2024

Dolors Monserdà i Vidal (Barcelona, 10 de juliol de 1845 - 31 de març de 1919). Novel·lista, poetessa, autora teatral i periodista.

Premiada diverses vegades als Jocs Florals, va recollir els seus poemes als volums Poesies catalanes (1888) i Poesies (1911). Però on realment destacà va ser en el camp de la narrativa. Les seves novel·les, en què es barregen costumisme, realisme i romanticisme, des d'una perspectiva femenina gens habitual a l'època, constitueixen una visió crítica de la burgesia barcelonina i de la condició de la dona en la societat de final de segle. Destaca La fabricanta (1904), retrat d'una dona que puja l'escala social gràcies al seu treball. Va publicar també Tasques socials (1910), recull d'articles i conferències en defensa de la dona treballadora, des d'una perspectiva moral de base cristiana, i Estudi feminista (1909), sobre la participació de la dona treballadora en els fets de la Setmana Tràgica.

   

Juli Garreta i Arboix (Sant Feliu de Guíxols, 12 de març 1875 - 2 de desembre de 1925). Músic.

Juli Garreta va ser un músic de formació autodidacta, que exercí, com el seu pare, l'ofici de rellotger. Romàntic i intuïtiu, va esciure música simfònica i de cambra, i cançons per a veu i piano. Transformà la sardana en una forma musical apta per a concert i contribuí a divulgar-la internacionalment. Va compondre més de setanta-cinc sardanes, per damunt de les quals destaca Juny, que rebé els elogis d'Ígor Stravinski.

El carrer de Juli Garreta es troba a Can Rull, en una zona en què predominen els carrers amb noms de músics.

Dolors Miralles i Valls (Sabadell, 15 de juliol de 1889 - 5 de gener de 1981). Pedagoga i promotora dels drets laborals de la dona.

Va ser la primera alumna del Centre de Dependents, on va estudiar tenidoria de llibres, francès, anglès i taquigrafia i als 21 anys ja era professora del centre. Més endavant, especialitzada en estenografia, es diplomà a Leipzig i va ser membre titulat de l'Institut Estenogràfic de París. El 1920 va ser nomenada professora de mecanografia de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, de Barcelona. Dos anys més tard, en morir el seu pare, es va fer càrrec de l'Acadèmia Miralles. Aleshores començà a organitzar-hi conferències i concerts de piano, visites col·lectives a centres culturals i excursions. El 1923, dins el Centre Excursionista del Vallès, va crear amb un grup d'amigues l'Agrupació Feminista Maria de Bell-lloch, dedicada a l'excursionisme i a diversos actes culturals. El 1926, en incorporar l'ensenyança general, l'Acadèmia Miralles es convertí en la primera escola catalana de Sabadell, que ajudà moltes dones a integrar-se en el món laboral i els obrí l'accés a la cultura del país.