PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

Joan Roís de Corella (Gandia, 1433/43 - València, 1497). Escriptor.

Historial toponímic

Roís de Corella (30.10.1985)

Agustí Rius i Borrell, conegut com el mestre Rius (Sabadell, 30 de gener de 1837 - Barcelona, 21 de febrer de 1912). Pedagog.

Fill d'una família de teixidors, va seguir estudis de mestre elemental i superior a l'Escola Normal de Barcelona, entre 1854 i 1858. Un any després obtenia el títol de mestre  i fundava a Sabadell l'Escola Superior, de la qual va ser professor. Va ser el creador de la primera escola medicopedagògica d'Espanya i el 1872, mestre i director de les escoles municipals de Barcelona. Es casà amb Adelaida Tarragó, amb qui va tenir dues filles i un fill, el metge Agustí Rius i Tarragó, autor de la Topografía Mèdica de Sabadell del 1914. Rius va escriure prop d'una vintena d'obres pedagògiques, deu per a infants, vuit per a professors; dues monografies sabadellenques i un estudi de la llengua catalana,  a part de nombrosos articles a revistes pedagògiques i diaris de l'època. Cal destacar les obres pedagògiques: Tractat d'educació escolar, Cartes a un nou mestre i Pedagogia o tractat d'educació escolar. I d'història local: Guia històrica, estadística i geogràfica de Sabadell (en col·laboració amb Josep Sardà). El 1902, després d'ensenyar durant 45 anys obligatòriament en castellà, nens de parla catalana, va reivindicar, amb diversos articles a La Veu de Catalunya, que l'ensenyament es fes en català. Poc abans de morir va deixar escrita una Gramàtica catalana, que constitueix un valuós document històric. Pòstumament, el 1928 la Biblioteca Sabadellenca li va editar la monografia Sabadell.

El carrer que duria el nom de l'il·lustre pedagog es va obrir el 1912.


Historial toponímic

Mestre Rius (17.7.1912), c. del
Maestro Rius (27.5.1939), calle
Mestre Rius (30.10.1985)

Riu d'Occitània que neix a la Vall d'Aran, format per l'aiguabarreig de la Garona de Ruda, que recull les aigües del massís de Saboredo, i de la Garona del güell d'Eth Joèu, que hi aporta les de la Maladeta, després de seguir un recorregut subterrani des del forat dels Aigualluts. La Garona entra a la Gascunya per Eth Pònt det Rei i arriba a Tolosa, passa per Agen i Bordeus, i desemboca a l'Atlàntic per l'estuari de la Gironda. * * * La plaça de la Garona es troba situada també a Torre-romeu, a la zona de carrers amb noms de rius i estanys.

Historial toponímic

Garona (1.2.1968), plaza
Garona (30.10.1985)

Carles Riba i Bracons (Barcelona, 29 de setembre de 1893 - 12 de juliol de 1959). Poeta, crític i traductor.

Era catedràtic de grec i membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Institució de les Lletres Catalanes. Va traduir autors clàssics, com l'Odissea d'Homer, per a la Fundació Bernat Metge, de la qual arribà a ser director. Entre la seva obra poètica cal esmentar el primer i el segon llibre d'Estances, Tres suites, Elegies de Bierville, Salvatge cor i Esbós de tres oratoris. Com a crític, destaquen Els marges i Per comprendre. És autor també de diversos contes infantils, com el recull Sis Joans, que, com el segon llibre d'Estances, va ser editat a Sabadell per les Edicions La Mirada.


Historial toponímic

Marquina (octubre 1958), calle
Carles Riba (30.10.1985)

Situada al vesant nord de la serra de Sant Iscle, la masia de can Manent és en bona part resultat de la reforma que s'hi va fer el 1925. De base rectangular, amb teulada a quatre vents, golfes i sis arcades a la banda de migdia, amb les tradicionals pardaleres fetes amb olles i amplis ràfecs. La masia havia format part de l'antiga quadra de Togores Jussanes i és documentada des de 1546, però segons Andreu Castells sembla que ja existia al segle XIII. En terres de la masia s'hi va trobar una sepultura d'època romana, encara no ben estudiada, que podria estar relacionada amb la gran mansió romana que hi hagué prop de la Salut. El carrer de Can Manent es troba situat al barri de Can Roqueta, una zona de places i carrers amb noms de masies del rodal.

Historial toponímic

Can Manent (29.11.2000)

Roger de Flor (?, 1268 - Adrianòpolis, actual Edirne, Turquia, 1305). Cap de l'expedició dels almogàvers a Orient.

Historial toponímic

Roger de Flor (últim quart del segle XIX), c. de
Roger de Flor (27.5.1939), calle
Roger de Flor (30.10.1985)

Josep Planas i Argemí (Sentmenat, 1870 - Sabadell, 1950). Músic i compositor. Va fer els estudis musicals a Barcelona i als 19 anys emigrà a l'Uruguai, a la ciutat de Salto, on fou mestre de capella i organista a l'església del Carmen. Fora de l'entorn parroquial, arribà a formar una orquestra de cinquanta músics, va crear i dirigir diverses corals, entre les quals l'Orfeón Salteño, i una companyia d'òpera. De retorn a Catalunya, va dirigir unes quantes formacions corals, com la del Centre Català, la del Cercle Sabadellès, la de l'Acadèmia Catòlica i la coral La Industrial. El 1904 fundà l'Orfeó de Sabadell, amb el qual va fer molts concerts fins a la Guerra Civil. A la postguerra reprengué l'activitat de l'Orfeó, que dirigí fins el 1948.

Historial toponímic

Mestre Planas (30.10.1985)

Riu d'Occitània que neix a la Vall d'Aran, format per l'aiguabarreig de la Garona de Ruda, que recull les aigües del massís de Saboredo, i de la Garona del güell d'Eth Joèu, que hi aporta les de la Maladeta, després de seguir un recorregut subterrani des del forat dels Aigualluts. La Garona entra a la Gascunya per Eth Pònt det Rei i arriba a Tolosa, passa per Agen i Bordeus, i desemboca a l'Atlàntic per l'estuari de la Gironda. * * * El carrer de la Garona es troba a Torre-romeu, en una zona de vials que porten noms de rius i estanys.

Historial toponímic

Garona (24.11.1955), calle
Garona (30.10.1985)

Jaume Caresmar i Alemany (Igualada, 1717 - Barcelona, 1791). Eclesiàstic i erudit. Abat de Bellpuig de les Avellanes, els anys 1754-57 i 1766-69, es dedicà a classificar i ordenar els nombrosos pergamins de l'arxiu del monestir. Des de 1769, treballà en diversos arxius de la corona catalanoaragonesa, principalment als monestirs de Gerri de la Sal, Sant Cugat del Vallès i Sant Joan de les Abadesses, i també a la catedral de Barcelona, on treballà setze anys copiant i extractant milers de documents. Els darrers anys de la seva vida els dedicà a l'ordenació de l'arxiu episcopal barceloní. Tot i la immensa tasca arxivística de Caresmar, que va fer possible les obres històriques de Capmany i de Bofarull, la majoria dels seus llibres han restat inèdits.

Historial toponímic

Caresmar (1925), c. de
Caresmar (27.5.1939), calle
Caresmar (30.10.1985)

Ciutat de Nicaragua, capital de departament, situada a la regió central nicaragüenca, a la riba de Río Grande. La població és majoritàriament d'origen amerindi, descendent de la tribu dels matagalpes, de llengua náhuatl, que és la llengua que es parlava a l'imperi asteca. Matagalpa és una ciutat agermanada amb Sabadell. La relació entre ambdues ciutats s'inicià a mitjan dècada dels 80, però no va ser fins el 1989 i el 1990 que es van firmar els documents d'aquest agermanament amb les visites mútues dels respectius alcaldes.

Historial toponímic

Matagalpa (25.4.2001)