2024
| Ciutat de Lleó, a la província de Salamanca, situada en un altiplà sobre el riu Cuerpo de Hombre, de la conca del Tajo. És un centre agrícola que compta, però, amb una indústria tèxtil de vella tradició, mecanitzada des del segle XIX. Amb molta relació amb el tèxtil sabadellenc, durant els anys de postguerra i fins als anys setanta del segle passat va experimentar un notable creixement i va proveir l'exèrcit de roba per als uniformes militars. * * * El carrer de Béjar es troba situat al bari de Nostra Llar, on els vials porten noms de centres industrials tèxtils. |
Historial toponímic
Béjar (24.11.1955), paseoBéjar (30.10.1985)
Cipriano Martos Jiménez (Huétor-Tájar, 9 de desembre de 1942 - Reus, 17 de setembre de 1973) va ser un obrer i sindicalista d'origen andalús mort a causa de tortures. Va emigrar del seu poble de Granada per buscar feina i va passar per diversos municipis, entre els quals Morón de la Frontera i Terrassa. Va viure un temps al barri de la Plana del Pintor de Sabadell. Finalment es va establir a Reus. Membre del FRAP, quan estava a punt de fer 31 anys la Guàrdia Civil el va detenir, juntament amb altres companys, acusat d'haver repartit propaganda i d'haver fet pintades a Igualada. Després de dos dies d'intensos interrogatoris i tortures sense revelar dades de ningú, el 27 d'agost li van fer ingerir una combinació corrosiva d'àcid sulfúric i gasolina. El mateix dia i davant del seu estat gravíssim, el van portar a l'hospital. Una mica recuperat, el 29 d'agost el van presentar davant del jutge, que no va poder prendre-li declaració a causa de la gravetat de les lesions que tenia. El 17 de setembre de 1973 -19 dies després-, amb l'aparell digestiu destruït, va morir d'una "hemorràgia interna", segons la partida de defunció. El van enterrar en una fossa de beneficència propietat de l'Ajuntament de Reus. Antonio Martos, germà de Cipriano, va registrar l'any 2014 una querella per aquell assassinat davant d'un jutjat argentí. El 30 d'agost de 2016, el jutjat número 4 de Sabadell va prendre declaració a Antonio en el marc de la querella argentina contra els crims del franquisme. El 22 de febrer de 2023 es va fer públic que el cos de Martos estava enterrat en una fossa comuna del cementiri de Reus. |
Historial toponímic
Cipriano Martos (20.05.2019)
| Nom amb què és conegut Gabriel Téllez (Madrid, 24 de març de 1584 - Almazán, 12 de març de 1648), poeta i dramaturg castellà del Barroc, un dels més prolífics del segle d'Or. Destaca com a autor teatral que abraça tots els gèneres, des del drama teològic, com El condenado por desconfiado, fins a la comèdia, com Don Gil de las calzas verdes. D'entre la seva producció cal fer esment de la creació del mite de don Juan a El burlador de Sevilla y convidado de piedra, que va tenir una gran repercussió a la cultura europea. |
Historial toponímic
Tirso de Molina (final segle XIX), pg.Tirso de Molina (27.5.1939), paseoTirso de Molina (30.10.1985)
| Antoni Pérez i Moya (València, 13 de juny de 1884 - Barcelona, 3 de març de 1964). Músic, organista i director de cors. Ingressà a l'escolania de la Mercè de Barcelona i el 1901 ja n'era l'organista. Aviat s'inicià en la direcció coral. Dirigí la Schola Cantorum de Sant Miquel Arcàngel (1904), un cor de presoners de la Model de Barcelona (1915-1925), l'Orfeó Montserrat (1919-1936), l'Orfeó de Sants (1925-1955) i l'Orfeó de Santa Llúcia (1943-1955), a més, fundà la Schola Cantorum Universitària. Va compondre un miler d'obres, la majoria religioses i corals, harmonitzà cançons tradicionals i en compongué de noves amb textos de Verdaguer, Maragall, López-Picó, Carner, Gassol i Marià Manent. |
Historial toponímic
calle Anselmo Clavé (annexat de Barberà el 1959)Pérez Moya (18.2.1960), callePérez Moya (30.10.1985)
| Pere Llobet i Font (Sabadell, ca. 1761 - 1825). Paraire, alcalde de Sabadell els anys 1805 i 1806 i un dels contribuents principals de la vila. El carrer de Llobet va aparèixer a mitjan segle XIX. El 1897 s'hi edificà l'edifici escolar decorat amb majòliques de Marian Burguès que encara avui podem contemplar a la cantonada amb el carrer de les Paus, l'actual Escola Enric Casassas. |
Historial toponímic
Llobet (1841)Llobet Sanjuán (24.11.1939), calleLlobet (30.10.1985)
| Escola Industrial i d'Arts i Oficis, fundada el 1902 pel Gremi de Fabricants, la Caixa d'Estalvis, l'Ajuntament i l'Acadèmia de Belles Arts. El 1910 va ocupar l'edifici modernista obra de Jeroni Martorell, actualment seu de l'Obra Social de la Caixa de Sabadell, que va acollir la Biblioteca de l'entitat d'estalvis des de l'any 1965 fins al 2007. El carrer s'inicià el tercer quart del segle XIX com a carrer de les Basses, sobre el que havia estat "camí que roda vila". |
Historial toponímic
Basses (3r quart del segle XIX)ColomColomEscuela Industrial (1910), calleEscola Industrial (30.10.1985)
| Basílica de la Verge de Begoña, a Bilbao, patrona de Biscaia. Construïda al segle XVI, sobre una primitiva ermita, per Martínez de Arago, és un temple basilical amb tres naus sense creuer, d'estil gòtic basc. L'altar major acull un retaule neoclàssic amb el cambril de la verge. La portada és de tall renaixentista, amb un gran arc triomfal, i el campanar, d'espadanya, és de principis del segle XX. Destruït parcialment durant la primera guerra carlina, va ser reconstruït entre 1902 i 1907, segons el projecte de José M. Basterra. * * * El carrer de Begoña es troba situat al Poblenou, en una zona de carrers on predominen els noms de santuaris marians. |
Historial toponímic
Begoña (29.12.1955), calleBegoña (30.10.1985)
Patricio Peñalver Martínez (Múrcia, 7 d'abril de 1944 - Sabadell, 27 de març de 1998) va ser un sastre i activista veïnal compromès amb el moviment d'alliberament LGBTI. Va arribar a Sabadell el 1952 provinent de Múrcia. President de l'Associació de Veïns de Ca n'Oriac als anys 1980, va organitzar diverses festes majors i “Febrers culturals” del barri i va treballar per millorar Ca n'Oriac. Va participar en el secretariat de la Federació d'Associacions de Veïns de Sabadell. A més, fou un conegut activista pels drets dels homosexuals i representant del Front d'Alliberament Gai de Catalunya a la nostra ciutat. L'Associació de Veïns de Ca n'Oriac el reivindica com “el primer homosexual declarat públicament de Sabadell”. Va fer moltes gestions per al reconeixement dels drets de gais i lesbianes. També fou militant del PSUC a la clandestinitat. El 8 de juny de 2018 Ca n'Oriac va homenatjar-lo dins el programa d'actes del Dia Internacional contra l'Homofòbia, la Bifòbia i la Transfòbia. I va demanar una plaça (situada entre el carrer del Penedès i el carrer del Moianès) dedicada a la seva persona, amb el suport de diferents partits polítics. A la plaça on en demanaven el nom, l'entitat hi va decorar una persiana pintada amb la seva cara i un arc de Sant Martí per recordar-lo. El 13 de juny de 2014 diverses entitats van organitzar un acte de reconeixement a la seva figura al Centre Cívic de Ca n'Oriac. |
Historial toponímic
Patricio Peñalver (20.05.2019)
| Obra de Joanot Martorell, és considerada la millor novel·la catalana de tots els temps. |
Historial toponímic
Tirant lo Blanc (25.3.1987)
| Pere Serra (Barcelona, segle XIV). Pertany a una família de pintors barcelonins del segle XIV, l'obra dels quals deriva de les fórmules de Ramon Destorrents, que creen la imatge més estesa de la pintura catalana d'aquest segle, i també s'hi detecta la influència d'un corrent italià derivat dels Lorenzetti d'Assís. De l'obrador dels Serra sorgí bona part de l'art medieval de la corona catalanoaragonesa. Són de Pere Serra els retaules de l'Esperit Sant, de la seu de Manresa, i els de Sant Bartomeu i Sant Bernat de Claravall. També són atribuïts a Pere Serra el retaule de La Mare de Déu, d'Abella de la Conca, el de La Mare de Déu, de la seu de Tortosa, i el de Tots Sants, de Sant Cugat del Vallès. |
Historial toponímic
Pere Serra (9.12.1965), pasajePere Serra (30.10.1985)