de 1931). Forner, propietari de terres i alcalde. Joan Picañol, forner de Monistrol de Calders, arribà a Sabadell amb la seva dona cap al 1883 i tres anys després se n'anà a viure a la Creu Alta, primer al carrer de Manresa, que avui és carrer Major, i més endavant al carrer Nou de Jonqueres, que ha acabat anomenant-se avinguda de l'Onze de Setembre. La casa del carrer Nou, que era cantonera i tenia un solar a l'eixida posterior, l'havia comprada el 1900 Maria Quintana, la muller de Picañol, i ell mateix va demanar llicència municipal per tancar el solar del darrere, que donava a un carrer innominat acabat d'obrir. Des d'aleshores el carrer constà documentat com a carrer de Picañol, per ser el primer a parcel·lar el terreny, tot i que a dreta llei no n'era el propietari. Picañol s'hi establí com a forner i el 1903 arribà a ser alcalde de Sant Pere de Terrassa, municipi al qual pertanyia la Creu Alta. De fet, va ser el darrer alcalde de Sant Pere, perquè el 1904 la Creu Alta passava a pertànyer a Sabadell i, amb el canvi de jurisdicció, Picañol fou nomenat tinent d'alcalde del nou Ajuntament.
|
Historial toponímic
Picanyol (annexat el 1904 amb la Creu Alta), c.Picañol (27.5.1939), callePicañol (30.10.1985)
| Subcomarca de l'Altiplà Central Català, al nord-oest d'Osona, que comprèn també sectors fronterers del Berguedà i del Bages i s'estén entre les conques del Ter i del Llobregat. * * * El carrer del Lluçanès es troba situat a Ca n'Oriac, en una zona amb noms de comarques catalanes. |
Historial toponímic
Llusanés (29.12.1955), calleLluçanès (30.10.1985)
| Hilarión Eslava y Elizondo (Burlada, Navarra, 1807 - Madrid, 1878). Compositor navarrès. Mestre de capella de la catedral de Sevilla. El carrer d'Eslava es troba a Cifuentes, en una zona amb noms de músics i compositors. |
Historial toponímic
Eslava (9.12.1965), calleEslava (30.10.1985)
| L'abadia de Bellpuig de les Avellanes, residència d'una comunitat de canonges premonstratencs, es troba al municipi d'Os de Balaguer, a la comarca de la Noguera, en un paisatge presidit pel Montsec. Fundat el 1166, a l'entorn de Joan d'Organyà, nasqué sota la protecció d'Ermengol VII d'Urgell. Gràcies al comte d'Urgell, Bellpuig es convertí en gran propietària de terres i de pobles de veïnatge, i va generar les canongies premonstratenques de Montrepòs, Sant Nicolau de l'Hospitalet i Santa Maria d'Artà, a Mallorca. El monestir de les Avellanes va ser un centre irradiador de cultura i pensament, i disposà d'una de les millors biblioteques de l'època. A mitjan segle XVIII, encapçalada per l'abat Jaume Caresmar, hi va sorgir l'Escola d'erudits de les Avellanes, que establí les bases de la historiografia catalana moderna. A Bellpuig de les Avellanes, hi van ser enterrats els comtes d'Urgell Ermengol VII, la seva esposa Dolça i Ermengol X. Dotada de construccions monacals d'alt valor artístic, avui l'abadia conserva el claustre romànic d'època fundacional, bona part de l'edifici gòtic dels segles XV i XVI, l'església gòtica iniciada al segle XIV, inacabada, que conserva el panteó dels comtes d'Urgell, malgrat que els sepulcres originals, de gran valor dins l'escultura gòtica catalana, es troben al Metrop olitan Museum of Art de Nova York. |
Historial toponímic
Bellpuig (9.12.1965), pasajeBellpuig (30.10.1985)
| La plaça de Montcortès deu el nom a l'estany de Montcortès. L'estany de Montcortès és situat al pla de Corts (Pallars Sobirà), a 1.031 m d'altitud, i té 46 hectàrees. Pertany al poble de Montcortès, actual municipi de Baix Pallars. És l'únic estany d'origen no glacial dels Pirineus (juntament amb els estanys de Basturs, molt més petits). És d'origen càrstic, com el de Banyoles, és a dir, que l'aigua no li arriba de cap riu, sinó que l'alimentació parcialment és subterrània. D'aquestes característiques és el 2n més gran de Catalunya. Les seves aigües van a parar al riu Flamisell. Està inclòs dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). |
Historial toponímic
Montcortès (5.12.2013)
| Operaris que donen forma a peces de ferro o de fusta treballant-les en un torn. * * * El carrer dels Torners es troba situat al barri d'Espronceda, en una zona de vials amb noms d'oficis manuals. |
Historial toponímic
Espronceda [parcial] (1963-64), polígonoTorners (29.10.1986)
Francesc Pi i Margall (Barcelona, 20 d'abril de 1824 - Madrid, 29 de novembre de 1901). Polític republicà federal, president de la Primera República Espanyola. De família obrera, es doctorà en dret el 1847. S'inicià políticament en el Partit Democràtic i va participar en la Revolució de 1854, any en què va publicar La reacción y la revolución, que recollia les seves idees federalistes. Exiliat a París, després del fallit intent revolucionari de 1866, va aprofundir en el coneixement a Proudhon, que exercí una forta influència en el seu pensament. Retornat a Espanya després del triomf de la Revolució de 1868, va ser elegit diputat a Corts i des del seu escó es va erigir en un dels grans líders del republicanisme, per les seves idees federalistes properes al socialisme. El 1873, va ser un dels impulsors de la Primera República, que presidí Estanislau Figueres, el qual el nomenà ministre de Governació. En dimitir Figueres, Pi i Margall es va fer càrrec de l'executiu, amb un ampli programa de reformes polítiques i socials que no va poder dur a terme en el mes escàs que va ocupar la presidència. Restaurada la monarquia borbònica, va publicar Las nacionalidades (1877) en què expressava les seves idees federalistes per al cas d'Espanya. Pi i Margall va ser un dels grans defensors de la nonada revolució democràtica burgesa a l'Espanya del segle XIX. |
Historial toponímic
TeixidorsPi i Margall (21.12.1984)
| Santuari de la Mare de Déu de Lluc, situat al municipi mallorquí d'Escorca, a la Serra de Tramuntana, que data del segle XIII, originat en la llegendària tradició de les verges trobades. El santuari de Lluc, considerat el símbol religiós, cívic i cultural del poble mallorquí, acull l'Arxiu del Col·legi de Lluc, que és un dels fons històrics més importants de Mallorca, amb pergamins del segle XIII. * * * El carrer de Lluc es troba situat al barri del Poblenou de la Salut, on la majoria de vials porten noms de santuaris marians. |
Historial toponímic
Lluch (29.12.1955), calleLluc (30.10.1985)
| L'església romànica de Santa Maria de Barberà data del segle XI i va ser consagrada pel bisbe Oleguer. És documentada com a parròquia des del 1143, quan fou donada a l'orde del Temple. Amb planta de creu llatina, orientada de llevant a ponent, es compon d'una nau amb transsepte flanquejat per tres absis, adornats externament amb arcuacions llombardes. Sobreposat al braç esquerre del creuer es dreça un campanar de planta rectangular i cúpula piramidal. Conserva una decoració mural del final del segle XII o començament del XIII, que havia estat oculta durant segles sota un estucat de guix, fins que va ser descoberta el 1919. Després de l'incendi sofert el juliol de 1936, l'església va ser restaurada i declarada monument nacional. El 2007 es va iniciar un nou procés d'estudi i de restauració. |
Historial toponímic
Iglésia Románica (18.2.1960), calleEsglésia Romànica (30.10.1985)