2024
| La Vall d'Aran, ("era Val d'Aran", en aranès), és una comarca de Catalunya situada als Pirineus axials, amb capital a Viella, que constitueix la vall de capçalera de la Garona i, a diferència de les altres valls pirinenques catalanes, és una vall atlàntica oberta a les planes d'Occitània, situació que li confereix unes característiques físiques i humanes particulars, des del clima i la vegetació fins a la parla aranesa que és una variant del gascó, de la família lingüística occitana. El topònim "Aran" és d'origen bascoide, com molts altres noms de lloc dels Pirineus, on abans de la romanització es parlaven llengües ibèriques emparentades amb el basc. "Aran" significava "vall", de manera que Vall d'Aran seria un pleonasme que es traduiria per la "Vall de la Vall". Envoltada per muntanyes que superen els 3.000 m, la Vall d'Aran es comunica amb el Pallars pel port de la Bonaigua i amb la Ribagorça pel túnel de Viella. Històricament havia format part del comtat de Cominge, però des del segle XII s'integrà a la corona catalanoaragonesa. |
Historial toponímic
BassesVall d'Aran (30.10.1985)
| Regió històrica de la part septentrional del País Valencià que prengué el nom del mestre de l'orde de Montesa a qui pertanyia el territori i que comprèn les comarques de l'Alt i el Baix Maestrat i una part de la Plana Alta i de l'Alcalatén. |
Historial toponímic
Maestrazgo (24.11.1955), calleMaestrat (30.10.1985)
| Feliu Elias i Bracons (Barcelona, 8 d'octubre de 1878 - ? agost de 1948). Pintor, caricaturista, crític d'art i escriptor, de família sabadellenca. Firmava amb el seu nom els olis i els textos erudits; com a Apa les caricatures, i com a Joan Sacs els textos de creació i les crítiques. Com a pintor fou membre del grup de Les Arts i els Artistes. Com a caricaturista col·laborà en les principals revistes i setmanaris de l'època. Com a narrador va publicar Vida i mort dels barcelonins, el 1929, a les Edicions La Mirada, de Sabadell. I com a crític, La moderna pintura francesa fins el cubisme, el 1917. |
Historial toponímic
San Medí (9.12.1965), calleFeliu Elias (21.12.1984)
| Poble del municipi de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça, situat a la dreta del riu de Sant Martí, molt a prop de la confluència amb la Noguera de Tor, que avui s'ha convertit en un gran centre turístic. L'església parroquial, Sant Joan de Boí, romànica dels segles XI i XII, consta de tres naus i només conserva un dels tres absis; el campanar de planta quadrada, adossat a la nau lateral sud, només conserva dos pisos originals que presenten elements llombards en la decoració. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya, procedent de Sant Joan de Boí, es conserva una taula de fusta en què hi ha representat sant Pere, i les pintures romàniques dels murs laterals amb escenes de joglars, la lapidació de sant Esteve, representacions del Paradís i de l'Infern, un bestiari i diverses representacions simbòliques amb figures d'animals. A més de Sant Joan, a la vall de Boí hi ha set esglésies romàniques més, entre les quals les més conegudes de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, i una ermita, totes dels segles XI i XII, que han estat declarades patrimoni mundial de la humanitat per la Unesco. |
Historial toponímic
Boí (30.10.1985)
| La República de Polònia és un estat de l'Europa Central, a la riba sud de la mar Bàltica i fronterera amb Rússia, Lituània, Bielorússia, Ucraïna, Eslovàquia, Txèquia i Alemanya. Durant la major part de la seva història, Polònia ha estat un terme que designava una àrea geogràfica ocupada per diversos estats. La capital de la República és Varsòvia i l'idioma ofical, el polonès, que és una llengua eslava. Polònia és membre de la Unió Europea des del maig del 2004. El carrer és situat al nou barri de Can Gambús, on els vials porten els noms dels estats de la Unió Europea. |
Historial toponímic
Polònia (15.9.2006)
| Situada a la capçalera de la Noguera Pallaresa, a la zona més septentrional del Pallars Sobirà, entre la vall d'Aran, la vall de Boí i la vall de Cardós, comprèn els municipis d'Alt Àneu, Espot, Esterri d'Àneu i la Guingueta d'Àneu i és formada per un grup de valls, la de Noguera, la de la Bonaigua, la d'Unarre, la d'Espot i la d'Escart. La vall d'Àneu és documentada des del 835 i el 860 apareix com a "pagus Anabiensis", sempre formant part del comtat de Pallars, el centre polític del qual va ser el castell de València d'Àneu, residència dels comtes de Pallars fins al segle XV. |
Historial toponímic
Valldeneu (29.12.1955), calleVall d'Àneu (30.10.1985)
| El pic de Posets o punta de Llardana és un cim del Pirineu axial, situat entre l'Alta Ribagorça i el Sobrab aragonès. Amb 3.375 m d'altitud, és el segon pic més alt del Pirineu, després de l'Aneto. El carrer de Posets es troba situat a Ca n'Oriac, en una zona amb noms de pics i muntanyes que s'estén fins a la Plana del Pintor. |
Historial toponímic
Posets (29.12.1955), callePosets (30.10.1985)
Federico de Madrazo Kuntz (Roma, 12 de febrer de 1815 - Madrid, 11 de juny de 1894). Pintor espanyol. És el més destacat d'una família de pintors castellans del segle XIX. Deixeble del seu pare, José de Madrazo, a Madrid; d'Ingres, a París, i d'Overbeck, a Roma. Va ser pintor de cambra de la reina Isabel II, director de l'Academia de San Fernando i del Museo del Prado. Retratista de l'alta societat madrilenya, és el màxim representant del purisme en la pintura castellana del segle XIX. |
Historial toponímic
Madrazo (plànol Can Rull 1926), calleMadrazo (30.10.1985)
| Narcís Feliu de la Penya i Farell (Barcelona, segles XVII-XVIII) Advocat, publicista i historiador. Partidari de Carles d'Àustria des que el 1697 va participar en la defensa de Barcelona contra els francesos, fou perseguit per les autoritats borbòniques i empresonat fins al triomf austriacista del 1705. És el representant més conegut de la generació de 1680 que cercava alhora el redreç polític i econòmic del Principat. Feliu de la Penya dedicà bona part de la seva vida a la defensa dels interessos industrials de Catalunya i a la creació d'una gran companyia catalana de comerç semblant a l'holandesa. El 1683 publicà el "Fénix de Cataluña", l'obra més representativa del seu ideari proteccionista, i el 1709 els "Anales de Cataluña". |
Historial toponímic
Feliu de la Penya (plànol 1925), c. deFelío de la Peña (plànol 1939), calleFeliu Penya (3.2.1970), calleFeliu de la Penya (30.10.1985)