2024

Ciutat d'Ucraïna situada a la riba del mar Negre. És l'antiga colònia grega d'Odisos, successivament ocupada per tàrtars, lituans, polonesos, turcs i russos. A la segona meitat del segle XIX era la quarta ciutat de Rússia i d'aquella època encara conserva força edificis neoclàssics d'influència renaixentista, molts dels quals eren obra de l'arquitecte italià Francesco Boffo, inclosa la gran escalinata de 192 graons que baixa fins al port i que va ser l'escenari de la revolta obrera de 1905 i del motí del cuirassat Potemkin, portat al cinema per Sergei Eisenstein.



El parc d'Odessa es troba situat a Can Llong, barri de places i carrers amb noms de ciutats europees.

Joan Bartomeu i Valls (Sabadell, 28 de març de 1907 - Ambernac, 27 de juliol de 1944). Contramestre de telers i víctima del nazisme.

Va estudiar al col·legi del pastor Antoni Estruch, als Escolapis i a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis i com a tècnic tèxtil va entrar a treballar a l'empresa Carol i Cia., coneguda com a Cal Jepó, on arribà a ser contramestre de telers.  Es formà culturalment i políticament a la biblioteca del Círcol Republicà Federal, quan militava en la formació republicana, i a l'inici dels trenta va ser un dels fundadors del Bloc Obrer i Camperol, de Sabadell. Col·laborà en la premsa d'esquerra: La Humanitat, òrgan d'ERC; L'Hora, òrgan del BOC; La Batalla, diari del POUM, i L'Impuls. En esclatar la guerra se n'anà voluntari al front d'Aragó, al cap d'una columna de Sabadell formada per 18 milicians que integraren un regiment d'artilleria. Al front, Bartomeu publicà un periòdic de campanya que anomenà Artilleria Roja, la redacció del qual era a càrrec dels companys del POUM Camil Formosa, Evarist Ribell i Ricard Simó. Després dels Fets de Maig de 1937, com molts militants trotskistes, Bartomeu va ser perseguit i detingut. En acabar la guerra, s'exilià a França, on fou internat a diversos camps de concentració. Els companys sabadellencs del POUM l'ajudaren a evadir-se del camp de Barcarès i l'acolliren a Montpeller. Però, fidel als seus ideals antifeixistes, de llibertat i democràcia, s'enrolà voluntari a les files de la Resistència Francesa. Bartomeu caigué en ple combat contra les forces nazis el 27 de juliol de 1944. El van enterrar al cementiri de Chasseneuil (Charente), prop d'on havia mort.