2024
Josep (Natzaret, Galilea, ? - després del 12 dC). Fill de Jacob, de la nissaga de David. Fuster de Narzaret. Era promès amb Maria quan va quedar embarassada de Jesús i, tot i que Josep dubtà si havia de repudiar-la, un àngel li revelà en somnis que el fill de Maria era obra de l'Esperit Sant; des d'aleshores Josep es comportà sempre com si fos realment el pare de Jesús. Als evangelis, Josep només és esmentat en els episodis de la infantesa de Jesús, com la fugida a Egipte per protegir-lo d'Herodes o la circumcisió i la presentació al temple d'acord amb la tradició jueva, i es creu que va morir abans que Jesús iniciés els anys de vida pública. D'altra banda, els evangelis apòcrifs afirmen que va tenir altres fills amb Maria, que serien germans de Jesús. Carrer iniciat al primer quart del segle XIX com a carrer de la Cobertera perquè es dirigia cap a aquest indret de la timba del Ripoll. |
Historial toponímic
Cobertera (segon quart del segle XIX )Sant Josep (mitjan segle XIX)Bellapart (6.1.1937)San José (27.5.1939), calleSant Josep (30.10.1985)
| Plaça nova de la Creu. |
Historial toponímic
Nova Creu (30.10.1985)
| Joan Alsina i Hurtós (Castelló d'Empúries, 28 d'abril de 1942 - Santiago de Xile, 19 de setembre de 1973). Sacerdot assassinat pel règim de Pinochet. Nascut en una masia de Castelló d'Empúries, als onze anys va ingressar al Seminari de Girona i als 18 al Seminario Hispano Americano de Madrid per a les missions. Un cop ordenat sacerdot, el 1965, va ser destinat a Malgrat de Mar, on es va estar fins al gener de 1968, que se n'anà a Xile per treballar en l'evangelització del món obrer, amb els més desfavorits socialment. A Santiago va ser capellà de la parròquia de San Ignacio i va treballar a l'Hospital de San Juan de Dios. Alsina creia en la teologia de l'alliberament i en el socialisme democràtic de Salvador Allende, per això va ser fitxat com a perillós pel nou règim pinochetista. I el 19 de setembre, vuit dies després del cop d'estat que va enderrocar el president Allende, Alsina va ser detingut quan anava a l'hospital a treballar i va ser brutalment apallissat. Al vespre se'l van endur a Puente Bulnes, sobre el riu Mapocho, li van descarregar una ràfega de metralleta i van llançar-lo al riu. La plaça de Joan Alsina es troba a Castellarnau, barri en què la majoria de carrers porten noms de persones que s'han significat per la lluita a favor de la llibertat i la dignitat humanes. |
Historial toponímic
Joan Alsina (28.4.1999)
| Pic, vall i estanys de Corones del massís de la Maladeta, a l'Alta Ribagorça. El pic i el coll de Corones, juntament amb el pic de l'Aneto i el pic Maleït, formen part de les crestes que tanquen la vall homònima al massís de la Maladeta. Adossada a aquesta línia de crestes, sota la gelera de Corones, hi ha els estanys de Corones que aflueixen al riu de Vallhiverna després de baixar pel barranc de Corones. * * * El carrer de Corones es troba situat al Torrent del Capellà, en una zona on predominen els noms de muntanyes, que s'estén fins a la Plana del Pintor. |
Historial toponímic
Coronas (1975), calleCorones (30.10.1985)
| Arbre mediterrani de la família de les fagàcies (Quercus ilex) de fulla sempre verda i coriàcia. La plaça de les Alzines es troba situada a Can Deu, barri en què els carrers porten noms d'arbres i arbusts. |
Historial toponímic
Alzines / Las Encinas (8.10.1970)Alzines (30.10.1985)
| Jordi (Diòspolis, Palestina, 270 - Nicomèdia, Capadòcia, 303). Oficial de l'exèrcit romà i màrtir cristià. L'absència de fonts documentals i hagiogràfiques ha fet dubtar de la seva existència real, solament els testimonis arqueològics i de culte certifiquen que un màrtir de nom Jordi era venerat des del segle IV. La manca de documentació sobre la seva vida va propiciar que la literatura se n'emparés i se'n fessin diverses passions apòcrifes i llegendàries. Entre aquestes, que era fill d'un oficial romà de Capadòcia destinat a Diòspolis, l'actual Lod israelià, allà es casà amb Policromia i tingueren un fill, Georgius. Major d'edat, Jordi s'allistà a l'exèrcit romà, seguint els passos del seu pare, i als 30 anys fou destinat a Nicodèmia com a tribú, aleshores entrà a formar part de la guàrdia personal de l'emperador. Quan Dioclecià ordenà la persecució dels cristians, Jordi es negà a obeir. Descoberta la seva fe cristiana, fou torturat, encadenat en una roda d'espases i decapitat. La llegenda de sant Jordi matant un terrible drac per alliberar una donzella data del final del primer mil·lenni, a la mateixa època en què el culte al sant entrà a Catalunya amb la litúrgia romana. Segons la llegenda, va ser el rei Pere I qui nomenà sant Jordi patró de la cavalleria i la noblesa catalana, després de rebre el favor del sant en una batalla contra els sarraïns, i almenys des de l'inici del segle XIX, sant Jordi és el patró de Catalunya. |
Historial toponímic
Sant Jordi (finals segle XIX)Síndic Cabanyes (6.1.1937)San Jorge (27.5.1939), calleSant Jordi (30.10.1985)
| Pic del Pirineu axial, de 2.861 m d'altitud, situat entre els municipis de Queralbs, al Ripollès, i Fontpedrosa, al Conflent, i flanquejat pel pic d'Eina (2.786 m) a ponent i el pic de Noucreus (2.799) a llevant, en l'anomenada "Olla de Núria". |
Historial toponímic
Noufonts (29.12.1955), calleNoufonts (30.10.1985)
| Joan Alcover i Maspons (Ciutat de Mallorca, 3 de maig de 1854 - 25 de febrer de 1926). Poeta, assagista i polític. Cursà estudis de dret a Barcelona i exercí d'advocat a la seva Mallorca natal. Va començar escrivint poesia en castellà, a imitació de Campoamor, però a partir de 1903 adoptà el català com a vehicle d'expressió poètica. Aquesta actitud s'ha relacionat amb el dolor per la mort de la seva filla, que el dugué a una poètica de la sinceritat. Hi ha també factors culturals que explicarien el canvi, com la irrupció a Palma del grup modernista impulsor de la integració en la cultura catalana, que acabà conformant l'anomenada Escola Mallorquina. El 1909 va recollir la seva obra poètica en el volum Cap al tard, que és un dels poemaris més influents de la poesia catalana del segle XX. I amb Poemes bíblics, completava el 1918 la seva obra poètica en català. El 1996, el Consell Insular de Mallorca va acordar que la cançó La Balanguera, el poema de Joan Alcover musicat per Amadeu Vives, fos l'himne oficial de Mallorca. |
Historial toponímic
Alcover, calleJoan Alcover (30.10.1985)
| Josep Corominas i Humbert (Mura, 1797 - Sabadell, 3 de juny de 1874). Fabricant tèxtil. Iniciador d'una dinastia de fabricants tèxtils. Arribà a Sabadell com a jornaler i aviat, el 1820, s'establí pel seu compte. El seu fill, Joan B. Corominas i Pla (Sabadell, 1823-1887), va construir el Vapor Corominas, popularment conegut com a Vapor de l'Esmolet, i fou un dels fundadors del Banc de Sabadell. |
Historial toponímic
Colom (1872)Colom (últim quart del segle XIX)Coromines (1884)Corominas (27.5.1939), calleCorominas (30.10.1985)
| Serralada de l'Europa Occidental, d'un 1300 km de llargada, que fa de frontera d'Itàlia amb França, Suïssa, Àustria i Eslovènia. El límit septentrional el formen la vall del Roine, l'altiplà suís i el de Baviera, mentre que el meridional és constituït per la vall del Po, que ocupa, d'est a oest, tot el nord d'Itàlia. Generalment a la serralada alpina es distingeixen tres sectors: els Alps Occidentals, de la Mediterrània fins al Mont Blanc, que amb 4.810 m és el punt culminant de tota la serralada; els Alps Centrals, que anirien des del Valais, amb el Monte Rosa, de 4.634 m, i el Cervino, de 4.478 m, fins als Grisons; i els Alps Orientals, amb els Dolomites i la resta de serralades, unes al nord que es perden per la plana hongaresa i les altres al sud que continuen en les serralades costaneres de Croàcia. Als Alps s'originen tres dels rius més importants d'Europa, el Roine, el Rin i el Po. * * * El carrer dels Alps es troba situat a la Plana del Pintor, en una zona amb noms de serralades i relleus muntanyosos. |
Historial toponímic
Alpes (29.12.1955), calleAlps (30.10.1985)