PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

Persones que tenen per ofici teixir, especialment en telers manuals. * * * El carrer dels Teixidors es troba al barri d'Espronceda, en una zona de carrers amb noms d'oficis manuals.

Historial toponímic

Espronceda [parcial] (1963-64), polígono
Teixidors (29.10.1986)

Francesc Pelai Briz i Fernández (Barcelona, 1839 - 1889). Escriptor romàntic, folklorista i editor. Membre actiu de la Renaixença, va ser un dels iniciadors del moviment catalanista. Fou proclamat mestre en Gai Saber, el 1869, i actuà de president dels Josc Florals de 1875. Publicà diversos reculls poètics, de narracions i de llegendes, i una novel·la històrica, "Lo coronel d'Anjou" (1872). Amb l'edició de "Cançons de la terra" i de les "Endevinalles populars catalanes" va contribuir a la divulgació del folklore català.

Historial toponímic

Pelai Briz (1925), c.
Pelayo Briz (27.5.1939), calle
Pelai Briz (30.10.1985)

Leonardo da Vinci (Vinci, Toscana, 1452 - Le Clos-Lucé, Amboise, 1519). Pintor, dibuixant, escultor, matemàtic, enginyer, arquitecte, músic, escriptor, filòsof i inventor italià renaixentista. Més conegut per ser autor de "La Gioconda", Leonardo va ser en realitat un home d'un talent extraordinari, que va excel·lir com a dibuixant i pintor, era a més un geni visionari i el compendi vivent de tota la ciència coneguda en el seu temps.

Historial toponímic

Leonardo de Vinci (19.12.1955), calle
Leonardo da Vinci (30.10.1985)

És l'illa més occidental de l'arxipèlag de les Balears i la més gran de les anomenades Pitiüses. Té un perímetre d'uns 210 km, en què alternen penya-segats i cales arenoses, i una distància màxima de 41 km de nord a sud i de 15 km d'est a oest. Amb un relleu força accidentat, però d'elevacions suaus, sa Talaia, amb 475 m, és el punt culminant de l'illa. Des dels anys seixanta del segle passat, Eivissa ha sofert un alt grau d'urbanització no sempre controlada, però coserva unes zones d'alt valor natural, com el parc natural de ses Salines, la cala d'Hort o els aiguamolls de ses Feixes. Sempre s'havia pensat que Eivissa havia estat deshabitada abans de l'arribada dels fenicis, però la descoberta de pintures rupestres a la cova de ses Fontanelles ho desmenteix, tot i que poca cosa se sap d'aquella població prehistòrica. Els fenicis, que l'anomenaren Ibusim, s'hi establiren al segle VIII aC i la poblaren extensament, fins a la Segona Guerra Púnica, que passà a mans romanes. I successivament, com en les altres illes balears, fou colonitzada per vàndals, bizantins i àrabs. Finalment, el 1235 fou conquerida pels catalans. * * * El carrer d'Eivissa es troba situat al barri dels Merinals, en una zona amb predomini de noms d'illes.

Historial toponímic

Ibiza (24.11.1955), calle
Eivissa (30.10.1985)

Ciutat d'Andalusia, a la província de Jaén, on el 1808 les tropes andaluses reunides per les juntes de defensa de Granada i Sevilla varen derrotar l'exèrcit de Napoleó. Va ser la primera derrota a camp obert soferta pels exèrcits napoleònics, que tingué un gran ressò a tot Europa. Durant la batalla van fer presos uns 9.000 soldats francesos, que foren deportats a l'illa de Cabrera, un captiveri que durà cinc anys durant els quals la fam i la set van delmar la tropa fins a reduir-la a una tercera part.

Historial toponímic

Ponent
calle Poniente (27.5.1939)
Bailén (27.10.1960), calle
Bailèn (30.10.1985)

Volcà de l'illa de Tenerife, a les Canàries, que amb 3.718 m d'altitud és el pic més alt de l'Estat espanyol. Els guanxes, habitants de l'illa abans de la colonització castellana, l'anomenaven "Echeyde", que significa "infern". El carrer del Teide es troba al barri del Torrent del Capellà, en una zona de carrers amb noms de muntanyes que s'estén fins a la Plana del Pintor.

Historial toponímic

Teide (29.12.1955), calle
Teide (30.10.1985)

Els Rasos de Peguera són constituïts per un plec anticlinal de les serres prepirinenques que s'eleva al nord-oest de Berga i forma unes quantes ondulacions, ascendents de sud a nord i descendents cap a les valls del Llobregat. El plec més enlairat és el dels Rasos de Dalt, als vessants de la muntanya de Salabada, coronada pel pic del Pedró, de 2.067 m. L'inici de l'esquí a Catalunya va ser el 1908 als Rasos de Peguera, quan un grup de socis del Centre Excursionista de Catalunya hi va anar a practicar per primera vegada l'esport de la neu. El 1932, el Centre Excursionista Montserrat hi va impulsar la construcció del Xalet-Refugi dels Rasos, que s'inaugurà l'any següent.

Historial toponímic

Peguera (29.12.1955), calle
Peguera (30.10.1985)

Francisco Serrano y Domínguez, duc de la Torre (Isla de León, Cadis, 17 de desembre de 1810 - Madrid, 25 de novembre de 1885). Militar i polític liberal espanyol. Cap de la Unión Liberal, el 1867, es va sumar a les conspiracions antidinàstiques de progressistes i demòcrates, i el 1868 va participar decisivament en la Revolució de Setembre que va destronar Isabel II. Va ser nomenat president del govern provisional (1868-69). Fou el darrer president de la Primera República Espanyola. El carrer s'inicià a mitjan segle XIX com a passeig d'Isabel II. La Revolució de Setembre, però, el desdoblà en passeig de la Revolució i carrer de Latorre. Popularment fou conegut com a Rambleta des que el 1897 l'Ajuntament el transformà en passeig arbrat.

Historial toponímic

Isabel II (meitat de segle XIX)
Revolució (1868, a una banda de la via)
Latorre (4.10.1868, a l'altra banda de la via)
Rambleta (nom popular des de 1897)
Pau Iglesias (6.1.1937)
Latorre (27.5.1939), calle
Latorre (30.10.1985)

Albert Einstein (Ulm, 14 de març de 1879 - Princeton, Nova Jersey, 18 d'abril de 1955). Físic alemany.

Va ser un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i nord-americà. El 1916 publicà la famosa teoria de la relativitat i el 1921 rebé el Premi Nobel de Física pel seu treball sobre l'efecte fotoelèctric. És una de les figures més representatives del progrés científic del segle XX.


Historial toponímic

Einstein (25.3.1987)

Comarca situada a la Depressió Central Catalana, amb capitalitat a Manresa. La Serralada Prelitoral, amb Montserrat i Sant Llorenç del Munt, separa pel sud-est el Bages del Vallès. A llevant la comarca limita amb l'altiplà del Moianès, al nord amb el Berguedà i les terres altes del Lluçanès i a ponent amb la Segarra. La comarca és travessada de nord a sud pel riu Llobregat que té dos afluents importants, la riera Gavarresa i, sobretot, el Cardener. Ja des del segle XI destacà la ciutat de Manresa com a centre de comunicacions, especialment cap al Pirineu, l'antic camí ral que passant per Sabadell -encara conservat a la toponímia urbana-, el Bages i el Berguedà comunicava Barcelona amb l'alta muntanya catalana. Al llarg del segle XIX, mogudes per la força hidràulica, van anar apareixent fàbriques a la riba del Llobregat -Sallent, Sant Vicenç de Castellet i Monistrol- i del Cardener -Cardona, Súria i Manresa-, a prop dels pobles, i les nombroses colònies fabrils. * * * El carrer del Bages es troba a Ca n'Oriac, en una zona de vials amb noms de comarques catalanes.

Historial toponímic

Bages (30.10.1985)