PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

El Ripoll és un riu del Vallès Occidental que neix a la serra de Granera, a 640 m d'altitud, passa pels municipis de Sant Llorenç Savall, Castellar del Vallès, Sabadell -que travessa de nord a sud al llarg de 7 km-, Barberà del Vallès i Ripollet, i desguassa al Besòs, al terme de Montcada. Durant el seu recorregut per terrenys al·luvials, el riu ha provocat una intensa erosió que ha configurat el paisatge característic de talussos, cornises i terrasses. Durant el segle X, els monjos de Sant Llorenç van construir la sèquia Monar, que portava l'aigua als primers molins fariners, documentats a Sabadell des d'aquest mateix segle, i que encara avui serveix per a regar els horts que ocupen les terrasses fluvials. Durant segles, la sèquia Monar es va configurar com un nou itinerari hidràulic paral·lel, motor d'una intensa activitat molinera.

Historial toponímic

Ripoll (últim quart del segle XIX), c. de
Ripoll (27.5.1939), calle
Ripoll (30.10.1985)

Municipi de la Baixa Cerdanya, a la capçalera de la vall Tova, que consta de dos circs glacials amb els estanys dels Engorgs i el del Malniu. El lloc és documentat des del 839 i fou domini dels vescomtes de Cerdanya, que tenien le senyoria del castell de Meranges. El carrer de Meranges es troba al barri de Torre-romeu, en una zona en què predominen els noms d'estanys i embassaments.

Historial toponímic

Maranges (9.12.1965), calle
Meranges (30.10.1985)

Gabriel Pujol i Regualta (Palafrugell, 1909 - Sabadell, 13 de juliol de 1992). Ebenista i mestre.

Ebenista d'ofici, de molt jove es traslladà a Barcelona, on compaginà feina i estudis. Va ser alumne de Pompeu Fabra i el 1937 va obtenir el títol de mestre d'ensenyament primari de la Generalitat. Al final de la Guerra Civil fou depurat pel règim franquista. Arribà a Sabadell el 1941 i exercí la docència en privat al barri de Gràcia.


Historial toponímic

Ganriel Pujol (29.4.1998)

Masia de l'antic terme de Santa Maria de Barberà, documentada des del segle XI com a la Sala o mas Sa Sala, en la qual es pot observar una finestra gòtica geminada amb arcs de mig punt. L'edifici actual és dels segles XVI- XVII amb reformes posteriors.

Historial toponímic

18 de Julio (annexat amb la Creu el 1959), calle
Can Viloca (30.5.1979)

Pantà del terme de Cornudella de Montsant, a la comarca del Priorat, que recull les aigües del riu Siurana, afluent de l'Ebre. Va ser construït entre 1965 i 1973 per la Comunitat de Regants del pantà de Riudecanyes, amb el qual es comunica pel canal de Siurana, que travessa subterràniament les muntanyes de la Garranxa i el coll de la Teixeta, i hi aporta nous recursos hídrics per al regadiu i per al proveïment urbà. El carrer de Siurana es troba al barri de Torre-romeu, en una zona amb noms d'estanys i embassaments.

Historial toponímic

Siurana (20.12.2001)

Regió històrica de la península Ibèrica situada entre el País Basc i Navarra al nord, Aragó a l'est i Castella al sud i a l'oest, constutuïda com a comunitat autònoma uniprovincial durant la transició democràtica, amb capital a Logronyo. Ocupa un tram considerable del marge dret de la vall alta mitjana de l'Ebre, als peus del Sistema Ibèric, i és drenada també pel riu Oja, d'on prové el nom de la regió. A part de la indústria vitivinícola, la Rioja és coneguda pel monestir de San Millán de la Cogolla, on es guarden els manuscrits més antics conservats, tant en llengua basca, com en l'incipient romanç aragonès occidental origen del castellà.

Historial toponímic

Rioja (29.12.1955), calle
Rioja (30.10.1985)

És l'illa més oriental de l'arxipèlag de les Balears, situada a uns 216 km de la costa peninsular i amb una superfície de 701 km2. El procés històric de Menorca és paral·lel al mallorquí. El primer poblament de l'Illa data del quart mil·lenni aC, però els vestigis són força incerts. L'etapa més ben coneguda correspon a la cultura talaiòtica que s'hi desenvolupà des del segon mil·lenni fins a la romanització. Fou ocupada pels cartaginesos durant la Segona Guerra Púnica i conquerida pels romans el 123 aC, que hi fundaren Magó (Maó), Iamo (Ciutadella) i Sanissera (probablement Sanitja). Al final de la romanització seguí el mateix camí que les altres Balears: ocupada pels vàndals (424-25) i rescatada pels bizantins (534) fins a la invasió islàmica (903). Menorca fou conquerida per Alfons II de Catalunya-Aragó el 1287 i va ser repoblada per catalans tot i que alguns sarraïns es quedaren a l'illa per treballar la terra i construir les muralles de Ciutadella i de Maó. El 1295 passà a mans de Jaume II de Mallorca, fill segon de Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria, pel tractat d'Anagni. El carrer de Menorca es troba al barri dels Merinals, en una zona en què predominen els noms d'illes.

Historial toponímic

Menorca (24.11.1955), calle
Menorca (30.10.1985)

El riu Gaià neix a les serres de Brufaganya i de Queralt, als voltants de Santa Coloma, travessa la serralada Prelitoral per l'estret de Gaià, recorre les planes d'Aiguamúrcia i Vila-rodona i després de franquejar l'estret de Cardenal arriba a mar pels plans del Catllar, a tocar del castell de Tamarit. Prop de Salomó, a l'estret de Cardenal, hi van construir un petit pantà per proveir d'aigua l'horta i la indústria petroquímica del Camp de Tarragona. * * * El carrer del Gaià es troba situat al barri de Torre-romeu, en una zona en què les vies urbanes porten noms de rius i estanys.

Historial toponímic

Gayá (24.11.1955), calle
Gaià (30.10.1985)

Masia del pla de Sabadell, a l'actual parc Central del Vallès. Al segle XVIII, hi bastiren un cos separat de la masia, de tres plantes amb teulada a quatre vents. Els Torres del Pla, forts hisendats, foren els successors dels Pinós a la castellania d'Arraona i intervingueren activament en la política de la vila.



Durant la Segona República, el consistori va adquirir camps d'aquesta masia, juntament amb terres de Can Diviu i Can Miró del Pla, per fer-hi l'aeròdrom.




Historial toponímic

Can Torres del Pla (30.10.1985)

Embassament i central elèctrica construïts sobre el Llobregat, al congost de la Baells, dins el municipi berguedà de Cercs, que a més de produir energia elèctrica regula la conca alta del Llobregat i proveeix d'aigua l'àrea metropolitana de Barcelona. Construït entre 1973 i 1976, l'embassament va negar una superfície de 365 ha dels termes de Cercs, Vilada i la Quar i va provocar el desplaçament de moltes famílies del poble de Sant Salvador de la Vedella i de diverses cases de pagès al nou poble de Sant Jordi de Cercs. Les aigües van submergir també l'antic nucli de la Baells amb la seva magnífica església romànica. * * * El carrer de la Baells es troba al barri de Torre-romeu, en una zona de carrers amb noms d'estanys i pantans.

Historial toponímic

Baells (20.12.2001)